Acadèmics, planificadors i gestors urgeixen a donar prioritat a la salut en les polítiques de transport

La tercera edició del Congrés Internacional de Transport i Salut, que s'està celebrant aquesta setmana a Barcelona, ​​ha posat de manifest la necessitat d'un "canvi de perspectives" en les polítiques de transport per evolucionar cap a models sostenibles que prioritzin la salut de les persones. L'esdeveniment, que analitza els impactes sobre la salut de les exposicions relacionades amb el transport i amb la vida urbana, està tenint lloc entre els dies 26 i 29 de juny a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”.

Actualment, s'estima que el transport dóna feina a 10 milions de persones només a Europa, on se li atribueix un 5% del PIB. "Si el pes del sector del transport en un món globalitzat és cada vegada més gran, també ho són les seves conseqüències sobre la salut", ha advertit Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal i codirector del congrés. "Una millor planificació urbana podria contribuir a posposar el 20% de la mortalitat prematura, tal com s'ha demostrat amb dades de Barcelona. Urgeix la col·laboració entre experts de camps diferents per posar la salut de les persones en primer lloc. La manera com es dissenya i gestiona la xarxa de transports és una qüestió de salut pública", ha afegit.

Per la seva banda, el coordinador de Salut Pública i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Carlos Dora, ha exposat: "Actualment, per protegir la salut pública és crucial que es doni prioritat a polítiques que promoguin el transport públic i la mobilitat a peu, en bicicleta o en transport elèctric quan sigui necessari. Això incrementaria els nivells d'activitat física de la població, reduiria la contaminació atmosfèrica i el soroll, contribuiria a la lluita contra el canvi climàtic i transformaria les ciutats en llocs més saludables i atractius ".

"Pel que fa a la salut de les persones, les polítiques de transport s'han centrat tradicionalment en els accidents de vehicles motoritzats i, més recentment, en la contaminació atmosfèrica, però el rang d'exposicions ambientals i relacionades amb l'estil de vida que s'associen amb el transport són molt més àmplies. Entre elles s'inclouen el soroll, les illes de calor, la manca d'espais verds, la inactivitat física, la segregació de comunitats i l'exclusió social ", ha explicat la investigadora d'ISGlobal Haneen Khreis.

En el Congrés Internacional de Transport i Salut es donen cita professionals de diferents sectors i perfils, incloent representants de les administracions públiques, investigadors i planificadors. Segons l'opinió de Karyn M. Warsow, directora executiva de TPH Link i organitzadora de l'esdeveniment, "el Congrés està concebut com un canal per tancar la bretxa entre la recerca científica i l'aplicació en el món real".

Entre les qüestions tractades al llarg de la setmana figura l'anàlisi dels reptes i oportunitats que presenta la irrupció dels vehicles autònoms. "És encara aviat per determinar l'impacte que tindrà la seva generalització, ja que depèn del model de negoci amb el qual es porti a la pràctica. Si s'aposta pel vehicle autònom impulsat per combustibles fòssils i per a ús individual, probablement es redueixi el nombre d'accidents, però no se solucionaran els problemes relacionats amb el sedentarisme, la contaminació atmosfèrica, el soroll i l'ocupació de l'espai públic", ha advertit David Rojas-Rueda, investigador d'ISGlobal. "En canvi, si s'aposta per vehicles autònoms elèctrics per a ús col·lectiu i per un model que no ens empenyi a ser propietaris d'un automòbil, sinó usuaris d'un servei públic, els beneficis en la salut podrien ser importants".