La cinquena i última reunió anual d'HARMONIC mostra grans progressos

El consorci HARMONIC va celebrar la seva cinquena i última reunió anual els dies 28 i 29 de maig a Lovaina (Bèlgica) per a debatre els progressos realitzats per cada grup de treball (WP) i els propers passos, com la manera de garantir la sostenibilitat d'alguns productes del projecte més enllà de la seva finalització al novembre de 2024.

«Em complau dir que el consorci ha fet un treball ingent, malgrat la pandèmia de COVID-19 i dels problemes jurídics i tècnics que planteja l'intercanvi de dades entre socis de diferents països», afirma Isabelle Thierry-Chef, investigadora principal d'HARMONIC. El projecte, finançat per la Comissió Europea, té com a objectiu comprendre els efectes tardans en la salut de l'exposició a radiacions ionitzants durant la infància, amb especial atenció a pacients amb càncer exposats a radioteràpia amb fotons o protons i pacients exposats a raigs X durant procediments cardíacs.

Progressos realitzats

Cohorts i bases de dades establertes. Un dels principals assoliments d'HARMONIC ha estat la creació d'un registre europeu, complementat amb un biobanc, de nens tractats amb radioteràpia amb fotons o protons. S'han inclòs en el registre més de 2.000 pacients amb càncer dels diferents centres associats, mentres tres dels centres continuen reclutant. Les dades es recullen amb un format específic en dues bases de dades vinculades: una conté dades clíniques i socioeconòmiques codificats del pacient; l'altra, dades d'imatge. També s'han recollit mostres biològiques (sang i saliva) d'alguns d'aquests pacients en un biobanc. L'anàlisi de totes aquestes dades ajudarà a comprendre l'impacte global de la malaltia i el seu tractament en la qualitat de vida dels pacients, i a identificar els efectes a llarg termini sobre la salut de l'exposició a la teràpia amb fotons o protons, incloent-hi disfunció endocrina, danys cardiovasculars o neurovasculars, i l'aparició d'altres càncers en etapes posteriors de la vida. S'espera que el seguiment d'aquests pacients duri fins l'any 2041. “El nostre objectiu és mantenir aquesta base de dades per als cinc centres de recerca del consorci més enllà de la durada del projecte, per a assegurar el seguiment dels participants inclosos i continuar reclutant-ne de nous”, explica Neige Journy, líder del grup de treball 2. “Si és possible, també volem ampliar la base de dades a altres centres i permetre l'ús del registre per a donar suport a altres estudis i col·laboracions”, afegeix.

Un altre assoliment clau ha estat crear noves cohorts -o ampliar les existents- de nens exposats a raigs X durant intervencions cardiològiques, i vincular aquestes dades amb els registres nacionals de càncer per a estimar el risc de desenvolupar càncer més endavant en la vida. A Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Noruega i Espanya s'han recollit dades de més de 66.000 pacients (incloses dades recollides anteriorment al Regne Unit), que els investigadors del grup de treball 3 estan agrupant per a la seva anàlisi.

Eines validades per a la dosimetria. Per a relacionar els efectes tardans sobre la salut amb l'exposició a la radiació en aquestes dues cohorts, és necessari estimar les dosis de radiació rebudes per cada pacient, no sols en la zona objectiu, sinó també en la resta del cos. El grup de treabll 4 ha desenvolupat i validat les eines per a aquesta reconstrucció de dosi en tot el cos, tant per a radioteràpia com per a cardiologia intervencionista. L'equip de recerca pot ara estimar retrospectivament les distribucions de dosis en tot el cos per als pacients de les dues cohorts i associar l'exposició a la dosi amb els resultats de salut. Aquest grup també va desenvolupar un software que utilitza la realitat mixta per a ajudar els cardiòlegs pediàtrics a prendre decisions abans de la intervenció i optimitzar les dosis de radiació.

Identificació de mecanismes i biomarcadors. L'equip del grup de treball 5 ha començat a analitzar mostres de sang de les dues cohorts de pacients per a identificar vies biològiques que puguin conduir a efectes tardans sobre la salut, en particular danys vasculars i un segon càncer primari. Entre altres coses, estan estudiant els perfils de proteïnes plasmàtiques, l'envelliment cel·lular i l'expressió gènica alterada. “Analitzant mostres preses abans i fins a un any després de l'exposició, esperem identificar biomarcadors d'efectes tardans”, afirma Siamak Haghdoost, cap del grup de treball.

Propers passos

En els sis mesos restants, el consorci completarà la recollida i l'anàlisi de dades. Atès que l'intercanvi de dades entre països ha estat un dels majors reptes durant el projecte, el consorci també pretén fer algunes recomanacions sobre com facilitar aquesta tasca en el futur, garantint al mateix temps la privacitat dels pacients.

L'equip d'HARMONIC creu fermament que aquestes bases de dades han de mantenir-se més enllà de la vida del projecte, ja que molts dels efectes a llarg termini sobre la salut, com els segons càncers primaris, triguen molts anys a aparèixer. «Hem invertit molt d'esforç i recursos per a construir un registre operatiu de pacients pediàtrics amb càncer amb una estructura que pugui ser utilitzada per altres centres. Les nostres dues cohorts són extremadament valuoses per al seguiment a llarg termini, ja que inclouen a nens exposats a diferents dosis i tipus de radiació», afirma Thierry-Chef.