Què sabem sobre la immunitat enfront del SARS-CoV-2 i quines són les implicacions per a la salut pública?

A mida que la pandèmia de COVID-19 avança, també ho fa el nostre coneixement sobre la magnitud, el tipus i la durada de la resposta immune que generem enfront del virus SARS-CoV-2, ja sigui com a resultat de la infecció natural o de la vacunació. Aquesta informació és essencial, ja que definirà en gran part l'evolució de la pandèmia i guiarà les estratègies que hàgim d'adoptar per a protegir les persones i a les poblacions.

Amb això en ment, el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), promogut per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), amb el suport de l'Associació Catalana de Centres de Recerca (ACER), acaba de publicar l'informe “What do we know about Immunity to SARS-CoV-2? Implication for Public Health Policies”, on fa una revisió del coneixement actual de la immunitat enfront del SARS-CoV-2 i les implicacions a nivell de polítiques de salut pública.

La revisió aborda el que se sap de la resposta immune a la infecció, sobretot respecte als actors de la immunitat anomenada adaptativa (anticossos, cèl·lules B i cèl·lules T CD4 i CD8), que és la que confereix memòria immunològica. També cobreix el que es coneix fins avui sobre la immunitat generada per la vacuna i la necessitat de definir “valors de tall” que puguin predir si una persona tindrà protecció enfront de futures infeccions.

“Un any després de l'emergència del SARS-CoV-2, ja tenim una millor idea de la dinàmica de la resposta immune després de la infecció, però encara queden moltes preguntes obertes,” comenta Julià Blanco, investigador d’IrsiCaixa i autor principal de l'informe del grup d'experts. “Per exemple, encara no hem identificat marcadors relacionats amb la protecció i no ha passat suficient temps per a dir quant temps dura la immunitat,” afegeix.

El document acaba amb una sèrie de conclusions basades en l'evidència actual. La primera i més important és que la gran majoria de les persones genera una immunitat protectora que dura almenys sis mesos, i probablement més. “Per aquesta raó insistim que, en un context de dosis limitades, les persones que ja han passat la infecció no siguin considerades com a prioritàries per a la immunització,” assenyala Silvia de Sanjosé, presidenta del GCMSC i autora principal del primer document del grup sobre grups prioritaris per a la vacunació.

Les i els experts també recomanen realitzar estudis prospectius per a definir marcadors de protecció immune i valors de tall que simplificarien els assajos clínics de vacunes i ajudarien a decidir sobre la necessitat – o no- de revacunar. Adverteixen que l'emergència de noves variants virals podria comprometre l'eficàcia de vacunes existents i subratllen la necessitat de realitzar una vigilància molecular tant en poblacions humanes com en animals susceptibles d'infecció. Finalment, insisteixen que la vacunació global és necessària no sols des d'un punt de vista ètic, però també epidemiològic.

“La ciència entorn del SARS-CoV-2 avança a grans passes, i les conclusions d'aquest document hauran d'anar-se actualitzant de manera adient,” adverteix Blanco.

Sobre el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC)

El GCMSC és una plataforma independent de persones expertes de diferents disciplines i trajectòries en recerca, les especialitzacions dels quals resulten rellevants en el context de la COVID-19, promogut conjuntament per ISGlobal i COMB, amb la col·laboració d’ACER. El grup té com a objectiu fer un seguiment continuat de l’evidència científica directament relacionada amb el control de la pandèmia per impulsar les decisions tècniques i polítiques que implica la resposta a la COVID-19 a través d’informes que puguin ser consultats per les administracions, entitats privades i el conjunt de la societat.

El GCMSC està format per Silvia de Sanjosé (epidemiòloga, PATH & ICO), Josep M Miró (infectòleg, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona), Quique Bassat (pediatra, investigador ICREA a ISGlobal), Magda Campins (epidemiòloga, Hospital Vall d’Hebron), Robert Guerri (internista, Hospital del Mar), Carles Brotons (metge de família, EAP Sardenya), Juana Díez (viròloga, CEXS, Universitat Pompeu Fabra), Julià Blanco (bioquímic i immunòleg, IrsiCaixaIGHTP), Mireia Sans (metgessa de família, CAP Borrell), Olga Rubio (intensivista, Althaia i Societat Catalana Bioètica) i Adelaida Sarukhan (immunòloga i redactora científica a ISGlobal).