Les persones joves més exposades a la contaminació atmosfèrica domèstica presenten una pitjor funció pulmonar

Un nou estudi liderat per un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha avaluat la relació entre la contaminació atmosfèrica i la funció pulmonar de persones adultes joves que acabaven d'assolir la funció pulmonar màxima esperada. L'estudi, publicat en Environment International, va trobar que les i els participants amb major exposició a la contaminació de l'aire ambiental i domèstica van obtenir pitjors resultats en les proves de funció pulmonar.

La contaminació atmosfèrica ambiental (exterior), que inclou partícules fines com les PM2,5, i la contaminació atmosfèrica domèstica (interior) causada per mètodes de cocció ineficients amb combustibles com la biomassa, el querosè o el carbó, provoquen en conjunt fins a 7 milions de morts prematures a l'any. No obstant això, les dades sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut en països de renda mitjana-baixa són limitades, sobretot les referides a persones adultes joves després d'aconseguir el creixement màxim dels pulmons. Segons Otavio Ranzani, investigador d’ISGlobal i primer autor de l'estudi: "S'ha investigat molt sobre la contaminació de l'aire i els seus efectes en la funció pulmonar de nens i nenes. Però aquest és un dels primers estudis que analitza el grup de població d'adults joves en un entorn de països d'ingressos baixos i mitjans".

Les dades de 1.044 participants d’entre 20 i 26 anys d'edat es van recollir de la cohort Estudi de Nens i Pares d’Andhra Pradesh (APCAPS) (2010-2012), situada en 28 pobles de la zona periurbana de la ciutat de Hyderabad. L’equip investigador va mesurar la funció pulmonar a través de dos indicadors: a) FEV1 o volum expiratori forçat en el primer segon, un indicador de la resistència del flux d'aire a través del tracte respiratori mentre es força la respiració; i b) FVC o capacitat vital forçada, un indicador de la capacitat pulmonar. Durant l'anàlisi es van identificar i van ajustar factors com el sexe, els comportaments de salut i els factors socioeconòmics.

Els resultats van mostrar que la contaminació de l'aire en la llar (mesurada en funció de l'ús de combustible de biomassa) es va associar sistemàticament amb una disminució de la funció pulmonar. Aquest efecte sobre la funció pulmonar va ser especialment destacat en participants que vivien en llars que utilitzaven cuines de biomassa sense ventilació. La disminució mitjana de 142 ml en la capacitat pulmonar deguda a la contaminació de l'aire domèstic es va ampliar a 211 ml en el cas de participants que utilitzaven cuines de biomassa sense ventilació. L'anàlisi també va revelar una relació entre les PM2,5 en l'exterior i la disminució de la funció pulmonar, però aquests resultats van ser menys concloents. En general, aquests resultats suggereixen que la reducció dels nivells d'exposició a les PM2,5 ambientals i a la contaminació atmosfèrica domèstica podria ser eficaç per a millorar la funció pulmonar en l'edat adulta.

2.600 milions de persones continuen utilitzant la biomassa per a cuinar i hi ha poques recerques sobre com afecta això a les trajectòries de la funció pulmonar durant la infància. Aquest estudi ofereix una visió de l'impacte acumulatiu en la salut respiratòria en centrar-se en joves que han aconseguit recentment la seva màxima funció pulmonar.

"Aquest estudi transversal obre les portes a noves recerques longitudinals sobre l'efecte de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament dels pulmons, especialment en entorns de països d'ingressos baixos i mitjans on els individus estan habitualment exposats a alts nivells de contaminació atmosfèrica ambiental i domèstica", conclou Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l'estudi.

Referència

Ranzani, O. T., Bhogadi, S., Milà, C., Kulkarni, B., Balakrishnan, K., Sambandam, S., Garcia-Aymerich, J., Marshall, J. D., Kinra, S., & Tonne, C. (2022). Association of ambient and household air pollution with lung function in young adults in an peri-urban area of south-India: A cross-sectional study. Environment International, 165, 107290. https://doi.org/10.1016/j.envint.2022.107290