Prop de la meitat dels casos d'asma infantil a Barcelona són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica
Els nens i nenes més afectats són els que tenen un nivell socioeconòmic més alt
06.02.2020
Fins 1.230 casos d'asma infantil -el 48% del total- a Barcelona es podrien atribuir a la contaminació atmosfèrica cada any. És la principal conclusió d'un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per "la Caixa", que a més conclou que els casos d'asma infantil relacionats amb la contaminació de l'aire a la ciutat podrien afectar més els nens i nenes menys desfavorits socialment .
L'asma és la malaltia crònica més comuna a la infància i s'ha associat amb més morbiditat i mortalitat. Una recerca recent d'ISGlobal, realitzada amb la metodologia d'Avaluació d'Impacte en la Salut (HIA, per les sigles en anglès), apuntava que el 33% dels casos nous d'asma infantil a Europa eren atribuïbles a la contaminació atmosfèrica .
Amb aquest mateix enfocament quantitatiu, el nou estudi s'ha centrat en estimar el nombre de casos d'asma infantil a la ciutat de Barcelona atribuïbles a tres contaminants atmosfèrics principals: diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines (PM2,5) i carboni negre (BC). El treball, publicat a Environmental Research, va partir de dades del cens de població de la ciutat i va obtenir les taxes d'incidència d'asma en nens i nenes -entre 1 i 18 anys- de la base de dades de l'estudi de la Càrrega Global de Malalties ( Global Burden of Disease). L'exposició als diferents contaminants es va calcular utilitzant un model estadístic harmonitzat (regressió d'ús del sòl o LUR).
Per estimar la càrrega de malaltia de l'asma infantil, l'equip científic va plantejar dos escenaris diferents: el primer es basava en els nivells màxims anuals de contaminació atmosfèrica contemplats en les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El segon prenia com a referència els nivells més baixos de contaminació de l'aire detectats en una revisió de 41 estudis científics anteriors.
En el primer escenari , si es complissin les recomanacions anuals de l'OMS, Barcelona podria evitar fins 454 casos d'asma atribuïbles a NO2 (el 18% del total de casos) i 478 en el cas de PM2,5 (el 19%). En el segon escenari, amb els nivells més baixos de contaminació de l'aire, es podrien evitar 1.230 casos atribuïbles a NO2 (48% del total de casos d'asma), 992 en el cas de PM2,5 (el 39%) i 789 ( el 31%) en el cas del carboni negre.
David Rojas , investigador d’ISGlobal i de la Universitat Estatal de Colorado i coordinador de la publicació, destaca que "es tracta de la primera avaluació quantitativa d'impacte en la salut, que inclou múltiples contaminants (NO2, PM2,5 i BC) i el desenvolupament de l'asma infantil, amb una perspectiva d'equitat en salut ambiental a Barcelona".
L'estudi també es va proposar descriure la distribució de l'impacte de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament d'asma infantil segons el nivell socioeconòmic de les famílies. A partir de l'índex de privació Medea, es va classificar la població de Barcelona amb diversos indicadors educatius i laborals. En general, es va identificar diferències entre els grups socioeconòmics per a tots els contaminants estudiats . David Rojas explica que "l'anàlisi va mostrar més exposició a la contaminació atmosfèrica i casos d'asma infantil entre els grups menys desfavorits de la ciutat". "A Barcelona, a diferència d'altres ciutats, l a població amb més poder adquisitiu tendeix a viure on hi ha més trànsit i contaminació de l'aire ", afegeix.
"El transport per carretera és una de les principals fonts de contaminació de l'aire", comenta Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal i un dels autors de l’estudi. " Barcelona necessita urgentment d'intervencions per reduir el volum de trànsit de vehicles motoritzats , que té un impacte negatiu en la salut dels nens i nenes que viuen a la ciutat”. "La reducció del trànsit no només disminuiria la contaminació atmosfèrica, sinó que també reduiria el soroll i els efectes de les illes de calor, i augmentaria els nivells d'activitat física, amb els beneficis que tot això comporta per a la salut", afegeix.
Referència
Pierangeli I., Nieuwenhuijsen MJ., Cirach M ., Rojas-Rueda D. Health equity and burden of childhood asthma related to air pollution in Barcelona. Environmental Research. February 2020. https://doi.org/10.1016/j.envres.2019.109067.
