Publicador de continguts

Recerca

L'exposició de les i els preadolescents als camps electromagnètics emesos pels dispositius mòbils no s'associa amb alteracions del son

Les trucades telefòniques a la nit poden escurçar el temps de son, encara que els mecanismes estan per determinar, afirma un nou estudi

21.12.2021
Foto: Sasun Bughdaryan / Unsplash.

L'exposició total de les i els preadolescents als camps electromagnètics emesos pels dispositius de comunicació mòbil durant el dia no està associada a alteracions del son, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". No obstant això, els resultats publicats a Environmental Research suggereixen que pot haver-hi un efecte sobre el son quan l'exposició es produeix durant la nit.

El son és crucial per a la salut i el desenvolupament de les i els adolescents i, no obstant això, molts d'ells no dormen prou. L'ús de telèfons mòbils i altres dispositius és un dels factors que hi intervenen, i podria estar relacionat amb l'estrès mental, l'exposició a la llum blava i/o l'exposició a baixes dosis de camps electromagnètics de radiofreqüència (CEM-RF) emesos per aquests aparells.

"Hi ha molt pocs estudis que examinin el possible efecte dels camps electromagnètics sobre el son", diu Mònica Guxens, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l'article. En particular, cap estudi ha integrat les exposicions de diferents fonts de CEM-RF durant el dia, ni ha avaluat si el moment de l'exposició (dia o nit) té un impacte.

En aquest estudi, Guxens i el seu equip van estudiar a més de 1.500 preadolescents d'entre 9 i 12 anys, pertanyents a la cohort holandesa Generació R i a dues subcohorts espanyoles del Projecte INMA (una a Sabadell i una altra a Guipúscoa), i van estimar la dosi total de CEM-RF rebuda pel cervell de cada participant durant el dia, tant de fonts ambientals (antenes de televisió i ràdio, Wifi, estacions de telefonia mòbil prop de la llar) com de fonts proximals (ús personal de telèfons mòbils i sense fils, tauletes i ordinadors portàtils connectats a Internet). La informació sobre l'ús de dispositius mòbils i les alteracions del son es va recollir mitjançant un qüestionari. Per a un petit grup (uns 300 participants), l'equip investigador també va recollir informació sobre l'ús de dispositius mòbils després de les 7 de la tarda, i va mesurar el son de manera objectiva durant set dies mitjançant l'ús d'un dispositiu portàtil (un acceleròmetre de canell) i diaris de son.

Els resultats mostren que, de mitjana, les i els preadolescents passen gairebé 50 minuts al dia mirant pantalles de dispositius mòbils i 2,5 minuts al dia fent trucades telefòniques. Aquestes últimes són la principal font de CEM-RF per al cervell. Va haver-hi diferències en l'ús de dispositius entre les diferents cohorts, però no es va trobar cap associació entre les dosis de CEM-RF rebudes al llarg del dia i els trastorns del son. La mitjana del temps total de son va ser de 7,5 hores. Només el 20% dels preadolescents va declarar haver fet o rebut trucades telefòniques a la nit, però aquells amb dosis elevades a causa de trucades telefòniques nocturnes van mostrar una reducció en la quantitat de son (12 minuts menys de mitjana, en comparació amb els que no van rebre trucades telefòniques).

"No podem excloure que aquest efecte es degui a altres factors relacionats amb la trucada telefònica i no a l'exposició a CEM-RF", afirma Alba Cabré-Riera, primera autora de l'estudi. "Però els nostres resultats suggereixen que les dosis de CEM-RF absorbides pel cervell durant la nit podrien ser més rellevants per al son dels adolescents", afegeix.

Referència

Alba Cabré-Riera, Luuk van Wel, Ilaria Liorni, M Elisabeth Koopman-Verhoeff, Liher Imaz, Jesús Ibarluzea, Anke Huss, Joe Wiart, Roel Vermeulen, Wout Joseph, Myles Capstick, Martine Vrijheid, Elisabeth Cardis, Martin Röösli, Marloes Eeftens, Arno Thielens, Henning Tiemeier, Mònica Guxens. Estimated all-day and evening whole-brain radiofrequency electromagnetic fields doses, and sleep in preadolescents. Environ Res. 2021 Oct 29;112291. doi: 10.1016/j.envres.2021.112291.