El nombre d'infeccions per SARS-CoV-2 entre persones vacunades podria sobreestimar-se si no s'usen les proves serologiques adequades

En un percentatge considerable de persones immunitzades amb les vacunes COVID-19 de Pfizer-BioNTech i Moderna, que tenen com a diana la proteïna Spike del SARS-CoV-2, es detecta un increment d'anticossos capaços de reconèixer un fragment d'una altra proteïna viral (la proteïna N), segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Aquesta troballa, inesperada, té implicacions per a la detecció d'infeccions en persones vacunades amb tests serologics. No posa en qüestió la validesa dels tests que detecten la presència del virus (PCR o tests antigenics rapids).

Totes les vacunes aprovades per ser usades a Europa empren com a antigen la proteïna Spike del SARS-CoV2 i, en conseqüència, indueixen la producció d'anticossos dirigits contra aquesta proteïna. Per això, per saber si una persona vacunada ha estat infectada, es mesuren anticossos contra altres proteïnes virals no incloses en la vacuna, com per exemple la proteïna N (nucleocàpside).

“Amb l'aparició de noves variants amb potencial per evadir la immunitat, cobra especial importància el fet de poder mesurar el nombre de persones vacunades que s'infecten”, explica Carlota Dobaño, primera autora de l'estudi.

Una troballa inesperada

Des de l'inici de la pandèmia, Dobaño i el seu equip han estat seguint de prop la producció i durada d'anticossos contra diferents antígens virals en dues cohorts de personal sanitari a Catalunya (SeroCov i CoviCatCentral). En aquest estudi, realitzat en col·laboració amb l'Institut Català de la Salut Catalunya Central, descriuen una troballa inesperada: les vacunes a base d’ARNm (Pfizer-BioNTech o Moderna) indueixen la producció d'anticossos que no només reconeixen la proteïna Spike, sinó que també poden reconèixer una regió de la proteïna N (la regió C terminal) del SARS-CoV-2.

L'equip investigador va observar que, després de la vacunació, es donava un augment significatiu d'anticossos IgG capaços de reconèixer el fragment C terminal de la proteïna N en un percentatge considerable de casos (en el 36% de persones que van rebre la vacuna de Moderna, i el 13% de persones que van rebre la de Pfizer). La vacuna de Moderna també va induir un augment d’anticossos capaços de reconèixer la proteïna N sencera, encara que en un menor percentatge de persones.

“Aquest fenomen no sembla deure's a una reactivació de la immunitat adquirida prèviament per una infecció, ja que es va observar tant en persones amb infecció prèvia com en persones que no havien estat infectades”, explica Gemma Moncunill, autora sènior de l'estudi. La hipòtesi més probable, segons les i els investigadors, és que la vacunació amb Spike pot induir anticossos amb reactivitat creuada cap al fragment C terminal de la proteïna N.

Per detectar fallades vacunals, millor usar múltiples antígens

Aquests resultats són rellevants a nivell de salut pública, ja que s'ha proposat usar la proteïna N per detectar infeccions en persones vacunades. “Això podria resultar en una sobreestimació de fallades vacunals, ja que un percentatge considerable de casos es classificarien equivocadament com a infeccions asimptomàtiques”, explica Dobaño. En conseqüència, se subestimaria l'efectivitat de la vacuna enfront d'infeccions.

Les i els autors conclouen que la proteïna N (o en tot cas, el fragment C terminal) no és una bona candidata per a detectar fallades vacunals, i que el millor és usar una combinació de múltiples antígens virals. Això permetrà una millor avaluació de l'efectivitat de les vacunes.

L'estudi ha rebut el suport de la Fundació Daniel Bravo (FDBA) i de EIT-Health, entre d’altres.

Referència

Dobaño C, Jiménez A, Rubio R et al. Spike-based COVID-19 immunization increases antibodies to nucleocapsid 1 antigen. 2021. Translational Research. https://doi.org/10.1016/j.trsl.2021.10.004