El 2030, Espanya podria superar el Japó, els Estats Units i la Unió Europea en la consecució dels ODS relacionats amb la salut

Les malalties no transmissibles, especialment cardiopaties i càncers, són la principal causa de mort i malaltia a Espanya. El mal d'esquena i la depressió també contribueixen significativament a la càrrega de malaltia, sobretot en dones. El tabaquisme, la mala alimentació i el sobrepès es troben entre els principals factors de risc i requereixen polítiques sanitàries adequades. Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi realitzat per un grup col·laboratiu d'investigadores i investigadors del Global Burden of Disease (GBD), liderats per ISGlobal i el CIBER, que ha utilitzat dades de l'informe GBD de 2019 per a oferir un retrat detallat de la salut a Espanya abans de la pandèmia i fer previsions sobre el compliment de les metes de salut dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) el 2030.

"L'objectiu d'aquest estudi era identificar millor les necessitats en salut no cobertes a Espanya, guiar intervencions apropiades i proporcionar informació sobre les tendències futures en salut", explica Jeffrey V. Lazarus, cap del Grup de Recerca en Sistemes de Salut i codirector del Programa d'Infeccions Virals i Bacterianes a ISGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”.

Un retrat de la salut a Espanya abans de la pandèmia

L'estudi GBD 2019 inclou 369 malalties, lesions i discapacitats, 87 factors de risc i combinacions d'aquests factors. El 2019, gairebé el 90% de defuncions i malalties d'Espanya van causar-les malalties no transmissibles (MNT), concretament la cardiopatia isquèmica, l'ictus, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), l'Alzheimer i el càncer de pulmó. El mal d'esquena i la depressió també contribueixen considerablement a la càrrega de malaltia a Espanya, especialment en dones. Els principals factors de risc de mort i malaltia foren el tabaquisme, un elevat índex de massa corporal i la hiperglucèmia o diabetis. "Els resultats evidencien clarament la influència del sedentarisme i de l'envelliment de la població", afirma Joan B. Soriano, coautor sènior de l'estudi i investigador del CIBERES al Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari de la Princesa a Madrid. “Però són els factors de risc conductuals —com el tabaquisme i la mala alimentació—, els ambientals —com la contaminació atmosfèrica— o el de la temperatura ambiental sub-òptima —un dels més recents— els que van agregar una càrrega significativa a la mala salut de la població espanyola”, afegeix.

Projeccions per al 2030

L'equip de recerca va utilitzar 41 indicadors (com la prevalença del tabaquisme, la contaminació de l'aire, la violència masclista i la cobertura de vacunes) per mesurar el progrés d'Espanya cap a l'ODS3 (garantir una vida sana i promoure el benestar de totes les persones a totes les edats). El 2019, Espanya ocupava el lloc 20 de 195 països i territoris. De cara al 2030, el país podria superar el Japó, els Estats Units i la Unió Europea en la majoria dels indicadors, encara que els relatius al consum d'alcohol, el sobrepès infantil, la prevalença del tabaquisme i l'abús sexual infantil mantindran una nota baixa. Alhora, s'espera que l'esperança de vida a Espanya assoleixi els 84,8 anys (87,2 per a les dones i 82,3 per als homes), encara que la COVID-19, amb les seves repercussions sanitàries i socials, ha alentit la davallada de la taxa de mortalitat.

Recomanacions

"Com a gran part d'Europa, Espanya ha experimentat un ràpid envelliment de la població per l'augment de l'esperança de vida i la disminució de la mortalitat i la fecunditat", afirma Lazarus. Per encarar això, caldrà centrar-se en promoure la salut i l'atenció a les persones més grans reforçant els centres d'atenció de llarga durada, els serveis de suport social i la telemedicina. Les mesures de protecció social, com les pensions i les baixes per malaltia, són intervencions clau per contrarestar el cost de l'envelliment de la població, però els autors adverteixen que aquestes polítiques poden no cobrir a les persones que se situen fora del sistema formal d'ocupació.

També cal vigilar el tabaquisme, la mala alimentació i els factors ambientals. "Els beneficis de la dieta mediterrània es veuen amenaçats pel sobrepès i els alts nivells de glucosa, que augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars i metabòliques", afegeix Lazarus. Caldria redissenyar les polítiques públiques per abordar el sedentarisme.

Finalment, els autors assenyalen que un repte important a Espanya és coordinar les 17 regions i el govern nacional, i proporcionar dades regionals desglossades per grups específics, incloent-hi les persones migrants i les sense llar. "Aquestes dades ens ajudaran a avaluar com la crisi financera de 2008 i l'actual pandèmia de la COVID han influït, i continuaran influint, en la trajectòria de salut d'Espanya", afirma Lazarus.

En aquest estudi, realitzat per un grup col·laboratiu d'investigadors del GBD, han participat investigadors i investigadores d'ISGlobal, diverses àrees del CIBER com la de Malalties Respiratòries (CIBERES), de Salut Mental (CIBERSAM) i d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), l'IDIBELL, del Institut Català d’Oncologia e Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-IDIBELL), la Universidad de Barcelona, l'Hospital Sant Joan de Déu, l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, la Universitat Autònoma de Madrid, l'Hospital Universitari La Princesa i la Universitat de Washington.

Referència

Lazarus JV, Ortiz A, Tyrovolas S, Fernández E, Guy D, White TM, Dt. R, Hi ha SL, Naghavi M, Soriano JB & The GBD 2019 Spain Collaborators. A GBD 2019 study of health and Sustainable Development Goal gains and forecasts to 2030 in Spain. Scientific Reports. (2022) 12:21154. https://doi.org/10.1038/s41598-022-24719-z