La malaltia renal crònica d'origen desconegut, fins ara descrita a l'Amèrica Central i Sri Lanka, present també a l'Índia
Un nou estudi apunta que aquesta malaltia podria ser comú en altres comunitats rurals de països tropicals i subtropicals
29.03.2019La malaltia renal crònica d'origen desconegut (CKDu, per les sigles en anglès), inicialment descrita en comunitats agrícoles de l'Amèrica Central i Sri Lanka, també està present a l'Índia, especialment a les zones rurals del sud del país, i podria ser comú en altres comunitats rurals de països tropicals i subtropicals. És la conclusió d'un nou estudi en què ha participat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per "la Caixa", i publicat a la revista BMJ Open.
La CKDu es considera una epidèmia a l’Amèrica Central i és devastadora a Nicaragua i El Salvador, on afecta principalment a poblacions de comunitats agrícoles en edat laboral. La CKDu es caracteritza per provocar una pèrdua gradual de la funció renal i no està associada amb la diabetis o la hipertensió -les causes principals de la malaltia renal crònica tradicional (CKD). La seva evolució clínica tendeix a ser més ràpida que en altres formes de CKD. Les causes de la malaltia no estan clares, però s'han suggerit factors de risc com l'estrès per calor, el treball extenuant, les condicions climàtiques, l'ús d'agroquímics o l'exposició a metalls pesants.
En aquest nou treball, les i els investigadors es van proposar avaluar si aquesta malaltia està present a l'Índia, així com identificar els seus factors de risc. Per fer això, van combinar dades de 12.500 persones - que formaven part de tres estudis poblacionals del país (CARRS, UDAY i ICMR-CHD) - d'àrees urbanes i rurals del nord (estats de Delhi i Haryana) i del sud (estats de Tamil Nadu i Andhra Pradesh) de l'Índia.
Les i els participants havien completat prèviament qüestionaris sobre els seus hàbits alimentaris, consum d'alcohol, nivell educatiu i altres dades sociodemogràfiques. També es va mesurar la seva massa corporal i pressió arterial, així com biomarcadors de la funció renal.
Les conclusions van mostrar que la prevalença de la malaltia entre persones adultes de menys de 60 anys és del 1,6%, però aquesta xifra varia molt segons les zones del país, sent més alta en les comunitats rurals del sud de l'Índia, on la xifra va arribar al 4,8%. Sobre els factors de risc, es va relacionar amb tenir menys de 60 anys (edat treballadora), viure en una zona rural, consumir alcohol i comptar amb menys nivell educatiu.
Cristina O'Callaghan, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, explica que "aquests factors de risc identificats són similars als ja trobats prèviament a l’Amèrica Central i Sri Lanka". En els entorns rurals és on es produeix una exposició a alguns dels possibles factors de risc per a la malaltia, com el treball agrícola i l'exposició a agroquímics.
Els resultats de la recerca "tenen implicacions importants per a la salut global, ja que indiquen que la malaltia podria tenir una càrrega de salut pública substancial a nivell mundial que fins ara ha estat poc reconeguda", conclou O'Callaghan.
La investigadora indica que "es requereixen noves recerques basades en la població en altres països tropicals i subtropicals per avaluar els patrons globals de càrrega de malaltia", com l'estudi DEGREE -una col·laboració internacional per a l'estudi epidemiològic de la CKDu en poblacions d'ingressos mitjans i baixos, dirigida per Neil Pearce i Ben Caplin de la London School of Hygiene & Tropical Medicine (LSHTM) i University College London (UCL) i en què Cristina O'Callaghan també hi participa.
L'estudi ha estat coordinat pels centres indis Public Health Foundation of India i el Centre of Control of Chronic Conditions.
Referència
O'Callaghan-Gordo C, Shivashankar R, Anand S, Ghosh S, Glaser J, Gupta R, Jakobsson K, Kondal D, Krishnan A, Mohan S, Mohan V, Nitsch D, P A P, Tandon N, Narayan KMV, Pearce N, Caplin B, Prabhakaran D Prevalence of and risk factors for chronic kidney disease of unknown aetiology in India: secondary data analysis of three population-based cross-sectional studies. BMJ Open 2019; 10.1136/bmjopen-2018-023353corr1