Actualitzant l'evidència sobre fàrmacs per prevenir la malària en embarassades VIH-seropositives

En una revisió Cochrane publicada recentment, investigadores d’ISGlobal actualitzen l’evidència científica sobre les intervencions per prevenir la malària en dones embarassades i infectades pel VIH. La revisió, realitzada amb una metodologia que pretén minimitzar els biaixos i guiar la presa de decisions, suggereix que la dihidroartemisinina/piperaquina és eficaç, no augmenta el risc de transmissió del VIH de la mare al fetus, i és ben tolerada.

A l’Àfrica subsahariana, les infeccions per malària i VIH sovint es donen juntes, cosa que suposa greus riscos per a les dones embarassades. El VIH no només exacerba els símptomes de la malària, sinó que també impedeix que les dones seropositives prenguin els medicaments recomanats per prevenir la malària durant l’embaràs a causa d’interaccions entre els medicaments. "La profilaxi diària amb l'antibiòtic cotrimoxazol, que prevé infeccions oportunistes en persones amb VIH, és incompatible amb el tractament intermitent recomanat amb els antimalàrics sulfadoxina-pirimetamina", assenyala Raquel González, investigadora d'ISGlobal. Això significa que la prevenció de la malària en dones embarassades seropositives depèn únicament del cotrimoxazol, deixant-les extremadament exposades a la malaltia.

Una revisió sistemàtica i un metaanàlisi de 14 assaigs clínics

González i altres persones expertes van avaluar l’evidència disponible sobre la seguretat i l’eficàcia de tractaments alternatius per prevenir la malària en embarassades seropositives. La revisió sistemàtica va incloure 14 assaigs clínics realitzats entre 2002 i 2023 en 11 països subsaharians. En els assaigs van participar un total de 4.976 embarassades seropositives que van ser assignades aleatòriament per rebre -o no- els diferents tractaments provats.

Després d’analitzar les dades agrupades dels diferents assaigs clínics, les autores conclouen que afegir els fàrmacs mefloquina o dihidroartemisinina/piperaquina al tractament diari amb cotrimoxazol probablement redueix el risc d’infecció per malària a la sang i la placenta en el moment del part, i no sembla augmentar el risc de perdre el nadó o que tingui baix pes en néixer. El problema de la mefloquina és que pot augmentar el risc que la mare transmeti el VIH al nadó, i provoca més efectes secundaris en comparació amb el cotrimoxazol sol. En canvi, la dihidroartemisinina/piperaquina no sembla augmentar el risc de transmissió maternoinfantil del VIH i és ben tolerada.

"L’evidència suggereix que la dihidroartemisinina/piperaquina és un fàrmac adequat per prevenir la malària en embarassades seropositives que prenen una dosi diària de cotrimoxazol", afirma Clara Pons-Duran, primera autora de la revisió.

"Ara toca avaluar els costos i beneficis d’aplicar aquesta estratègia, així com la possibilitat que el paràsit desenvolupi resistència contra la combinació de fàrmacs", assenyala González. Les autores insisteixen en la necessitat de realitzar estudis en regions amb diferents intensitats de transmissió de la malària i estacionalitat per guiar i adaptar les recomanacions de prevenció de la malària en dones amb VIH.

Per a més informació, escolta aquest podcast (en anglès) on la Raquel González i la Clara Pons expliquen la rellevància i les conclusions de la revisió.

Referència

Pons-Duran C, Wassenaar MJ Yovo KE, Marín-Carballo C, Briand V, González R. Intermittent preventive treatment regimens for malaria in HIV‐positive pregnant women. 2024. Sept 26, doi: 10.1002/14651858.CD006689.pub3