Al sud de Moçambic, només inicien l'atenció mèdica la meitat de les persones recentment diagnosticades amb VIH

El diagnòstic del VIH és el primer de molts passos en el camí per controlar la malaltia a tot el món. Amb tot, resultats obtinguts al sud de Moçambic mostren que més de la meitat de les persones a les quals s'ha diagnosticat el VIH recentment no inicien els propers passos de la cascada de cures, i això és encara més marcat entre les persones que realitzen la prova a casa.  L'estudi, liderat per ISGlobal –centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”– indica que és necessari desenvolupar intervencions per facilitar l'accés a la cura i tractament en la població. 

Perquè el 2020 es pugui acomplir l'objectiu 90-90-90 fixat per l'agència UNAIDS (diagnosticar el 90% de persones amb VIH, tractar el 90% d'aquestes, i aconseguir la supressió del virus en el 90% de les persones tractades), cal augmentar la proporció de persones que, un cop diagnosticades, comencin i continuïn el tractament (el que es coneix com adherència al tractament). A Moçambic, per exemple, es calcula que poc més de la meitat de persones amb VIH inicien el tractament després de rebre el diagnòstic, i que menys de la meitat el continua tres anys després. 

L'equip liderat per Denise Naniche, investigadora d’ISGlobal, es va proposar avaluar si el lloc en què la persona rep el seu diagnòstic de VIH influeix en l'inici i l'adherència a les cures i el tractament del VIH. 

L'estudi es va realitzar al sud de Moçambic, i va incloure més de mil adults que acabaven de ser diagnosticats a la clínica, bé per recomanació del personal sanitari o per decisió pròpia, o que havien estat diagnosticats a casa seva. Tres mesos després, amb prou feines el 44% de les persones diagnosticades havia realitzat una visita mèdica i només el 25% va iniciar la teràpia antiretroviral. L'inici de les cures mèdiques i el tractament va ser particularment baix entre les persones amb VIH que havien estat diagnosticades a casa, i que representen una població més envellida i amb un coneixement més baix de la malaltia que la població que acudeix a la clínica. No obstant això, de les persones que van iniciar el tractament, el 84% seguia prenent-lo dotze mesos després.  

“Aquests resultats són similars al que s'ha observat en altres països africans que tenen una alta prevalença de VIH,” assenyala Naniche, “i indiquen que on més perdem els pacients és en les primeres fases després del diagnòstic, independentment d'on o com s'hagi fet el test.” També mostren que les persones que es fan el test a casa representen una població diferent des del punt de vista socio-demogràfic, i que cal desenvolupar intervencions, com ara missatges de SMS, per ajudar-los a iniciar el seguiment mèdic i el tractament.

Referència

Lopez-Varela E, Fuente-Soro L, Augusto OJ, Sacoor C, Nhacolo A, Karajeanes E, Vaz P, Naniche D. Continuum of HIV Care in Rural Mozambique: The Implications of HIV Testing Modality on Linkage and Retention. J Acquir Immune Defic Syndr. 2018 Aug 15;78(5):527-535. doi: 10.1097/QAI.0000000000001720.