Quan el bacteri Salmonella Typhi guanya en resistència, perd en virulència

Un estudi liderat pel Dr. Jordi Vila, investigador d'ISGlobal i director de la Iniciativa de Resistències a Antibiòtics, mostra que quan el bacteri Salmonella Typhi adquireix resistència a les quinolines i a altres antibiòtics, es torna menys virulent. Els resultats de l'estudi, publicat al Journal of Antimicrobial Chemotherapy, suggereixen que aquests ceps resistents tindrien una menor capacitat de travessar la mucosa intestinal i sobreviure en l'hoste.

La febre tifoide és una infecció sistèmica en l'humà causada pel bacteri Salmonella enterica serotipus Typhi. Cada any, causa més de 20 milions d'infeccions i unes 200.000 morts, particularment a l'Àsia. Perquè el bacteri pugui causar una infecció sistèmica, necessita travessar l'epiteli intestinal i infectar als macròfags (cèl·lules del sistema immune) circumdants, la qual cosa afavoreix la seva disseminació. El tractament per a la febre tifoide ha anat canviant i adaptant-se a l'emergència de ceps resistents a diferents antibiòtics. Recentment s'han descrit ceps de Salmonella no-tífiques altament resistents a l'àcid nalidíxic associat amb una disminució en la susceptibilitat a furoquinolines (per exemple, la ciprofloxacina). Malgrat aquesta tendència, la freqüència reportada d'aïllats de Salmonella enterica resistents a furoquinolines és baixa.

L'objectiu d'aquest estudi va ser investigar els mecanismes de resistència a les quinolines en ceps de Salmonella Typhi, i el seu impacte sobre la virulència. Per a això, els autors van generar en el laboratori dos mutants resistents a partir d'un aïllat clínic de Salmonella Typhi i van comparar la seva susceptibilitat a quinolines i la seva virulència en termes d'invasió cel·lular i inducció de resposta immune. Encara que els mecanismes moleculars de resistència van resultar ser diferents, en tots dos casos es van associar a una expressió reduïda de gens associats a la virulència. Això, alhora, va resultar en una menor capacitat d'infectar a i sobreviure en una línia cel·lular humana, així com en la inducció d'una resposta immune més atenuada. Els autors conclouen que això pot resultar en una menor disseminació del patogen dins de l'hoste, la qual cosa explicaria per què el nombre d'aïllats clínics de Salmonella Typhi altament resistents a la ciprofloxacina és tan baix.

Referència

Ballesté-Delpierre C, Fàbrega A, Ferrer-Navarro M, Mathur R, Ghosh S, Vila J. Attenuation of in vitro host-pathogen interactions in quinolone-resistant Salmonella Typhi mutants. J Antimicrob Chemother. 2015 Oct 6.