La majoria d'infeccions per malària en nens de Papua Nova Guinea es deu a la reactivació d'estadis latents de Plasmodium vivax

Un assaig clínic a gran escala dirigit pel Dr. Ivo Mueller, investigador d'ISGlobal i del Walter and Eliza Hall Institute a Austràlia, mostra que la gran majoria d'infeccions per P. vivax en nens de Papua Nova Guinea són causades per la reactivació de hipnozoits, una forma latent del paràsit que es troba en el fetge, i que aquestes recaigudes contribueixen de manera considerable a mantenir la transmissió de la malaltia. Els resultats de l'estudi, publicat en la revista Plos Medicine, també indiquen que les campanyes d'administració massiva de medicaments que combinin activitat contra tots dos estadis (en sang i en el fetge) són altament eficaços per reduir la transmissió del paràsit en la població, proporcionant així recomanacions basades en evidència científica per als responsables polítics. 

En les últimes dues dècades, hi ha hagut una disminució considerable en la incidència de la malària. Al mateix temps, Plasmodium vivax s'ha convertit en l'espècie de Plasmodium més freqüent fora d'Àfrica, on és responsable de més del 90% de casos clínics. A causa de la reactivació d'estadis latents del paràsit en el fetge, P. vivax pot causar recaigudes setmanes, mesos o fins i tot anys després de la primera infecció. Aquestes formes latents no són detectables per les proves de diagnòstic actuals i no són susceptibles als tractaments antimalárics normalment usats, almenys que s'inclogui una administració de primaquina entre 7 i 14 dies. 

Els autors de l'estudi van voler determinar en quina mesura contribueix la reactivació de P. vivax a la malaltia en nens que viuen en zones endèmiques de malària en Papua Nova Guinea (PNG) i on conviuen les quatre espècies de Plasmodium que infecten a l'home. Per a això, van utilitzar tècniques de diagnòstic molecular combinades amb tractaments massius de primaquina en nens de PNG entre els 5 i 10 anys d'edat. Amb l'ajuda d'un model matemàtic, van usar aquestes dades per predir l'eficàcia de l'administració massiva de medicaments (MDA, que consisteix a tractar a tots independentment del diagnòstic) comparada amb l'estratègia de diagnòstic massiu i tractament (MSAT, que consisteix a diagnosticar a tots i tractar a aquells positius). 

Pel Dr. Mueller, l'estudi té dues conclusions importants. En primer lloc, l'assaig clínic mostra que la gran majoria d'infeccions per P. vivax a la regió es deuen a recaigudes perquè els medicaments contra els paràsits en la sang no afecten als hipnozoits en el fetge. En segon lloc, l'estudi té implicacions a nivell de salut pública. L'estratègia MSAT solament serveix per a P. falciparum, que no provoca recaigudes, si la prova de diagnòstic és sensible i menys cara que el mateix tractament, la qual cosa avui dia no és el cas. Per a P. vivax no funcionarà perquè no detecta ni elimina les infeccions latents en el fetge. Tot i això, l'estudi prediu que la MDA pot ser més rendible i matar a un nombre major de paràsits si s'inclouen fàrmacs contra les fases latents del paràsit. "El problema", explica el Dr. Mueller, "és que aquests fàrmacs poden ser tòxics per a un petit percentatge de gent que són deficients per a un enzim, encara que existeix una prova per identificar-los".

L'expert conclou que es requereixen més i millors estudis epidemiològics (per identificar grups de risc que poden beneficiar-se d'una MDA local) juntament amb millors eines de diagnòstic (per exemple proves serológiques suficientment sensibles per detectar la presència d'hipnozoits) per reforçar els esforços dirigits a l'eliminació de la malària.

Referencia:

Robinson LJ, Wampfler R, Betuela I, Karl S, White MT, et al. Strategies for Understanding and Reducing the Plasmodium vivax and Plasmodium ovale Hypnozoite Reservoir in Papua New Guinean Children: A Randomised Placebo-Controlled Trial and Mathematical Model. PLoS Med. 2015 Oct 27;12(10):e1001891.