El risc d'accidents laborals associats a la calor s'ha reduït a Espanya en les últimes dècades

La calor i el fred extrems es relacionen amb un major nombre d'accidents laborals, però entre 1989 i 2019 el risc de baixa mèdica a Espanya en els dies de calor extrema va disminuir d'un 19% a un 13%, en comparació amb els dies de temperatures moderades. Aquestes són les conclusions d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i publicat a Environment International. La recerca suggereix que les persones que treballen a Espanya s'han anat adaptant a les temperatures més altes, canvi possiblement associat a l'entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals el 1997.

Aquesta llei va decretar l'obligació pública de vetllar pel compliment de la normativa de salut laboral mitjançant inspeccions rutinàries, va reforçar el dret dels treballadors a mesures de protecció i formació, i va promoure la creació de plans d'acció en empreses d'alt risc.

La present anàlisi conclou també que l'adaptació a la calor no s'ha donat igual en tots els grups i que els treballadors de l'agricultura i l'hostaleria són els qui corren més risc de patir un accident laboral per calor, ja sigui degut a la falta de son, la fatiga, la deshidratació, la disminució del rendiment psicomotor, la pèrdua de concentració o la reducció de l'estat d'alerta per la tensió tèrmica durant les hores de feina.

Treballar a Espanya a l'estiu

Estudiar la relació entre les temperatures ambientals i els accidents laborals resulta especialment rellevant a Espanya per “les seves temperatures d'estiu relativament altes, els seus cicles econòmics amb recessions intenses i prolongades, la seva diversitat climàtica i socioeconòmica, les seves condicions laborals precàries i un augment de la temperatura significativament més ràpid que la mitjana mundial”, en paraules de Constanza Vielma, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

L'anàlisi va associar la temperatura mitjana i les baixes mèdiques per accident laboral de 48 províncies d'Espanya al llarg de 32 anys, entre 1988 i 2019. D'aquesta manera, es cobrien alguns anys previs a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, les recessions de 1992-1993 i 2008-2013, el boom econòmic i d'immigració de 2000-2007, i la recuperació econòmica prepandèmica de 2014-2019. En total, es van abastar més de 22 milions d'accidents laborals.

La calor va tenir un impacte global major que el fred

L'equip va observar que les temperatures a les quals es produeixen menys accidents laborals a Espanya se situen entre els 10 i els 12 °C. En conseqüència, van considerar que l'augment en el nombre d'accidents laborals que es produïa fora d'aquest rang de temperatures òptimes estava relacionat amb el fred o amb la calor. Amb aquest mètode, van comptabilitzar 671.000 accidents laborals atribuïbles a temperatures no òptimes durant tot el període d'estudi, és a dir, 20.900 accidents a l'any de mitjana, la qual cosa representa el 3% de tots els accidents relacionats amb el treball. No obstant això, el nombre d'accidents atribuïbles a la calor o al fred va anar disminuint de manera constant des de 1989.

En concret el 2,7% de tots els accidents laborals es va poder atribuir a la calor, mentre que només el 0,3% es va atribuir a temperatures més fredes. Aquest major impacte de la calor enfront del fred es va donar en tots els subperíodos estudiats.

La vulnerabilitat de l'hostaleria espanyola

L'equip investigador va identificar diversos grups amb major vulnerabilitat als accidents laborals:

• Els treballadors de l'agricultura, l'hostaleria i la construcció es van mostrar els més vulnerables a la calor extrema, i especialment els de l'agricultura i l'hostaleria, que van continuar presentant un risc relativament alt (17% i 21%, respectivament) d'accident laboral per aquest motiu en el període 2015-2019, en comparació al risc general de tots els treballadors (13%). Cal assenyalar que l'estudi no inclou els treballadors sense contracte, més vulnerables a tota mena de riscos a causa de la falta de regulació de les seves condicions laborals. L’augment constant de la proporció de treballadors dels serveis terciaris (dels quals formen part els treballadors de l'hostaleria) en relació amb la mà d'obra total podria explicar l'augment d'accidents laborals relacionats amb la calor en aquest sector. Constanza Vielma opina que “resulta imperatiu comprendre i abordar les vulnerabilitats úniques a les quals s'enfronten els treballadors de l'hostaleria espanyola en el context de l'augment de les temperatures, i considerar-los juntament amb altres grups tradicionalment vulnerables a la calor, com els treballadors de l'agricultura i la construcció”.
• Els treballadors homes, els menors de 35 anys i els que tenien menys d'un any d'experiència presentaven més riscos de patir accidents de feina en condicions de calor extrema que els seus homòlegs. Una possible explicació és la major proporció d'homes, i sobretot homes joves, que hi ha en les feines físicament exigents a l’aire lliure, amb exposició a temperatures extremes. A més, l’evidència suggereix diferències de comportament entre gèneres. Per exemple, les dones serien més propenses a adoptar mesures preventives, i en general, més conscients dels riscos laborals relacionats amb la temperatura.
• La recerca apunta, així mateix, que a les províncies espanyoles que tenen major percentatge de població amb estudis superiors els treballadors presenten menys vulnerabilitat a la calor extrema. Els investigadors expliquen que un nivell educatiu més alt podria millorar la capacitat dels treballadors per reconèixer i prevenir els riscos laborals; que les feines en aquestes províncies presenten de mitjana menys risc (són qualificades), i, finalment, que hi ha una millor salut subjacent de la població en aquestes províncies.
• En el cas del fred extrem, les dones, les persones majors de 55 anys i els treballadors no manuals (els que exerceixen professions de gestió, tècniques, terciàries, d'oficina, de taulell, de restauració i hostaleria, sanitàries, de seguretat i de serveis) presentaven un major risc de baixa laboral, possiblement associat al major risc de contagi de malalties respiratòries en llocs de treball interiors.

Calen mesures preventives

Les troballes de l'estudi suggereixen que els treballadors espanyols s'han adaptat gradualment a les altes temperatures. No obstant això, “durant els mesos de calor calen mesures preventives per als treballadors tradicionalment exposats (agricultura i construcció), els sectors no tradicionalment vulnerables (hostaleria) i els treballadors joves, homes i amb menor nivell educatiu”, conclou Joan Ballester Claramunt, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca (ERC) i últim autor de l'estudi. “Quant a la vulnerabilitat al fred, les mesures específiques han de centrar-se en les dones, les persones grans i els treballadors de serveis terciaris, especialment a les regions més fredes”, afegeix. Abordar la vulnerabilitat a la temperatura milloraria la seguretat dels treballadors, reduiria els accidents i reportaria beneficis econòmics.

L'estudi també confirma que els efectes de la calor sobre la salut estan condicionats per les desigualtats entre províncies i els determinants socials. Els treballadors de los sectors on hi ha més exposició, com l'agricultura, la construcció i l'hostaleria, corren un risc desproporcionat de patir accidents a l'estiu. Aquestes feines són més comunes a les regions d’Espanya menys desenvolupades econòmicament, més meridionals i, per tant, més caloroses. Per a Joan Ballester, “calen iniciatives tant de recerca com polítiques per fer front a les desigualtats inherents entre els països i dins d'ells.”

Els resultats d'aquest estudi seran incorporats a la plataforma Forecaster.health per crear el primer sistema d'alerta primerenca dels efectes de les temperatures sobre els accidents ocupacionals a Espanya i a nivell europeu. L'eina ja permet als usuaris introduir la data i el subgrup de població sobre els quals desitgen rebre prediccions reals d'esdeveniments sanitaris per temperatura (fins ara només mortalitat) en un termini de fins a dues setmanes.

Referència

Constanza Vielma, Hicham Achebak, Marcos Quijal-Zamorano, Simon J Lloyd, Guillaume Chevance, Joan Ballester. Association between temperature and occupational injuries in Spain: The role of contextual factors in workers’ adaptation. Environment International. Volume 192, October 2024, 109006. https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.109006