L'impacte de la COVID-19 en la població migrant a debat

La pandèmia de la COVID-19 ha tingut efectes devastadors sobre la població migrant, alhora que ha demostrat el paper imprescindible que els treballadors estrangers juguen en les economies i sistemes de protecció dels seus països d'acollida. Aquesta experiència és una mostra de la importància de tenir polítiques que garanteixin els drets fonamentals dels qui es mouen i optimitzin els beneficis per a totes les parts involucrades en el procés migratori.

Aquest ha estat el tema central del seminari “Salut, Covid-19 i migracions: l'impacte de la pandèmia en el fenomen de la mobilitat humana a Iberoamèrica”, que ha tingut lloc aquesta setmana a Mèrida (Extremadura), promogut per la SEGIB amb la col·laboració de l'Agència Extremenya de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AEXCID). L'esdeveniment, orientat a promoure la reflexió i brindar eines que permetin la presa de decisions basades en l'evidència, ha reunit organitzacions internacionals, think tanks, ONG, i experts independents, que han participat des d'una desena de països de la regió.

El seminari de Mèrida, liderat per ISGlobal, Lancet Migration i OPS, ha significat, a més, el punt de partida dels treballs preparatoris per a l'IV Fòrum Iberoamericà de les Migracions, que se celebrarà en el segon semestre de 2022 a República Dominicana, previ a la XXVIII Cimera Iberoamericana. Aquest fòrum gira entorn de quatre eixos: 1) protecció i drets fonamentals de la població en moviment, 2) mobilitat laboral, 3) narratives del debat migratori, i 4) migració, Covid-19 i salut.

Durant la reunió, s'ha realitzat un diagnòstic de l'estat de la qüestió, aprofundint en l'impacte de la pandèmia en les poblacions migrants, la resposta dels governs i la societat civil, així com les perspectives de fluxos migratoris per al curt i mitjà termini. Entre els desafiaments que els migrants troben, els experts han assenyalat les barreres per a l'atenció mèdica (informació inadequada, barreres de l'idioma i drets reduïts) i els determinants socials de la salut (ocupacions d'alt risc, habitatges amuntegats i mala alimentació, entre altres). A més dels desafiaments propis dels sistemes de salut en relació a la falta de finançament, la feblesa de la cooperació regional en relació als sistemes d'informació, i l'articulació de contranarratives respecte l'estigmatització dels migrants.

Els experts han començat a dissenyar un mapa de bones pràctiques i experiències, posant èmfasis en la inclusió de poblacions migrants en la resposta al COVID-19 i en la garantia del dret a la salut. En aquest punt, Llatinoamèrica apareix com una de les regions líder en la integració de migrants. Finalment, s'ha desenvolupat un pla de treball del grup de migracions i salut per a determinar quins han de ser els pròxims passos a seguir.

“La salut és un dret fonamental de tots, també dels qui travessen una frontera entre països llatinoamericans o cap a Europa. Lamentablement, els problemes s'acumulen. La pandèmia ens recorda la necessitat de reformar un model migratori trencat” ha conclòs Gonzalo Fanjul, director d'Anàlisi d’ISGlobal.