El soroll del trànsit provoca tanta malaltia com la contaminació atmosfèrica

La ciutat de Barcelona podria evitar cada any el 13% de la seva càrrega de malaltia si es complissin les recomanacions internacionals d'activitat física i exposició a la contaminació de l'aire, el soroll, la calor i l'accés als espais verds. D'entre tots aquests factors, el soroll procedent del trànsit és el que provoca més malaltia, per sobre de la manca d'activitat física i la contaminació atmosfèrica.

Aquestes són les principals conclusions d'un nou estudi d'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, que ha estimat, per primera vegada, la càrrega de malaltia provocada per la planificació urbana i del transport a Barcelona.

La recerca, publicada a la revista Environment International, s'ha realitzat a partir de l'eina “Avaluació d'Impactes en Salut de la Planificació Urbana i del Transport” (UTOPHIA, per les seves sigles en anglès), que ha estat desenvolupada per un equip d’ISGlobal. Aquesta metodologia ja es va utilitzar l'any passat per estimar la càrrega de mortalitat a Barcelona i va concloure que es podrien posposar gairebé 3.000 morts prematures a la ciutat amb una millor planificació urbana i del transport.

En aquesta ocasió, el treball ha estimat la càrrega de morbiditat i els costos econòmics anuals que això suposa per a la salut pública. S'han comparat les recomanacions internacionals amb els nivells d'exposició anuals d'1,36 milions de residents de Barcelona de més de 20 anys d'edat.

Si es complissin les recomanacions internacionals per al desenvolupament de l'activitat física, l'exposició a la contaminació de l'aire, el soroll, la calor i l'accés als espais verds, Barcelona podria evitar cada any gairebé 1.700 casos de malalties cardiovasculars, més de 1.300 casos d'hipertensió, prop de 850 casos d’ictus i 740 casos de depressió, entre d’altres.

Pel que fa a les exposicions estudiades, el soroll del trànsit contribueix amb un 36% a la càrrega de malaltia provocada per la planificació urbana i del transport, un percentatge superior fins i tot a l'atribuïble a la contaminació de l'aire. La ciutadania de Barcelona està exposada a una mitjana diària de 65,1 decibels (dB) durant el dia i de 57,6 decibels a la nit [1], superant així els nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que són de 55 dB i 40 dB, respectivament.

Natalie Mueller, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi, destaca que “els resultats de la recerca assenyalen que el soroll del trànsit és un problema de primer ordre per a la salut que causa molèsties i alteracions del son a moltes persones”. “Existeixen evidències que l'exposició al soroll durant la nit és particularment nociva, perquè afecta als processos de regeneració que es produeixen en el cos durant la fase de son. A més, el soroll del trànsit s'associa amb la hipertensió, malalties cardiovasculars i ictus”, afegeix.

Al seu torn, la contaminació de l'aire contribueix amb un 19% a la càrrega de malaltia provocada a la ciutat per la planificació urbana i del transport. Les persones residents a Barcelona estan exposades a una mitjana anual de 16,6 µg/m3 de partícules fines (PM 2,5), quan els nivells màxims establerts per l'OMS són de 10 µg/m3.

Quant a l'activitat física, el 70% de les i els barcelonins no arriben al mínim recomanat per l'OMS (150 minuts d'activitat física moderada o 75 minuts d'alta intensitat per setmana). Respecte a la calor, en els mesos d'estiu se superen les temperatures adequades per a la salut; i un terç de la població no viu prop d'espais verds.

La recerca també estima que la càrrega de malaltia provocada per una mala planificació urbana i del transport té un impacte econòmic de més de 20 milions d'euros en costos per al sistema de salut.

“La ciutat de Barcelona no compleix amb les recomanacions internacionals d'activitat física, exposició a la contaminació de l'aire, el soroll, la calor i l'accés als espais verds”, apunta Mark Nieuwenhuijsen, coordinador del treball i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi ambient i Salut d’ISGlobal. L'investigador subratlla també l'impacte del soroll a la ciutat: “S'acostuma a dir que Barcelona és una ciutat sorollosa, però no es relaciona amb la salut. L'estudi mostra aquesta associació, per la qual cosa és necessari actuar de forma urgent”.

“La càrrega de malaltia de Barcelona es podria fer descendir de manera dràstica aplicant dues mesures: la reducció del trànsit motoritzat a través de la promoció del transport actiu, i l'increment dels espais verds. Això donaria lloc a majors nivells d'activitat física per part de la ciutadania i a menys contaminació atmosfèrica, soroll i calor”, conclou Nieuwenhuijsen. 

Referència

Mueller N, Rojas-Rueda D, Basagaña X, et al. Health impacts related to urban and transport planning: A burden of disease Assessment. Environment International, 2017 Oct;107:243-257. doi: 10.1016/j.envint.2017.07.020. Epub 2017 Aug 1.

[1] Les dades corresponen al mapa del soroll de 2006 de la Generalitat de Catalunya, molt similars a les xifres oficials disponibles més recents, de l'any 2012.