L'estat basal del sistema immunològic determina en gran mesura la resposta a la vacuna de la malària

Un nou estudi evidencia que un cert perfil d'expressió gènica en cèl·lules del sistema immunitaria innat en el moment de la vacunació s'associa amb un risc més elevat de contraure la malària més endavant. L'estudi, fruit d'una col·laboració internacional i coliderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, es va realitzar en el marc de l'assaig clínic de fase 3 per a la vacuna RTS,S en diversos països africans.

La recent aprovació de l'RTS,S (o Mosquirix), la primera vacuna contra la malària per a l'ús general en població infantil de regions endèmiques de la malaltia, ha marcat una fita històrica. El seu ús combinat amb altres eines disponibles ajudarà a avançar cap al control i l'eliminació de la malària. Ara bé, la l'eficàcia en nens de 5 a17 mesos és només d'un 50% un any després de la vacunació. L'equip de les investigadores d’ISGlobal Carlota Dobaño i Gemma Moncunill ha dedicat molts esforços a entendre el tipus de resposta immunitària associada a la protecció contra la malària, i a com es pot millorar la vacuna.

En aquest estudi, realitzat en el marc de l'assaig clínic de fase 3 de l'RTS,S, l'equip investigador va analitzar l'expressió gènica per part de les cèl·lules del sistema immunitari a l'estat basal (és a dir, en el moment de rebre la primera dosi) i un mes després de la tercera i última dosi. Per a això, van prendre mostres de sang de més de 350 nenes i nens vacunats (a Bagamoyo, Tanzània, i a Manhiça, Moçambic) i van analitzar l'ARN (és a dir, el transcriptoma) en les cèl·lules inmunes en sang.

Els resultats mostren que, un mes després de la tercera dosi, hi ha una activació de gens relacionats amb una resposta de limfòcits T i una inhibició de gens relacionats amb limfòcits B i monòcits, però només es va trobar una associació entre el perfil de monòcits i un risc més elevat de malària. També es va observar una associació entre l'estat d'activació de monòcits i cèl·lules dendrítiques (cèl·lules immunitàries innates que constitueixen la nostra primera línia de defensa) a l'estat basal, i el risc de contraure la malària més tard en nens vacunats. Aquests resultats es van confirmar analitzant mostres de persones adultes vacunades amb RTS,S, en el marc de dos altres estudis independents.

“Els nostres resultats van en línia amb un creixent nombre d'estudis que indiquen que l'estat basal del sistema immunitari pot influir sobre la resposta a diferents vacunes”, assenyala Gemma Moncunill, primera autora de l'estudi. “A més, dos estudis previs han demostrat una relació entre una proporció més gran de monòcits i un risc més elevat o gravetat de la malària”, afegeix. Encara que els mecanismes que expliquen aquesta associació encara no estan definits, una de les hipòtesis és que la major expressió d'uns certs gens (com el gen STAB1) pels monòcits podria inhibir l'activació de cèl·lules T.

“La fortalesa del nostre estudi és que es va realitzar en bebès i nens petits, que poden tenir respostes immunes diferents a les de les persones adultes. A més, es va realitzar en àrees endèmiques per a la malària, on la immunitat per exposició natural al paràsit podria interactuar amb la immunitat conferida per la vacuna”, afegeix Carlota Dobaño, coautora sènior de l'estudi. El conjunt d'autors conclou que aquest estudi indica que les cèl·lules immunitàries innates poden influir sobre la resposta a la vacunació, i obre vies per millorar la protecció conferida per la vacuna contra la malària.

Referència:

Gemma Moncunill, Jason Carnes, William Chad Young, et al. Transcriptional correlates of malaria in RTS,S/AS01-vaccinated African children: A matched case-control study. eLife 2022;11:e70393. DOI: https://doi.org/10.7554/eLife.70393