La malaltia de Kawasaki es relaciona amb la contaminació atmosfèrica que provoquen l'agricultura intensiva i les emissions urbanes

Un estudi liderat per ISGlobal i finançat per la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu troba que la incidència de la malaltia de Kawasaki augmenta al Japó quan en l'atmosfera es detecten aerosols fins carregats de metalls. Aquests aerosols procedeixen de la zona coneguda com “el graner de la Xina”, on es conreen cereals de manera intensiva, i es combinen amb aire procedent de centres urbans molt contaminats del sud d'Àsia.

La malaltia de Kawasaki és una afecció pediàtrica encara poc coneguda. Es creu que ocorre quan un agent no identificat penetra a través del tracte respiratori superior i produeix una resposta immunològica dràstica en determinats nens i nenes genèticament predisposats. En el 20-25% dels casos es desenvolupen aneurismes de les artèries coronàries i en algunes rares ocasions els nens i nenes poden patir, anys més tard, mort sobtada o un infart de miocardi. No obstant això, en la majoria de casos apareix com una síndrome d'erupció cutània i febre que sovint es confon amb altres malalties més benignes. D'aquí el risc que comporta.

Què causa la malaltia de Kawasaki?

No es coneixen bé les causes de la malaltia, encara que entre els possibles factors desencadenants es troben els ambientals, biològics o químics (per exemple, bacteris, fongs, virus, toxines, pols o contaminació). El factor ambiental sembla clar perquè la malaltia té un patró estacional i els casos apareixen agrupats: per exemple, en l'hivern de l'hemisferi nord, en llocs a banda i banda de l'Oceà Pacífic Nord, els casos augmenten coincidint amb l'augment estacional dels corrents de vent procedents del continent asiàtic.

“Els màxims de la malaltia de Kawasaki es produeixen sempre en plena sincronia amb l'arribada de partícules molt petites (<1 µm; PM1), la qual cosa demostra que, en l'aparició d'aquesta malaltia, els aerosols ultrafins que poden viatjar llargues distàncies apareixen com un cofactor necessari entre altres factors encara desconeguts”, explica Xavier Rodó, investigador d’ISGlobal i primer autor de l'estudi, publicat a Environmental Research Letters.

Mesuraments òptics d'alta resolució

L'estudi va utilitzar les dades de l’Asian Dust and Aerosol Lidar Observation Network (AD-Net), que controla de manera rutinària la contaminació atmosfèrica procedent de la pols i els aerosols en uns 20 llocs d'Àsia Oriental. Però, a més, com les estacions de qualitat de l'aire no disposen de dades detallades de metalls (a penes unes poques), l'equip investigador també va usar un estudi diari de la composició química dels aerosols dut a terme a la prefectura de Kumamoto (el Japó) durant 37 dies consecutius de la primavera de 2011. Aquest estudi diari cobria gairebé 60 elements principals i traces (en la seva majoria metalls i metal·loides), determinats a partir de mostres de filtres d'aire. Igual que en estudis anteriors, l'origen dels aerosols es va rastrejar fins a la regió del NE d'Àsia amb l'ús de simulacions lagrangianes de models de partícules.

Més contaminació, més ingressos hospitalaris

“Vam comparar totes les trajectòries de l'aire i les regions d'origen d'aquestes masses d'aire entre els dies de major malaltia de Kawasaki i els dies de menor malaltia de Kawasaki”, explica Alejandro Fontal, investigador a ISGlobal i últim autor de l'estudi. L'equip va trobar una clara relació temporal entre els metalls i metal·loides registrats en l'interval de 37 dies i l'evolució del nombre de nens i nenes ingressats per malaltia de Kawasaki als hospitals de Kumamoto. Els dies amb un màxim de casos coincideixen amb episodis d'alta contaminació arribada del continent, quan entren aerosols sulfatats fins acompanyats de concentracions ambientals més elevades de plom, arsènic, zinc i bismut. “Un increment d'al voltant de 70 ng/m³ en la concentració de metalls i metal·loides total s'associa amb l'aparició d'un nou cas de malaltia de Kawasaki”, prossegueix Fontal.

Per contra, quan penetra aire marí que neteja l'atmosfera, registrat per pics de clorur de sodi (NaCl), s'elimina la influència del continent asiàtic i succeeixen dies amb nivells baixos de malaltia de Kawasaki. Aquests aerosols marins s'associen amb nivells mínims dels elements més tòxics, com ara arsènic, plom, bismut i cadmi.

Un sistema d'alerta primerenca per a la malaltia de Kawasaki

L'anàlisi detallada dels canvis diaris de la malaltia i els aerosols analitzats a Kumamoto durant 37 dies i l'extremada coherència entre la concentració de partícules fines des de 1970 a 2016 i la incidència de la malaltia de Kawasaki al Japó ha servit als i les investigadores per desenvolupar una aproximació estadística a llarg termini, ja que el país nipó disposa d'un registre continuat de la incidència epidemiològica de la malaltia de Kawasaki des de la dècada de 1970.

La troballa de l'estudi és important, assenyala Rodó, perquè mostra que “l'anàlisi del contingut en partícules fines suspeses en l'aire (aerosols), que són més respirables i poden penetrar més en els pulmons, i el seu contingut en metalls (amb capacitat inflamatòria) podrien servir com a sistema d'alerta primerenca per prevenir episodis d'increment de casos de la malaltia de Kawasaki”.

Referència

Rodó X, Navarro-Gallinad A, Kojima T, Morguí JA, Borràs S, Fontal A. Sub-weekly signatures relate ultrafine aerosols enriched in metals from intensive farming and urban pollution to Kawasaki disease. Environmental Research Letters. May 2023. DOI 10.1088/1748-9326/acd798