Dr. Paaijmans: Els últims anys han ressorgit malalties transmeses per vectors a Europa

El Dr. Paaijmans Krijn va guanyar una de les dues places de líders emergents convocades per ISGlobal i s'ha incorporat al CRESIB, el centre d'investigació d'ISGlobal, en qualitat d'Assistant Research Professor.

El Dr. Paaijmans és llicenciat en Biologia (2002, Wageningen University) i va realitzar els seus estudis de doctorat en Entomologia Mèdica (2008) en el Laboratori d'Entomologia i Departament de Meteorologia i Qualitat de l'Aire de la Universitat de Wageningen. Ha treballat en el seu postdoctorat en el Departament d'Entomologia i en el Centre de Dinàmica de Malalties Infeccioses de la Universitat Estatal de Pennsylvania. Al CRESIB, Krijn iniciarà una nova línia d'investigació en ecologia de malalties transmeses per vectors.

El canvi climàtic és un dels grans problemes globals del nostre temps. Què significa per a les malalties transmeses per vectors?

Els artròpodes vectors i els seus hostes (com els mosquits que transmeten la malària i el dengue, les puces que transmeten la pesta i les paparres que transmeten la malaltia de Lyme) són petits organismes ectotèrmics. Això significa que la temperatura del seu entorn directe influeix en el seu comportament, fisiologia i desenvolupament. Tot i que s'espera que la dinàmica i la distribució de les malalties transmeses per vectors siguin molt sensibles al canvi climàtic, la naturalesa i l'abast de la seva resposta segueix sent molt controvertida. Això és el resultat d'una mala comprensió de la relació mecanicista entre les variables ambientals i el risc de malaltia. Però, a més, hi ha altres conductors intrínsecs i extrínsecs de la malaltia (com la pluja, la soci-economia, la resistència als insecticides i als fàrmacs, les estratègies d'intervenció, etc.). La interacció d'aquests factors intrínsecs i extrínsecs és, en última instància, el que determina el risc de malaltia. Així que no hi ha una resposta correcta a aquesta pregunta. Depèn d'on estiguis del nostre planeta.

La idea que el canvi climàtic portarà al sud d'Europa malalties transmeses per vectors que avui dia estan confinades als climes tropicals, com la malària, és controvertida. Què hi ha de cert?

Durant els últims anys s'ha vist un ressorgiment de malalties transmeses per vectors al sud d'Europa. Per donar alguns exemples: s'han reportat casos autòctons de malària a Grècia (2009) i Espanya (2010), de Chikungunya a Itàlia (2007) i de dengue a Portugal (2012). En quina mesura el canvi climàtic juga un paper aquí, és difícil de dir. Cal tenir en compte que els vectors de mosquits susceptibles i competents, o bé han estat sempre presents o s'han establert recentment amb èxit a Europa (per exemple, el "famós" mosquit tigre, un mosquit que és una gran molèstia, però també un vector potencial del West Nile, Chikungunya i del dengue).

Com pot afectar el canvi climàtic a les epidèmies? Els estius més càlids poden resultar en un creixement més ràpid de la població de mosquits i de desenvolupament del patogen, una major freqüència de les picades (el que augmenta el potencial de transmissió), etc. Períodes llargs de temperatures "adequades" poden conduir a més generacions de mosquits per any, i hiverns més suaus afavoriran la supervivència del mosquit. Tot això podria augmentar la probabilitat que un mosquit s'infecti d'una malaltia d'un cas importat i, posteriorment, la transmeti a una altra persona.

Com es relaciona la teva línia d'investigació amb aquests temes?

Abans que puguem començar a predir l'impacte dels climes futurs hi ha una necessitat de centrar-se en el present i aconseguir un major control sobre la biologia bàsica i ecologia dels vectors i patògens. El principal objectiu de la meva investigació és quantificar com les condicions climàtiques influeixen en la transmissió de malalties. Combino el treball empíric (els experiments de laboratori amb els mosquits i la malària) amb el treball teòric, centrant-me per tant en paràmetres ambientals ignorats però ecològicament rellevants. La transmissió de malària basada en la temperatura s'incorpora generalment en models epidemiològics utilitzant les temperatures mitjanes mensuals, derivades d'estacions meteorològiques locals. La meva investigació mostra que la fluctuació de la temperatura diària pot alterar substancialment la infecció parasitaria, la taxa de desenvolupament del paràsit i els elements essencials de la biologia dels mosquits i, per tant, també els límits de transmissió i la intensitat de la malària. A més, les estimacions estàndard de temperatura ambiental derivades de les estacions meteorològiques locals no proporcionen necessàriament mesures realistes de les temperatures dins dels entorns reals de transmissió. Aquests i altres estudis mostren, una vegada i una altra, que s'ha de dirigir un major esforç a determinar el clima que experimenten els mosquits i els paràsits en els entorns de transmissió local. Espero que la meva investigació millorarà la precisió dels actuals models epidemiològics.
 

En l'actualitat, l'eradicació de la malària està fora del nostre abast però ha tornat a l'agenda global de la salut com un objectiu a llarg termini. Com creus que la teva investigació pot contribuir a aquest objectiu?

Gràcies a una millor comprensió de la biologia i ecologia dels mosquits i els paràsits espero obtenir nous coneixements sobre els factors que contribueixen a la dinàmica i la distribució actual de la malaltia, i com aquests poden canviar en el futur. Encara que molts científics sostenen que la influència del clima és menyspreable, no es pot negar que el clima afecta a la biologia bàsica dels mosquits i els paràsits. Si es tracta o no d'un conductor principal de risc de malaltia depèn d'altres factors, com he assenyalat anteriorment. El clima serà un factor principal a les zones pobres, on no existeixen bones infraestructures de salut ni intervencions apropiades. Però el clima també pot començar a jugar un paper més important a les zones on el control de la malària és actualment satisfactori. Desafortunadament, els mosquits s'estan tornant resistents als insecticides utilitzats a les xarxes mosquiteres i els aerosols, i els paràsits de la malària s'estan tornant resistents als fàrmacs de primera línia. Això, combinat amb els interrogants sobre el compromís dels donants a llarg termini per finançar programes de control, fa que la quantificació precisa del risc de malaltia sigui una necessitat.

Finalment, què et va motivar a sol·licitar una plaça a l'Institut de Salut Global de Barcelona? Què creus que pots aportar a aquest centre i viceversa?

Quan vaig veure el lloc de treball publicat, el primer que vaig fer va ser visitar la web del centre d'investigació d'ISGlobal, el CRESIB. Tan aviat com vaig veure l'organització matriu, mostrant tots els "programes" d'investigació i les "àrees", em vaig adonar que hi havia moltes oportunitats per a la col·laboració d'un entomòleg com jo. A ISGlobal espero seguir amb la meva investigació actual i també poder traslladar-la a altres àrees (com per exemple a malalties tropicals desateses com la malaltia de Chagas), i iniciar nous estudis (contribuir a les actuals rutes d'intervenció contra la malària mitjançant la monitorització de la prevalença de paràsits en les poblacions locals de mosquits). A més, les col·laboracions entre el CRESIB i col·laboradors estratègics d'investigació a l'estranger obren possibilitats per posar a prova si els resultats de laboratori es poden traslladar a situacions al terreny. I finalment, la creació d'una colònia de mosquits de malària ocupa un lloc destacat en la meva llista de desitjos. A més de permetre'm dur a terme diversos experiments d'infecció i transmissió de malària, crec que aquest tipus d'instal·lacions de mosquits poden beneficiar altres projectes de l'institut i obrirà noves vies d'investigació. En resum, suficients idees, possibilitats i oportunitats per mantenir-me entretingut i entusiasmat durant molts anys.