Moltes de les barreres per a combatre la resistència antimicrobiana són comunes a tots els països europeus

La falta de finançament, de capacitació i d'enfocament polític són algunes de les barreres per a la implementació efectiva de polítiques destinades a combatre la resistència antimicrobiana, segons una anàlisi detallada en el qual va participar personal investigador d’ISGlobal. El document, elaborat per a la Comissió Europea sota el programa EU4Health, també identifica mesures i bones pràctiques per a superar aquestes barreres, moltes de les quals són comunes a tots els països.

Els bacteris resistents a antibiòtics són responsables d'unes 670.000 infeccions i 35.000 morts cada any a la Unió Europea. A nivell mundial, 1,27 milions de morts són atribuïbles a la resistència antimicrobiana cada any, i aquesta xifra podria pujar a 10 milions per al 2050 si no es prenen accions específiques.

L’informe publicat recentment en el portal de la comissió europea serà de gran utilitat per a guiar polítiques i iniciatives per a combatre aquest problema. L'estudi va ser coordinat per un panell d'experts, incloent-hi Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resistències Antimicrobianes d’ISGlobal, i realitzat per un grup de treball en el qual Sara Soto, directora del Programa d'Infeccions Víriques i Bacterianes, ha participat com a responsable temàtica.

L'equip va realitzar revisions de literatura, entrevistes, enquestes i tallers involucrant a gairebé 500 actors dels 29 països de la Unió Europea juntament amb Noruega i Islàndia, per a fer una anàlisi detallada de les barreres per a la implementació efectiva dels plans nacionals d'acció per a la resistència a antimicrobians i de les mesures de prevenció i control d'infeccions en hospitals, centres de cura de llarga durada, atenció primària i farmàcies.

Barreres comunes a nivell polític, clínic i de comportament

L'anàlisi va revelar problemes comuns a tots els països, independentment de la seva grandària o situació socioeconòmica, tant a nivell polític i institucional (incloent el finançament), a nivell clínic (incloent l'ús de guies i pràctiques) i a nivell de comportament (de professionals sanitaris i pacients). Les principals barreres inclouen: finançament insuficient per a aplicar les mesures previstes en els plans nacionals d'acció, falta de personal capacitat, falta de mesures específiques per als centres de cura de llarga durada, i la participació limitada de les farmàcies en la gestió dels antibiòtics. També destaquen la falta d'enfocament a nivell polític, la falta d'indicadors harmonitzats per a monitorar la implementació dels plans, i la falta d'educació i sensibilització sobre el tema.

“Gairebé tots els països tenen plans d'acció, la majoria amb un enfocament d’ “una sola salut” (One Health) però la implementació dels plans varia molt i la dimensió ambiental no està prou coberta,” diu Sara Soto.

A nivell clínic, hi ha una gran heterogeneïtat en la quantitat i qualitat de dades generades, així com en les maneres de monitorar i reportar les resistències antimicrobianes. Les fallades són encara més marcats en els centres de cura de llarga durada, on hi ha una gran manca de personal capacitat en el tema.

L'atenció primària i les farmàcies juguen un paper clau a garantir l'ús adequat d'antibiòtics i canviar els comportaments de les persones, però poques vegades se'ls inclou en els plans nacionals. Una barrera comportamental important és la pressió del pacient perquè el metge li recepti antibiòtics.

Recomanacions i bones pràctiques

L'informe no sols destaca problemes. També proposa una sèrie de mesures per a superar les barreres, i identifica bones pràctiques en els diferents països. Per exemple, un lloc d'alt nivell en el ministeri de salut per a coordinar la lluita contra la resistència antimicrobiana, un sistema nacional de vigilància per a recollir dades de tots els laboratoris de microbiologia clínica, l'establiment de grups locals perquè el personal sanitari pugui intercanviar bones pràctiques de prescripció d'antibiòtics, i l'ús d'eines (tests o apps) en l'atenció primària per a facilitar el diagnòstic.

“Aquest estudi té per objecte donar suport a la preparació de futures iniciatives i polítiques de la Unió Europea contra les resistències antimicrobianes, incloent-hi la implementació del pla d'acció One Health,” assenyala Jordi Vila.

Referencia:

Study on the barriers to effective development and implementation of national policies on antimicrobial resistance. Final report. June 2023. Publications Office of the European Union. doi:10.2925/826400.