L'exposició a la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs podria augmentar la pressió sanguínia de nenes i nens

Viure durant l'embaràs o la infantesa en un entorn urbà amb alts nivells de con taminació atmosfèrica i de soroll i una elevada densitat d'edificis pot contribuir a augmentar la pressió arterial en la infància. Així ho conclou un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i publicat a la revista Environment International.

Amb l'objectiu d'aprofundir en l'impacte que té l'entorn urbà sobre la salut cardiovascular infantil, l'equip investigador va analitzar les dades de 4.279 nenes i nens participants en el projecte europeu HELIX i pertanyents a sis ciutats europees diferents (Bradford a Regne Unit, Poitiers i Nancy a França, Sabadell i València a Espanya, i Heraclió a Grècia).

Les i els experts van avaluar diversos elements de l'entorn urbà a nivell prenatal (és a dir, en el lloc de residència de les mares durant l'embaràs) i postnatal. Els factors contemplats inclouen l'entorn construït, els espais naturals, el trànsit, la contaminació de l'aire, el soroll, la meteorologia i l'índex de privació socioeconòmica. La pressió arterial de nens i nenes es va prendre quan aquests tenien entre quatre i cinc anys, per a poder observar l'efecte a llarg termini dels factors analitzats.

D'acord amb els resultats de l'estudi, els nivells més alts de contaminació atmosfèrica es relacionen amb un augment de la pressió arterial infantil, sobretot si l'exposició es dona durant els dos primers trimestres de l'embaràs. Així, un increment de 9,1 μg/m³ del NO₂ de l'aire es va associar amb un augment de 0,9 mmHg en la pressió arterial diastòlica de nenes i nens (la pressió arterial diastòlica infantil sana ronda els 50-80 mmHg). El valor que l'Organització Mundial de la Salut ha establert per a protegir a la població dels efectes nocius del NO₂ és de 40 μg/m³, una xifra que ciutats com Barcelona o Madrid superen de manera habitual.

D'altra banda, les característiques de l'entorn urbà durant la infància també semblen jugar un rol important. Si bé una densitat elevada d'edificis es relaciona amb una pressió arterial més alta, la bona connectivitat en el transport urbà es vincula amb una pressió arterial més baixa. “Aquestes associacions, que podrien reflectir com es mouen les persones per la ciutat, tal vegada ens indiquen que una connectivitat major promou l'activitat física en la població ”, comenta Charline Warembourg, primera autora de l'estudi i investigadora d’ISGlobal. L’exposició al soroll també sembla relacionar-se amb un increment en la pressió arterial de les i els fills.

Tenint en compte aquests resultats i, segons conclou la recerca, un de cada cinc nens viuen en un entorn urbà amb uns nivells de contaminació atmosfèrica, soroll, i de densitat d'edificis que es relacionen amb una pressió arterial més elevada que els altres.

El paper de la urbanització en les malalties cardiovasculars

La hipertensió és un dels principals factors de risc de les malalties cardiovasculars, que actualment constitueixen la primera causa de mort en el món. “Nombrosos estudis demostren que els nens amb la pressió arterial elevada tenen més probabilitats de desenvolupar hipertensió en l'edat adulta”, afirma Martine Vrijheid, líder de l'estudi i directora del programa d'Infància i medi ambient d’ISGlobal. “Això posa de manifest la importància d'identificar els elements ambientals que contribueixen al desenvolupament de la hipertensió en una etapa primerenca de la vida, a partir del període fetal”.

Amb la tendència mundial a la urbanització, la preocupació pel paper que juguen el disseny urbà i el transport en la salut ha anat in crescendo. Aquest estudi avalua, per primera vegada, l'efecte que tenen sobre la salut cardiovascular infantil nombrosos factors relacionats amb la urbanització. “Els nostres resultats desvelen que, a partir de la concepció, l'entorn urbà pot afectar la pressió arterial en nens i nenes en edat preescolar”, assegura Warembourg. “L'aposta per millorar el disseny urbà i la planificació del transport per a mitigar les exposicions ambientals adverses té el potencial de reduir el risc de malalties cardiovasculars en l'edat adulta”.

Referència

Charline Warembourg, Mark Nieuwenhuijsen, Ferran Ballester, Montserrat de Castro, Leda Chatzi, Ana Esplugues, Barbara Heude, Léa Maitre, Rosemary McEachan, Oliver Robinson, Rémy Slama, Jordi Sunyer, Jose Urquiza, John Wright, Xavier Basagana, Martine Vrijheid. Urban environment during early-life and blood pressure in young children . Environmental International, Noviembre 2020. DOI: 10.1016/j.envint.2020.106174