L’exposició a la contaminació atmosfèrica en l’embaràs s’associa amb alteracions al cervell en nens i nenes

Un nou estudi realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) —centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”— i l'Erasmus Medical Center de Rotterdam associa l'exposició residencial a la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs amb anomalies cerebrals que poden contribuir a una reducció en la capacitat cognitiva de nens i nenes en edat escolar. L'estudi, publicat en Biological Psychiatry, mostra que els nivells de pol·lució associats a les alteracions cerebrals estaven dins dels valors considerats com a segurs.

La recerca va mostrar per primera vegada una relació entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica i dificultats en el control inhibidor —l'habilitat de regular l'autocontrol i el comportament impulsiu—, la qual cosa s'associa amb problemes de salut mental com el comportament addictiu i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat. L'exposició a partícules fines durant la vida fetal es va associar amb una escorça —la capa externa del cervell— més prima a diverses regions de tots dos hemisferis, la qual cosa constitueix un dels factors que permetrien explicar les deficiències observades en el control inhibidor.

L'equip de recerca va utilitzar una cohort poblacional a Holanda per estudiar a dones embarassades i als seus fills. Van determinar els nivells de contaminació atmosfèrica residencial durant la vida fetal de 783 nens i nenes. Les dades es van obtenir a partir de campanyes de monitoratge de l'aire, i van incloure nivells de diòxid de nitrogen i de partícules gruixudes i fines. La morfologia del cervell es va avaluar a partir d'imatges de ressonància magnètica realitzades quan els nens tenien entre 6 i 10 anys d'edat.

La relació entre exposició a partícules fines, alteracions estructurals del cervell i control inhibidor es va observar malgrat que els nivells residencials de partícules fines no van excedir els límits establerts per la Unió Europea –solament el 0.5% de les dones embarassades va estar exposat a nivells considerats no segurs. En mitjana, els nivells residencials de diòxid de nitrogen es van situar just en el límit de seguretat.

Aquestes troballes complementen estudis previs que associen nivells ‘acceptables’ de contaminació atmosfèrica amb altres complicacions, incloent deteriorament cognitiu i creixement fetal. “Per tant, no podem garantir que els nivells actuals de contaminació a les nostres ciutats siguin segurs”, afirma Mònica Guxens, coordinadora de l'estudi i investigadora d’ISGlobal i de l'Erasmus University Medical Center.

El cervell del fetus és particularment vulnerable, ja que encara no ha desenvolupat els mecanismes per protegir-se de les toxines ambientals o eliminar-les. “Encara que les conseqüències clíniques d'aquestes troballes a nivell individual no es poden quantificar, altres estudis existents fan pensar que els retards cognitius a edats primerenques podrien tenir conseqüències considerables a llarg termini, incloent un major risc de trastorns mentals i un menor rendiment acadèmic, donada la ubiqüitat de l'exposició”, assenyala Guxens.

Referència

Guxens M., Lubczyńska M.J., Muetzel R., Dalmau-Bueno A., Jaddoe V.W., Hoek G., Van der Lugt A., Verhulst F.C., White T., Brunekreef B., Tiemeier H., El Marroun H. Air pollution exposure during fetal life, brain morphology, and cognitive function in school-age children. Biological Psychiatry, 2018 https://doi.org/10.1016/j.biopsych.2018.01.016