Descartada la mefloquina com a alternativa per prevenir la malària durant l'embaràs

La revista científica PLOS Medicine publica avui els resultats de dos assajos clínics multicèntrics realitzats a Àfrica per avaluar l'ús d'un medicament alternatiu per prevenir la malària en dones embarassades VIH negatives i positives. Els estudis han estat coordinats per Clara Menéndez, directora de la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

 

La malària en l'embaràs és un problema de salut mundial que a Àfrica subsahariana representa més del 15% de les morts maternes. Les dones embarassades i els seus bebès corren un alt risc de complicacions per infecció de malària. L'estudi de medicaments preventius alternatius és important ja que  els paràsits s'estan tornant cada vegada més resistents a la sulfadoxina-pirimetamina (SP), fàrmac actualment recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la prevenció de la malària durant l'embaràs. En el cas de les dones embarassades infectades pel VIH, a més, les possibles interaccions de la SP amb la profilaxi amb cotrimoxazol fan que aquest tractament estigui contraindicat en aquest grup de població. Per tot això, l'avaluació de medicaments antimalàrics alternatius a la SP és important i necessària.

 

D'entre tots els antimalàrics disponibles, la mefloquina (MQ) és el que ofereix els millors avantatges comparatius basades en la seva llarga vida mitjana, la seva alta eficàcia a Àfrica i a un perfil de fàrmac segur. A més, no es coneixen interaccions amb cotrimoxazol. El primer assaig va comparar el règim actual de tractament preventiu intermitent durant l'embaràs amb dues formulacions diferents de MQ en 4.749 dones embarassades VIH negatives mentre que el segon assaig va comparar tres dosis de MQ amb un placebo en 1.071 dones embarassades VIH positives que també van rebre cotrimoxazol. Tots dos assajos van trobar que la MQ, en comparació de la SP (assaig 1) i amb el placebo (assaig 2), pot reduir les infeccions per malària i millorar la salut general de les dones embarassades.

 

No obstant això, els resultats de l'assaig 1 indiquen que cap dels dos règims de MQ era millor que la SP en la prevenció del baix pes en néixer, i que la tolerabilitat de MQ era pitjor que la de SP (més participants en els grups de MQ van referir nàusees i marejos). L'assaig 2 va mostrar que el grup que va rebre MQ tenia menys parasitemia que el grup placebo, que no existien diferències en els resultats adversos en l'embaràs o en el baix pes en néixer entre els dos grups, i que la tolerabilitat de la MQ era pitjor que la del placebo. L'assaig 2 també va trobar que el grup de dones que va rebre MQ tenia càrregues virals de VIH més altes en el moment del part que les dones del grup placebo, a més de més probabilitats de transmetre el VIH al bebè durant el naixement. Com aquest resultat es va basar en una anàlisi exploratòria no planificat, la qüestió de si la MQ interfereix amb la supressió del VIH ha de ser estudiada més a fons abans que es puguin extreure conclusions definitives.

 

En vista dels resultats, els autors conclouen que la MQ en la dosi utilitzada en aquest estudi no es pot recomanar com a alternativa a la SP per a dones embarassades VIH negatives, ni per a la prevenció de la malària durant l'embaràs en dones VIH positives.