Dos estudis del Projecte INMA analitzen les possibles conseqüències de l'exposició prenatal a les substàncies perfluoroalquilades

Els compostos perfluorats o PFAS, pel seu abreujament en anglès, són químics sintètics que es troben presents en nombrosos productes industrials i de consum i que generen preocupació per a la salut pública pels seus possibles efectes tòxics. L'Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació Bancària "la Caixa", ha liderat dos estudis que aporten noves dades sobre els possibles efectes de l'exposició prenatal a aquests compostos sobre la salut de nounats i nens.

La recerca, duta a terme en el marc del Projecte INMA (Infància i Medi Ambient), tenia dos objectius principals: d'una banda, esclarir si l'exposició prenatal a PFAS tenia alguna conseqüència sobre el pes, la talla, l'edat gestacional o el perímetre cranial en néixer. El segon objectiu era esbrinar si aquests químics podien contribuir a un major risc cardiometabòlic o obesitat al llarg de la infància. Els resultats, que s'han donat a conèixer en les revistes Environment International i Environmental Health Perspectives, respectivament, no han permès establir associacions significatives en cap dels casos.

En tots dos estudis van participar més de 1.200 parelles mare i fill pertanyents a les cohorts del Projecte INMA a Guipúscoa, Sabadell i València. Les dades sobre l'exposició prenatal a quatre PFAS diferents (PFHxS, PFOS, PFOA i PFNA) es van obtenir a partir de mostres de sang de la mare extretes durant el primer trimestre d'embaràs. Així mateix, es van registrar les mesures antropomètriques dels nens en néixer i el pes guanyat als 6 mesos, als 4 anys i als 7 anys d'edat. En alguns casos es va mesurar també la pressió sanguínia i els nivells de lípids en sang.

Fins ara existia evidència que els PFAS poden causar efectes adversos sobre la salut infantil. En concret, l'exposició prenatal a PFOA s'ha associat a un menor pes en néixer, la qual cosa pot contribuir a un major risc d'obesitat en la infància i l'etapa adulta. “No obstant això, la majoria d'estudis previs són petits o transversals, la qual cosa és una limitació a l'hora d'establir conclusions”, afirma Cyntia Manzano, investigadora d’ISGlobal i primera autora d'ambdues publicacions. “En el nostre treball hem observat que una major concentració de PFAS es va associar a una reducció del pes en néixer, però aquesta associació no va ser estadísticament significativa. D'altra banda, observem que l'exposició a PFNA s'associa amb un major risc cardiometabòlic als 4 anys”, explica.

Les conclusions d'ambdues recerques adverteixen que són necessaris estudis longitudinals i en edats posteriors per entendre l'efecte dels PFAS en la salut infantil. Mentrestant, remeten al principi de precaució sobre el seu ús i exposició.

Referències

Manzano-Salgado CB, Casas M, Lopez-Espinosa MJ, et al. Prenatal exposure to perfluoroalkyl substances and birth outcomes in a Spanish birth cohort . Environ Int. 2017 Sep 13;108:278-284.

Manzano-Salgado CB, Casas M, Lopez-Espinosa MJ, et al. Prenatal Exposure to Perfluoroalkyl Substances and Cardiometabolic Risk in Children from the Spanish INMA Birth Cohort Study . Environ Health Perspect. 2017 Sep 20;125(9):097018.