Publicador de continguts

Recerca, Chagas

Biomarcadors lipídics podrien millorar la gestió de la malaltia de Chagas

Un estudi identifica molècules lipídiques que distingeixen pacients simptomàtics i asimptomàtics, i que podrien utilitzar-se per monitoritzar de prop la resposta al tractament.

11.11.2024

Certs lípids estan alterats en les persones infectades pel paràsit T. cruzi i tornen a la normalitat després del tractament, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”. Els resultats subratllen el paper del metabolisme lipídic en la progressió de la malaltia de Chagas i suggereixen que aquestes molècules podrien utilitzar-se com a biomarcadors per avaluar oportunament la resposta al tractament antiparasitari en persones amb infecció crònica.

La malaltia de Chagas, causada pel paràsit Trypanosoma cruzi, és una malaltia tropical desatesa que afecta uns set milions de persones arreu del món. La majoria de les infeccions passen desapercebudes durant anys, però aproximadament el 30% de les persones infectades acaben desenvolupant trastorns digestius i cardíacs, que poden ser fatals.

Un dels grans reptes en la gestió de la malaltia és la dificultat per diagnosticar-la precoçment i avaluar l’eficàcia dels tractaments. “La malaltia de Chagas és tractable, però el tractament és llarg i s’ha avançat poc en la identificació de biomarcadors que ens indiquin si un pacient està responent bé al tractament”, diu Julio Alonso-Padilla, investigador d'ISGlobal. Actualment, el criteri per determinar si una persona està curada és quan els anticossos contra el paràsit ja no són detectables en sang. Però aquest procés de ‘seronegativització’ pot trigar fins a 30 anys.

Canvis en l'abundància de lípids

En aquest estudi, l'equip de recerca liderat per Alonso-Padilla va analitzar mostres de sang de 28 pacients ingressats a l'Hospital Clínic de Barcelona (8 amb símptomes i 20 sense), abans i després del tractament antiparasitari amb benznidazol, amb l’objectiu de detectar possibles canvis. Quinze persones sanes van servir de control. Mitjançant tècniques de cromatografia líquida i espectrometria de masses, van mesurar un gran nombre de molècules relacionades amb el metabolisme, incloses les grasses, o lípids.

L'equip investigador va identificar tres tipus de lípids que ajudaven a distingir entre les persones que tenien símptomes i les que no. En concret, dos tipus de fosfatidiletanolamina (PE) eren més abundants en els pacients simptomàtics, mentre que els nivells d'àcid 10-hidroxidecanoic estaven reduïts. Les PE són un component important de la membrana cel·lular i s’ha demostrat que augmenten en pacients amb insuficiència cardíaca i dany cardiovascular.

De manera notable, les anàlisis també van revelar un nombre de molècules en la sang dels pacients tractats que van tornar a nivells similars als de les persones sanes, incloent-hi cinc tipus d'esfingolípids. Se sap que aquestes molècules modulen les respostes immunitàries i estan implicades en la progressió de diverses malalties infeccioses.

Implicacions

“Els nostres resultats reforcen la idea que l’alteració del metabolisme lipídic juga un paper important en la progressió de la malaltia de Chagas, i que certs lípids podrien utilitzar-se per monitoritzar la progressió i la resposta dels pacients al tractament”, afirma Juan Carlos Gabaldón, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Els perfils lipídics que hem identificat podrien reflectir danys en els teixits infectats pel paràsit”, afegeix.

Les i els autors adverteixen que els resultats hauran de validar-se en altres cohorts de pacients i que cal més recerca per comprendre els mecanismes subjacents. A més, la tecnologia per mesurar aquestes molècules en sang s’ha de simplificar per fer-la accessible en entorns amb pocs recursos, on la malaltia de Chagas és més prevalent.

Malgrat aquests reptes, les molècules identificades en aquest estudi mostren potencial com a eines valuoses per monitoritzar la progressió de la malaltia de Chagas i avaluar l'eficàcia dels tractaments tant existents com nous.

Referència

Gabaldón-Figueira JC, Ros-Lucas A, Martínez-Peinado N et al. Changes in lipid abundance are associated with disease progression and treatment response in chronic Trypanosoma cruzi infection. Parasites and Vectors. 2024. https://doi.org/10.1186/s13071-024-06548-3