Un estudi posa de manifest les desigualtats en el control dels trihalometans en l'aigua de consum a tot el món

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, ha mostrat “l’enorme bretxa” existent entre països d'ingressos alts i països d'ingressos baixos en relació a la manera en què regulen i controlen la presència de contaminants químics en l'aigua de consum. La recerca s'ha donat a conèixer per mitjà d'una publicació en la revista Water Research.

La desinfecció de l'aigua de consum és necessària per a prevenir morts i malalties diarreiques. No obstant això, és fonamental que aquest procés estigui regulat i controlat, perquè els desinfectants usats generen compostos químics que resulten perjudicials per a la salut, ja que s'associen, per exemple, a un major risc de patir càncer de bufeta. Entre aquests compostos derivats de la desinfecció els més abundants són els anomenats trihalometans, que se solen generar després de tractar l'aigua amb clor.

L'equip científic que va dur a terme l'estudi es va proposar conèixer l'estat de regulació i de control dels trihalometans a tot el món. Combinant enquestes a persones de referència amb cerques en internet i revisions de literatura científica, van aconseguir reunir dades de 116 països. En 27 d'ells no existeixen regulacions relatives a la presència de trihalometans en l'aigua de consum. I entre els 89 països que sí que regulen aquests subproductes de la desinfecció els nivells màxims permesos oscil·len entre entre els 25 μg/L de Dinamarca i els 1.000 μg/L de Botswana. El límit establert per la UE és de 100 μg/L.

Estat regulatori dels trihalometans en l'aigua de consum.

Trihalometans en l'aigua de consum

Altra dada rellevant és l'absència de controls rutinaris en molts dels països estudiats, ja que únicament es realitzen en un total de 47. En la mateixa línia, només per a 14 països -12 d'ells europeus- es van obtenir dades sobre les concentracions de trihalometans relatives a un percentatge de la població superior al 90%. En l'altre extrem, en 14 països, entre els quals figuren la Xina, l'Índia, Rússia i Nigèria -que aglutinen al 40% de la població mundial-, només es van obtenir dades parcials referides a regions o ciutats específics.

“Les nostres dades mostren clarament les enormes desigualtats existents entre els països de rendes altes i els de rendes baixes a l'hora, no sols de regular les concentracions de subproductes de la desinfecció en l'aigua de consum, sinó de fer seguiment i garantir el compliment d'uns estàndards de qualitat química de l'aigua”, conclou Cristina Villanueva, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Nivell màxim de trihalometans permès per la regulació de cada país.

“Avui dia disposem de mecanismes per a minimitzar i controlar la presència de subproductes de la desinfecció en l'aigua de consum, però per raons diverses només s'estan aplicant de manera sistemàtica als països més privilegiats. Es tracta d'un problema global al qual no s'està prestant l'atenció que mereix”, sosté Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i últim autor de l'estudi.

Referència

Cristina M Villanueva, Iro Evlampidou, Fathelrahman Ibrahim, Carolina Donat-Vargas, Antonia Valentin, Anca-Maria Tugulea, Shinya Echigo, Dragana Jovanovic, Albert T Lebedev, Mildred Lemus-Pérez, Manuel Rodriguez-Susa, Arben Luzati, Telma de Cássia dos Santos Nery, Pablo A Pastén, Marisa Quiñones, Stig Regli, Richard Weisman, Shaoxia Dong, Mina Ha, Songkeart Phattarapattamawong, Tarek Manasfi, Shaibu-Imodagbe Egbenya Musah, Amanda Eng, Karel Janák, Samantha C. Rush, David Reckhow, Stuart W. Krasner, Paolo Vineis, Susan D. Richardson, Manolis Kogevinas, Global assessment of chemical quality of drinking water: The case of trihalomethanes, Water Research, Volume 230, 2023, 119568, https://doi.org/10.1016/j.watres.2023.119568.