Un estudi mostra el paper clau de l'activitat física i la massa corporal en el creixement de la funció pulmonar a la infància

Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", aporta noves evidències sobre el creixement de la funció pulmonar a la infància. Els resultats mostren que uns nivells elevats d'activitat física i un major índex de massa corporal (IMC) tenen un paper clau en la recuperació dels primers dèficits. Aquests resultats, publicats a la revista Thorax, tenen implicacions importants per a la pràctica clínica, la investigació i les polítiques de salut pública, ja que proporcionen nous coneixements sobre com millorar la salut respiratòria des de la infància fins a l'edat adulta.

L'estudi va analitzar dades de la cohort espanyola de naixement del projecte INMA – Infància i Medi Ambient, que incloïa un total de 1.151 nens i adolescents entre 4 i 18 anys. Els investigadors van mesurar la funció pulmonar mitjançant espirometries, una tècnica que avalua la funció pulmonar mitjançant la quantitat d'aire exhalat. Més concretament, els investigadors van mesurar el volum expiratori forçat en un segon (FEV1), que és el volum d'aire exhalat al primer segon durant l'espiració forçada després d'una inhalació profunda, i la capacitat vital forçada (CVF), que és la quantitat màxima d'aire que una persona pot exhalar després d'una inhalació profunda sense límit de temps. Mentre que el FEV1 és un indicador del grau d'obertura de les vies respiratòries, la CVF dona una idea de la mida dels pulmons.

A partir de les espirometries, es van identificar quatre trajectòries de creixement de la funció pulmonar: una trajectòria baixa (19% de la mostra tant per a FEV1 com per a FVC), una trajectòria normal (62% i 63%), una trajectòria alta ( 16% i 13%) i una trajectòria final anomenada "de recuperació" o catch-up (2% i 5% de la mostra). El grup catch-up va començar amb valors de funció pulmonar per sota de la trajectòria baixa i va mostrar un creixement accelerat entre els 4 i els 10 anys, assolint valors de funció pulmonar normals.

"La troballa clau del nostre estudi és que una funció pulmonar baixa a la infància primerenca no es tradueix automàticament en una funció pulmonar deficient a l'edat adulta primerenca, sinó que el creixement accelerat pot recuperar els dèficits de funció pulmonar en la infància i donar lloc a valors normals a l'adolescència", afirma Sarah Koch, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Nivells elevats d'activitat física i massa corporal augmenten la funció pulmonar

Utilitzant historials clínics, qüestionaris i resultats de visites presencials amb els participants i les famílies, l'equip va recopilar informació sobre els possibles predictors del creixement de la funció pulmonar. Es van agrupar en quatre categories: característiques demogràfiques i de naixement, malalties al·lèrgiques, tabaquisme i altres exposicions ambientals, i activitat física i massa corporal.

Els resultats de l'estudi mostren que el creixement accelerat de la funció pulmonar s'associa principalment a nivells més alts d'activitat física a la primera infància (entre els 4 i els 7 anys) i a un major índex de massa corporal als 4 anys.

"El nostre estudi confirma i va més enllà d'investigacions anteriors sobre predictors coneguts de la funció pulmonar. Segons l’estudi, els nens i nenes amb menys malalties al·lèrgiques tenen més probabilitats de tenir trajectòries normals o altes de FEV1. Això dona suport a l'evidència prèvia sobre com les condicions al·lèrgiques dels infants afecten el creixement de la funció pulmonar", diu Judith Garcia-Aymerich, investigadora d'ISGlobal i autora principal de l'estudi.

Implicacions clíniques i de salut pública

L'aparició primerenca o el deteriorament accelerat de la funció pulmonar, més enllà del que s'espera com a part del procés normal d'envelliment, és un clar factor de risc de malaltia respiratòria crònica. Per tant, comprendre els factors determinants que prediuen el creixement de la funció pulmonar durant la infància i l'adolescència és tan important per a la prevenció d'aquestes malalties com comprendre els factors determinants del deteriorament de la funció pulmonar a l'edat adulta tardana.

Els resultats d'aquest estudi tenen implicacions importants per a la pràctica clínica i les polítiques de salut pública. "Tant la gestió clínica com les polítiques de salut pública haurien de promoure una dieta saludable i alts nivells d'activitat física en infants amb una funció pulmonar baixa, condicions ambientals subòptimes o al·lèrgies. Això pot ajudar a superar les limitacions de creixement en la funció pulmonar i millorar la salut respiratòria a la infància i l'edat adulta", afirma Sarah Koch.

Referència

Koch, S., Prado Peralta, G., Carsin, AE., Abellan, A., Roda, C., Torrent, M., Iñiguez, C., Ballester, F., Ferrero, A., Zabaleta, C., Lertxundi, A., Guxens, M., Vrijheid, M., Sunyer, J., Casas, M., Garcia-Aymerich, J. Physical activity and body mass related to catch-up lung function growth in childhood: a population-based accelerated cohort study. Thorax, 2024. Doi: 10.1136/thorax-2022-219666