Analitzen l'evolució de resistències en bacteris aïllats de pacients en vigilància intensiva

L'equip del Dr. Jordi Vila, director de l'iniciativa de Resistència a Antibiòtics d'ISGlobal, ha analitzat l'evolució in vivo dels mecanismes de resistència de Pseudomonas aeruginosa en pacients ingressats en el servei de vigilància intensiva. Els resultats de l'estudi, publicat a la revista Journal of Antimicrobial Chemotherapy, apunten a l'adquisició gradual de fenotips resistents i identifiquen als antibiòtics més freqüentment associats al desenvolupament de resistències a múltiples fàrmacs. 

El nombre d'infeccions adquirides en context hospitalari, sobretot en els serveis de vigilància intensiva, està augmentant de manera preocupant a tot el món. El bacteri oportunista P. aeruginosa és el segon microorganisme més freqüentment aïllat i moltes de les soques mostren resistència a un o múltiples antibiòtics. Aquests mecanismes de resistència es deuen a mutacions en gens que generen canvis en l'expressió dels mateixos i que permeten al bacteri treure l'antibiòtic de la cèl·lula, impedir la seva entrada, o inhibir la seva acció. 
Per mitjà de l'anàlisi d'aïllats clínics de P. aeruginosa en pacients ingressats en vigilància intensiva durant 3 anys, els autors van investigar la relació entre l'adquisició de resistència, els mecanismes moleculars, i l'exposició prèvia a agents antimicrobians. Comparant parells de soques aïllades del mateix pacient però amb diferent susceptibilitat a aquests agents, els investigadors van poder demostrar que és necessària l'adquisició de diversos mecanismes de resistència per aconseguir el "punt de fallida" més enllà del com es perd susceptibilitat als diferents agents antimicrobians.

 "De manera important", explica el Dr. Vila, "vam poder identificar certs  antibiòtics (com el meropenem) que afavoreixen l'aparició de resistència a múltiples fàrmacs, així com la ceftazidima que posseeix un impacte superior a piperacilina-tazobactam en la selecció de mutants resistents. En canvi, no es van detectar resistències per l'amikacina, per la qual cosa la combinació piperacilina-tazobactam més amikacina és recomanable per tractar infeccions per P. aeruginosa en aquesta població de pacients".

Referència:

Solé M, Fàbrega A, Cobos-Trigueros N, Zamorano L, Ferrer-Navarro M, Ballesté-Delpierre C, Reustle A, Castro P, Nicolás JM, Oliver A, Martínez JA, Vila J. In vivo evolution of resistance of Pseudomonas aeruginosa strains isolated from patients admitted to an intensive care unit: mechanisms of resistance and antimicrobial exposure. J Antimicrob Chemother. 2015. Aug 9. pii: dkv228. [Epub ahead of print]