L’exposició a contaminants químics deixa una petjada en el metabolisme de les dones embarassades

Un estudi realitzat amb el Projecte INMA-Infància i Medi Ambient i el projecte europeu HELIX, codirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, i l'Imperial College London, revela associacions reproduïbles entre l'exposició a múltiples contaminants químics i canvis en processos metabòlics durant l'embaràs. Aquests resultats contribuiran a entendre la manera en què les exposicions ambientals afecten la salut de les dones embarassades i els seus bebès.

L'exposició a contaminants químics durant l'embaràs pot afectar el desenvolupament del bebè, fins i tot si els nivells d'exposició són baixos. Per exemple, l'exposició a bifenils policlorats (PCB) s'associa amb un menor creixement fetal, i el metilmercuri i els pesticides organofosforats afecten el desenvolupament neurològic. No obstant això, vivim en un ambient químic complex i és difícil identificar l'efecte d'un sol contaminant. En aquest estudi, publicat a la revista Environmental Science & Technology, l'equip investigador va provar la hipòtesi que l'exposició de dones embarassades a contaminants químics, fins i tot a nivells baixos, deixa una petjada en el seu metabolisme.

Per a això, van utilitzar dades de 750 dones embarassades (340 de Sabadell, a Catalunya, i 410 a Guipúscoa, País Basc) inscrites en la cohort de naixement INMA (Infància i Medi ambient). Per determinar el seu ‘exposoma’ (és a dir, la totalitat d'exposicions químiques a les quals estan subjectes), van mesurar concentracions de 35 exposicions químiques en mostres de sang del primer trimestre, en orina (primer i tercer trimestre de l'embaràs) i en cordó umbilical. Per avaluar possibles canvis metabòlics, van mesurar 65 metabòlits de mostres d'orina preses en el primer i tercer trimestre de l'embaràs.

L'anàlisi va identificar noves associacions entre exposició i metabòlits, reproduïbles al llarg de dos períodes de l'embaràs i/o entre les dues cohorts. En particular, van trobar una associació robusta i significativa entre arsènic total en orina i un metabòlit orgànic anomenat TMAO, produït per la flora intestinal. L'arsènic també es va associar un metabòlit molt present en invertebrats marins (anomenat homarine en anglès) però que no s'havia mesurat abans en humans. De fet, les mares de Sabadell tenien nivells particularment elevats d'arsènic, comparat amb altres poblacions de països europeus, Austràlia o EUA, la qual cosa es deu segurament al major consum de mariscs. Les troballes també indiquen una associació entre l'exposició al fum del cigarret i el metabolisme del cafè, i la presència de certs metalls en orina amb subproductes d'hormones esteroides. “Els nostres resultats van en la mateixa línia que estudis previs i suggereixen que aquests metalls són disruptores endocrins”, explica Léa Maitre, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Els resultats tenen implicacions epidemiològiques i clíniques. “Les associacions observades poden reflectir diferències en l'ambient uterí que podrien afectar al desenvolupament fetal i a la salut infantil a més llarg termini”, subratllen les conclusions. No obstant això, també s'adverteix que, mentre l'estudi demostra interaccions reproduïbles entre exposicions químiques i metabòlits, és difícil distingir la causa de l'efecte. A més, en aquesta ocasió no es van avaluar les conseqüències d'aquestes exposicions sobre el metabolisme dels bebès. “Aquestes són coses que estem examinant amb el projecte HELIX (Human Early Life Exposome)”, afegeix Maitre.

Aquest estudi va rebre finançament del programa FP7 de la Comissió Europea (FP7/2007-206) sota el conveni número 308333 – projecte HELIX.

Referència

Maitre L, Robinson O, Martínez D, et al. Urine Metabolic Signatures of Multiple Environmental Pollutants in Pregnant Women: An Exposome Approach. Environ. Sci. Technol. 2018. doi/10.1021/acs.est.8b02215