Acaba el cicle “Espanya i els ODS en salut: implicacions pràctiques d'una agenda d'equitat i sostenibilitat”

Què passaria si els medicaments que ens calen costessin tant com un any de salari? Amb aquesta pregunta al públic, Laurence Flevaud, responsable de diagnòstic a Metges Sense Fronteres (MSF), Espanya, va començar la ponència “Les malalties de la pobresa en el marc dels ODS: eines per no deixar ningú enrere”, al Palau Macaya el passat 8 de maig. Així es va tancar la tercera i última sessió de treball d'un cicle de tres seminaris sobre “Espanya i els ODS en salut: Implicacions pràctiques d'una agenda d'equitat i sostenibilitat”, organitzat per l'Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb ISGlobal. 

Flevaud va assenyalar que les eines de diagnòstic i tractament per a malalties tropicals sovint no estan disponibles, són inaccessibles o són inadequades. Com a exemple, va citar la vacuna de la pneumònia, que no s'ha introduït en una tercera part dels països en gran part pel seu preu elevat (com a resultat, un milió de nens continua morint de pneumònia cada any). Si l'any 2008 el paquet de vacunes recomanat per l'OMS costava 1,50 dòlars, al 2018 costa 40 dòlars, i no només perquè hi ha més vacunes sinó també perquè les noves vacunes costen més. Quant a les eines de diagnòstic, aquestes solen ser inadequades per a moltes malalties oblidades, ja que requereixen alta tecnologia, cadena freda, i tenen un preu elevat. En alguns casos, ni tan sols s'han desenvolupat eines de diagnòstic. La malaltia del son, la “més oblidada de les oblidades”, es continua diagnosticant en el terreny de la mateixa manera que al 1930: per microscopia.

Va evidenciar alguns casos d'èxit per reduir el cost de medicaments, un problema que també afecta als països ‘rics’. Per exemple, els medicaments per a l'hepatitis C viral: al 2013, el tractament per 12 setmanes costava 147.000 dòlars, al 2015 va reduir-se a 1.400 dòlars gràcies a negociacions amb el fabricant, i al 2017 costa 120 dòlars gràcies a l'aparició dels primers genèrics. Finalment, va enumerar una sèrie de solucions necessàries per canviar el model actual d'innovació cap a un altre que estigui impulsat per necessitats, i el paper primordial dels governs i de la societat civil per donar suport a plataformes multilaterals com l'ONU, l'OMS, Gavi i el G20. 

La conferència va tancar un dia de treball en què prop de 40 experts i expertes van debatre sobre què significa “no deixar ningú enrere”, el lema més conegut de l'Agenda 2030, en el context de les malalties de la pobresa i la cobertura universal de la salut.