L'exposició a substàncies perfluoroalquilades (PFAS) durant l'embaràs pot interferir amb el metabolisme

Presentar nivells més alts de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) en sang durant l'embaràs pot interferir amb el metabolisme de la glucosa i els lípids. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació Bancària "la Caixa" ipublicat recentment en Environmental Health Perspectives.

L'estudi va ser realitzat per investigadors d’ISGlobal i de la Harvard T.H. Chan School of Public Health, que van analitzar a 1.240 dones embarassades de les cohorts de naixement d'INMA (Infància i Medi ambient) a Sabadell, València i Guipúscoa. Les mostres de sang recol·lectades durant l'embaràs es van usar per mesurar les concentracions de quatre PFAS diferents (PFOS, PFHxS, PFOA i PFNA), així com diferents marcadors metabòlics.

Les troballes d'aquest i d'anteriors estudis de la cohort de naixements INMA, a més de l’evidència epidemiològica i animal creixent, apunten a un paper de les exposicions químiques ambientals ubiqües en les epidèmies actuals d'obesitat i diabetis, probablement en combinació amb altres factors de l'estil de vida, com la dieta i la inactivitat física.

Els PFAS s'han utilitzat en moltes aplicacions des de la dècada de 1950, inclosos els electrodomèstics i els productes de consum. Aquestes substàncies s'acumulen en la cadena alimentària i en els teixits animals i humans, i persisteixen en el medi ambient i els organismes vius durant anys. Les rutes d'exposició humana als PFAS inclouen la dieta, la migració des d'aliments envasats, l'aigua potable i la inhalació de pols en interiors.

Els resultats d'aquest estudi mostren que les concentracions de PFOS i PFHxS en el plasma es van associar amb tolerància alterada a la glucosa i diabetis gestacional, encara que en el cas de PFHxS les dades van ser més properes al nul. El PFOA es va associar amb els nivells de colesterol total mentre que el PFOS i el PFNA es van associar amb disminucions lleugeres en els nivells de triglicèrids. No es va trobar associació entre els PFAS i la proteïna C-reactiva, que és un marcador d'inflamació.

"Fins a on sabem, aquest és el major estudi d'associacions entre l'exposició a les PFAS i les conseqüències metabòliques múltiples en dones embarassades", afirma Martine Vrijheid, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l'estudi. "La diabetis gestacional està associada amb una varietat de problemes de salut a curt i llarg termini tant per a la mare com per al nadó. Per aquesta raó, creiem que és fonamental confirmar els nostres resultats amb estudis addicionals en altres poblacions", afirma Nuria Matilla-Santander, primera autora de l'article.

Referència

Matilla-Santander, N., Valvi, D., Lopez-Espinosa,M.J. Manzano-Salgado, C.B., Ballester, F., Ibarluzea, J., Santa-Marina, L., Schettgen, T., Guxens, M., Sunyer, J., and Vrijheid, M. Exposure to Perfluoroalkyl Substances and Metabolic Outcomes in Pregnant Women: Evidence from the Spanish INMA Birth Cohorts . Environmental Health Perspectives. Environ Health Perspect; Nov. 2017 DOI:10.1289/EHP1062