L'exposició a la contaminació de l'aire a l'Índia s'associa amb més hipertensió en dones

L'exposició a llarg termini a la contaminació de l'aire s'ha relacionat amb un risc més alt d'hipertensió arterial, però la majoria d'estudis s'han realitzat en països de renda alta, on en general els nivells de contaminació són més baixos. Un equip liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, es va proposar analitzar aquesta relació a l'Índia, un país de renda mitja-baixa on es preveu que augmentin les càrregues de la contaminació de l'aire i d'hipertensió. Les conclusions mostren que les dones més exposades a la contaminació de l'aire en el seu lloc de residència tenen una prevalença més elevada d'hipertensió.

L'estudi, fet en el marc del Projecte CHAI i publicat a la revista Epidemiology, es va realitzar a partir de dades de 5.531 persones adultes de 28 poblats periurbans a prop de la ciutat d’Hyderabad, al sud de l'Índia. Es va mesurar la pressió arterial –sistòlica i diastòlica– de les i els participants i es va estimar la seva exposició anual a la contaminació de l'aire per partícules fines (PM_2,5) i carboni negre en els seus habitatges. Les persones també van omplir un qüestionari amb informació sociodemogràfica, hàbits de vida (incloent l'activitat física i el consum de sal) i les característiques de l'habitatge, on s'incloïa per exemple el tipus de combustible utilitzat per cuinar (biomassa o net).

Totes les persones participants a l'estudi van estar exposades a valors de partícules fines superiors al límit de 10μg/m³ recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La mitjana d'exposició a PM_2,5 va ser de 33 mg/m³. Segons les mesures de la pressió arterial, gairebé la meitat dels participants (46%) es van identificar com a persones hipertenses, amb altes proporcions de participants amb hipertensió no diagnosticada i no tractada.

Els resultats van mostrar que un augment d’1μg /m3 a l'exposició a PM_2.5 s'associava amb un 4% més de prevalença d'hipertensió en les dones, així com una pressió sistòlica i diastòlica més elevada –1,4 mmHg i 0.87 mmHg més, respectivament–. En el cas dels homes, les associacions van ser estadísticament febles.

"Les dones van passar la major part del temps a prop de casa -83% del temps diari davant del 57% dels homes-, el que suggereix que l'exposició a la contaminació de l'aire en els habitatges va ser més rellevant per a elles: això podria explicar per què es troba més associació en dones que en homes", argumenta Ariadna Curto, primera autora de la publicació.

La recerca apunta que l'exposició a llarg termini a partícules fines s'associa amb més prevalença d'hipertensió independentment del tipus de combustible utilitzat per cuinar. "En altres estudis, s'ha vist que les dones que cuinen amb combustibles sòlids, com la biomassa, acostumen a presentar una major pressió arterial sistòlica i diastòlica que les que fan servir combustibles nets, però en aquest treball no es van trobar dades prou robustes que puguin confirmar-ho i se suggereix que els efectes de la contaminació de l'aire exterior a la salut cardiovascular poden ser independents dels de la contaminació de l'aire interior", subratlla. “A la llum de la nostra manca d'associació amb el carboni negre, és important tenir en compte que aquesta és una àrea periurbana, on les fonts i la composició química de la contaminació de l'aire difereixen de les àrees urbanes en la seva majoria dominades per fonts de trànsit", afegeix Curto.

Cathryn Tonne, coordinadora del projecte CHAI i de l'estudi, explica que el mecanisme pel qual la contaminació de l'aire podria contribuir al desenvolupament de la pressió arterial alta "inclou la inflamació i l'estrès oxidatiu, que pot portar a canvis en les artèries".

"Es necessita evidència epidemiològica addicional per corroborar les nostres troballes, idealment a partir d'estudis que facin servir dades longitudinals, encara que tot apunta que les polítiques públiques encaminades a reduir la contaminació de l'aire tindrien grans beneficis per a la salut cardiovascular", conclou Tonne.

Referència

Curto A, Wellenius GA, Milà C, Sánchez M, Ranzani O, Marshall JD, Kulkarni B, Bhogadi S, Kinra S, Tonne C Ambient Particulate Air Pollution and Blood Pressure in Peri-urban India. Epidemiology 2019; 30(4): 492-500 https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/31162282