Enfocaments en l'estimació de risc de càncer de bufeta i trihalometans específics

Els trihalometans (THM) s'han associat amb un major risc de càncer de bufeta. Els THM són compostos químics volàtils que es generen durant el procés de potabilització de l'aigua per la reacció de la matèria orgànica amb el clor utilitzat per desinfectar. Formen part dels compostos anomenats subproductes de la desinfecció (SPD), i representen el grup de SPD que es troba en major concentració.

Una investigació del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) coordinada pel Dr. Lucas Sala, en el marc d’un projecte dirigit per la Dra. Cristina M. Villanueva, recentment publicada en American Journal of Epidemiology, ha explorat mètodes d'anàlisi de risc de càncer de bufeta associat amb els quatre THMs més abundants (cloroform, bromodiclorometà, dibromoclorometà i bromoform) en un estudi cas-control realitzat a Espanya (1998-2001).

El nivell de THMs es va usar com a indicador de la barreja de SPD i es van calcular les concentracions mitjana en la població d'estudi. La concentració i composició de THM, així com la correlació entre components van variar entre les regions d'estudi. L'anàlisi de risc de càncer de bufeta per THM total va mostrar augment del risc amb majors nivells d'exposició. Els models de THM per separat van proporcionar estimacions inestables i les relacions dosi-resposta van ser inconsistents. “La principal conclusió del nostre estudi és que l'indicador de trihalometals total (microg/L) proporciona l'associació més forta amb risc de càncer de bufeta”, va especificar Salas.

Referència

Salas LA, Cantor KP, Tardón A, Serra C, Carrato A, García-Closas R, Rothman N, Malats N, Silverman D, Kogevinas M, Villanueva CM. Biological and Statistical Approaches for Modeling Exposure to Specific Trihalomethanes and Bladder Cancer Risk. Am J Epidemiol 2013 (in Press).