La composició corporal en la infància podria determinar la salut respiratòria futura

Tenir una millor salut respiratòria en la vida adulta podria dependre dels percentatges de greix i múscul que vam tenir en la infància, segons un nou estudi liderat per científiques de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”. Aquesta recerca forma part del projecte Ageing Lungs in European Cohorts (ALEC), coordinat per l’Imperial College de Londres.

L’estudi, publicat online a American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, de la American Thoracic Society, informa que els nois i noies amb més múscul en la infància i l’adolescència tenen una millor funció pulmonar. L’equip de recerca també va trobar que els nois, però no així les noies, amb més percentatge de greix tenien una funció pulmonar més baixa.

Estudis anteriors havien examinat l’associació entre la massa corporal total i la funció pulmonar, però els resultats havien estat contradictoris.

“Alguns estudis van relacionar una major massa corporal amb una funció pulmonar més elevada, mentre que d’altres van relacionar una major massa corporal amb una funció pulmonar més reduïda”, diu Judith Garcia-Aymerich, autora sènior de l’article i cap del programa de Malalties No Transmissibles i Medi Ambient d’ISGlobal. “La nostra hipòtesi era que els resultats anteriors contradictoris es podien atribuir al fet que la massa corporal total no té en compte quina és la contribució del múscul i del greix en aquesta mesura”.

En aquest estudi, les autores van combinar mesures corporals amb d’altres obtingudes utilitzant absorciometria de raigs X d’energia dual (DXA) per distingir entre múscul i greix. A més, es va mesurar la funció pulmonar en nens i nenes als vuit i als 15 anys i es va calcular el creixement que experimentava durant aquest període. L’estudi va comptar amb 6.964 participants de la cohort de naixement del Regne Unit Avon Longitudinal Study of Parents and Children (ALSPAC-Children of the 90s).

De manera específica, l’estudi va trobar el següent:

• En nens i nenes, una major massa de múscul va estar associada amb majors nivells i taxes de creixement de Capacitat Vital Forçada (CVF), la quantitat total d’aire que una persona pot exhalar agafant l’alenada més profunda possible; Volum Expiratori Màxim en un segon (VEMs), la quantitat d’aire que una persona por exhalar amb força en un segon; i Flux Expiratori Forçat al 25-75% (FEF_25-75), una mesura de la velocitat amb què surt l'aire dels pulmons.
• En nens i nenes, uns majors nivells de greix es van associar amb nivells més baixos de VEMs/CVF, una mesura de limitació del flux d'aire sovint usada per diagnosticar l'asma i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).
• En els nens, però no en les nenes, uns majors nivells de greix es van associar amb menors nivells i taxes de creixement pulmonar de VEMs i FEF_25-75.

Les investigadores van ajustar el seu anàlisi per diversos factors que podrien esbiaixar els resultats, incloent el pes de naixement, el tabaquisme matern durant l'embaràs i l'edat en què nois i noies van assolir la pubertat, així com els nivells de funció pulmonar als vuit anys.

Les autores creuen que el seu estudi té importants implicacions en la recerca i la salut pública: “Els nostres resultats posen de relleu que la composició corporal, i no només la massa corporal total, s'haurien de valorar a l'hora d'estudiar els efectes del pes dels nens sobre la salut”, afirma Gabriela P. Peralta, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi. “Creiem que la composició corporal en la infància i l'adolescència pot jugar un paper important en la salut respiratòria futura”, afegeix.

“Les estratègies de salut pública que promoguin estils de vida saludables poden millorar la funció pulmonar i reduir la morbiditat respiratòria en la vida adulta”, diu Judith Garcia-Aymerich. “Aquestes estratègies han de tenir com a finalitat no només reduir el pes corporal, sinó també reduir el greix i augmentar el múscul”.

Aquest estudi ha estat finançat pel programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea. Per la seva banda, ALSPAC rep el suport del Consell de Recerca Mèdica del Regne Unit, de Wellcome Trust i de la Universitat de Bristol.

Referència

Gabriela P. Peralta, Elaine Fuertes, Raquel Granell, Osama Mahmoud, Célina Roda, Ignasi Serra, Deborah Jarvis, John Henderson, Judith Garcia-Aymerich. Childhood body composition trajectories and adolescent lung function: Findings from the ALSPAC study. American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine. January 11, 2019. https://doi.org/10.1164/rccm.201806-1168OC