ISGlobal participa en un proyecto para desarrollar vacunas más eficaces contra la malaria

El National Institutes of Health (NIH-NIAID) als EUA ha creat un consorci amb la finalitat d'identificar els factors ambientals i el mecanisme immunològic subjacent que expliquen la variació en la resposta a les vacunes enfront de la malària. Els resultats ajudaran a desenvolupar i implementar vacunes que siguin més eficaces en la població infantil africana, que és la que més les necessita. Com a part del consorci, NIH-NIAID ha atorgat finançament a un projecte liderat per Leiden University Medical Center i co-liderat per ISGlobal i Radboud University Medical Center, en el qual també participen el Swiss Tropical and Public Health Institute, Tubingen University, Sanaria Biotechnology i Yale University, que estudiarà població infantil i adulta a Àfrica que ha rebut les dues vacunes més avançades enfront de la malària.

Hi ha una vacuna ja aprovada enfront de la malària (la RTS,S/AS01E) i diverses altres en fases finals d'assajos clínics. Totes tenen alguna cosa en comú: ofereixen una protecció que varia molt, segons el país i la població a la qual s'administra. Per exemple, la vacuna candidata que conté una forma atenuada del paràsit enter és 80 a 100% efectiva en la població europea però només 30-55% efectiva en la població africana. Així mateix, l'eficàcia de la RTS,S varia considerablement no sols segons l'edat, sinó també entre països, i fins i tot entre zones urbanes i rurals. “Això suggereix que hi ha factors ambientals que influeixen en l'eficàcia d'aquestes vacunes,” explica Carlota Dobaño, qui lidera el grup d'immunologia de la malària en ISGlobal.

El projecte, en el qual participa el grup de Dobaño i col·labora Paula Petrone del grup de Data Science, part de la hipòtesi que l'exposició a factors ambientals (incloent infeccions prèvies pel paràsit) resulta en un perfil immunològic que modula la resposta a la vacuna. Els equips de recerca analitzaran l'expressió gènica, els anticossos, i el número i tipus de cèl·lules del sistema immune en mostres de sang obtingudes de diferents cohorts de persones immunitzades amb les diferents vacunes (la RTS,S o les vacunes candidates a base del paràsit atenuat). Usaran tecnologies capdavanteres per a generar i integrar una gran quantitat de dades a nivell individual i identificar possibles vies i mecanismes que condueixen a una menor resposta a la vacuna. 

“Des de ISGlobal coordinem les dades i mostres de les cohorts pediàtriques vacunades amb la vacuna RTS,S (provinents de 7 centres africans que van participar en l'assaig de fase 3). A més, mitjançant la tecnologia Luminex, avaluarem el nivell, qualitat i tipus d'anticossos enfront del paràsit, la qual cosa ens donarà informació sobre l'exposició prèvia a aquest,” explica Gemma Moncunill, companya d'equip de Dobaño. El grup també té previst caracteritzar les respostes dels limfòcits B (responsables de generar anticossos) per a veure si tenen alguna anomalia funcional que pogués afectar la resposta a la vacuna. 

Els quatre objectius específics del projecte són: definir perfils immunològics basals associats amb una bona resposta vacunal a nivell individual i poblacional; obtenir més informació sobre les exposicions ambientals associades a la protecció de la vacuna; entendre els mecanismes; i crear una plataforma de dades col·laborativa. El consorci espera així generar dades i desenvolupar estratègies innovadores per a determinar les dosis, intervals i adjuvants necessaris per a augmentar la protecció de la vacuna.

Com assenyala la directora del projecte i investigadora del LUMC, Maria Yazdanbakhsh, “necessitem desenvolupar una vacuna efectiva als països que més la necessiten per a complementar altres mesures de salut pública i reduir l'enorme càrrega que representa aquesta malaltia en el món.”