El nivell socioeconòmic no necessàriament està lligat a una major exposició a la contaminació atmosfèrica

Un estudi on han participat investigadors d'ISGlobal ha descartat una associació clara entre el nivell socioeconòmic i l'exposició a la contaminació atmosfèrica en el continent. L’equip que ha portat a terme aquesta recerca, integrat per científics de 25 centres europeus, ha analitzat dades de prop de 5.700 persones de 16 ciutats d'Europa occidental. Els resultats han estat publicats a la revista Environment International.

“En contra del que inicialment es pogués creure, els resultats han estat heterogenis a les diferents ciutats analitzades”, explica Bénédicte Jacquemin, investigadora d'ISGlobal i del INSERM que ha coordinat l'estudi.

Per determinar la posició socioeconòmica dels participants en aquest estudi es van tenir en compte el nivell educatiu i la posició laboral a nivell individual i la taxa de desocupació de cada barri analitzat. Pel que fa a la contaminació atmosfèrica, es van usar dades d'exposició anual a diòxid de nitrogen (NO2) del projecte ESCAPE.

Les 16 ciutats analitzades pertanyen a 8 països d'Europa occidental. En 14 d'elles no es va trobar una associació significativa entre la posició socioeconòmica estimada a nivell individual i l'exposició a la contaminació atmosfèrica. No obstant això, amb independència de l'estatus individual, sí que es va observar major exposició a NO2 en els participants residents en barris amb majors taxes de desocupació en 11 de les 16 ciutats. Curiosament, a Barcelona i Oviedo l'associació observada va ser la inversa, és a dir, que els participants que viuen en zones amb taxa de desocupació més altes estan menys exposats a la contaminació.

Altres dues ciutats que van mostrar particularitats van ser Verona i Lió, on un menor nivell educatiu es va mostrar significativament associat amb una menor exposició a la contaminació de l'aire.

“Encara que les dades de l'estudi no van permetre demostrar-ho, se suggereix que són les característiques urbanístiques de cada ciutat les que determinaran el nivell d'exposició dels individus en funció de la seva posició socioeconòmica”, valora Bénédicte Jacquemin.

La distribució desigual de les amenaces ambientals en funció de la posició social, econòmica o demogràfica es coneix com inequitat ambiental. Malgrat que l'estudi publicat en Environment International no ha trobat associacions consistents, els investigadors recomanen la realització de noves recerques a nivell internacional per entendre millor si la posició social pot influir l'efecte de la contaminació atmosfèrica en la salut.

Les 16 ciutats analitzades són Albacete, Anvers, Barcelona, Galdakao, Ginebra, Grenoble, Huelva, Ipswich, Lió, Marsella, Norwich, Oviedo, París, Pavia, Torí i Verona. 

Referència

Temam S, Burte E, Adam M, Antó JM, Basagaña X, Bousquet J, Carsin AE, Galobardes B, Keidel D, Künzli N, Le Moual N, Sanchez M, Sunyer J, Bono R, Brunekreef B, Heinrich J, de Hoogh K, Jarvis D, Marcon A, Modig L, Nadif R, Nieuwenhuijsen M, Pin I, Siroux V, Stempfelet M, Tsai MY, Probst-Hensch N, Jacquemin B. Socioeconomic position and outdoor nitrogen dioxide (NO2) exposure in Western Europe: A multi-city analysis. Environ Int. 2017 Feb 1.