Al Nepal, les vaques també col·laboren en la recerca contra la leishmaniosi

Un estudi dirigit pel Dr. Albert Picado, investigador d'ISGlobal, publicat a la revista PlosOne i finançat per la Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene, descriu una metodologia innovadora per mesurar l'eficiència de diferents xarxes mosquiteres per impedir el pas del vector de la leishmaniosi. Els investigadors van usar vaques com "carnada" en un espai envoltat per una mosquitera, i un parany de llum per comptabilitzar el nombre de flebòtoms, el vector de la leishmaniosi, que aconseguien passar a través dels diferents tipus de xarxes. Tal com esperaven, van trobar que les mosquiteres amb forats de petit calibre i tractades amb insecticida eren les més eficaces, comparades amb aquelles generalment usades en la regió, o sense tractament.

Una de les formes de mesurar l'eficiència de mosquiteres en malària és comptant el nombre de mosquits que piquen a una persona que es troba sota una xarxa. Els voluntaris que participen en aquests estudis reben profilaxi per evitar que emmalalteixin de malària. No obstant això, explica el Dr. Picado, això no es pot fer amb la leishmaniosi perquè no hi ha profilaxi per a aquesta malaltia. "El mètode que descrivim aquí permet realitzar proves de concepte ràpides i econòmiques sobre l'eficiència de mesures de control de vectors de la leishmaniosi en el terreny."

La leishmaniosi és considerada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com una malaltia infecciosa oblidada. Encara que té una distribució global (està present a Sud-amèrica, Àfrica, Àsia i Europa), és particularment prevalent en comunitats pobres de països en desenvolupament ja que els principals factors de risc són pobresa, malnutrició, mobilitat de la població i canvis ambientals. La leishmaniosi visceral, o kala azar, és la forma clínica més greu. Índia, Nepal i Bangladesh concentren el 67% dels casos de leishmaniosi visceral al món. Tot i la introducció de diverses mesures de control, la leishmaniosi visceral segueix representant un greu problema de salut pública i un obstacle en el desenvolupament socioeconòmic d'algunes zones rurals del subcontinent indi.

Potser la vaca, considerada sagrada pels hindús, pugui ara contribuir el seu granet de sorra al desenvolupament de nous mètodes de control de la malaltia.