El noma ha estat reconegut com una malaltia desatesa: què fem ara?

[Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la salut global. El seu propòsit és traslladar el coneixement científic a la conversa pública i al procés de presa de decisions. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.]

Fins al desembre de 2023, ni tan sols l’Organització Mundial de la Salut havia inclòs el noma a la seva llista oficial de malalties tropicals desateses. És “l'oblidada de les oblidades” i afecta gairebé exclusivament infants que viuen en condicions d’extrema pobresa. Comença com una simple gingivitis que, en poc temps, provoca una gangrena a la boca i s'estén per la cara fins a causar la mort en el 70-90 % dels casos. La raó és que les persones afectades no reben un diagnòstic i, per tant, no poden accedir al tractament antibiòtic que sí existeix per al noma. Aquells qui sobreviuen ho fan amb seqüeles físiques i psicològiques de per vida.

Tot i que el noma no té una causa única identificable, entre els seus factors de risc hi ha la desnutrició i les males condicions sanitàries. Per això, fer front al noma no és només un repte de salut pública, sinó també una qüestió de drets humans.

En aquest nou document d’anàlisi d’ISGlobal, Marta Mascareñas, Marta Ribes, Gemma Moncunill i Carlos Chaccour aporten llum sobre una malaltia molt poc coneguda, analitzen les tasques pendents per combatre-la i tracen una fulla de ruta per abordar-la de manera integral i eficaç.

CLICA AQUÍ PER ACCEDIR AL DOCUMENT COMPLET, en castellà (7,4 MB)