Data

28/11/2024

Hora

9.00 - 14.00 h

Lloc

Palau Macaya (Pg. de St. Joan, 108, L'Eixample, 08037 Barcelona)

L'objectiu de la jornada és reflexionar sobre els reptes, oportunitats i models d’intervenció en salut mental comunitària adreçada a la població migrant. 

La jornada s'adreça a personal tècnic d’entitats i administracions que treballa amb població migrant, personal tècnic i referents de serveis d’atenció en salut mental, responsables polítics i coordinadors de serveis comunitaris o d’atenció a persones migrants, personal investigador i estudiants.

Aquest esdeveniment està organitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ​​el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu i la Fundació per a la Recerca Sant Joan de Déu, el Màster en Salut Mental Comunitària UB i l'Institut Català de la Salut (ICS).

Programa

8:45h – Arribada i inscripcions

9h – Benvinguda

9:15h – Sessió inaugural: “Promoció de la salut mental en la població
migrada: de la intervenció clínica a la comunitària”. Conversa entre Joseba
Achotegui i Paco Collazos. Modera Yolanda Osorio

10:15h- 11:30h – Taula rodona: “Experiències comunitàries interculturals
de promoció de la salut mental: lliçons apreses”. Modera Stella Evangelidou

• “Cos i dolor”, Associació Retorna: Kainat Iqbal Hameed Bibi (coordinadora i mediadora), Rosa Cardús i Paola Borlini (psicoterapeutes) 
• “Autocura entre dones”, Alba Cuxart (ISGlobal), Irene de Gràcia/Carla Cisneros (RBECs CAPs Raval Sud i Raval Nord) i Fajar Matloob (Migrasalut-PSSJD) 

11:30h – Pausa cafè

12:00h – Taula rodona: “Cap a un model d’intervenció comunitària en salut
mental amb població migrada a Catalunya: reptes, oportunitats i full de
ruta”. Modera Moisès Carmona

• Victoria Feijoo (Atenció Primària i a la Comunitat de Barcelona Ciutat, Institut Català de la Salut)
• Fàtima Ahmed, Co-fundadora de l'Associació Intercultural Diàlegs de Dona
• Evelin Giomara Yumbla, Associació Bayt-Al-Thaqafa
• Anna Morancho, Salut i Cures, Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, Ajuntament de Barcelona
• Mireia Albors, Servei d’Acció Comunitària, Ajuntament de Barcelona

13:30h – Cloenda: “Reflexions finals per a la recerca i l’acció”

• Stella Evangelidou, Yolanda Osorio i Moisès Carmona

INSCRIU-TE!

Con todavía personas desaparecidas y el barro cubriendo los pueblos afectados por las inundaciones del pasado 29 de octubre en Valencia, nos detenemos a reflexionar sobre lo que ocurrió en al cielo aquel día funesto, lo que nos espera en esta parte del Mediterráneo (y más allá) a causa del calentamiento del planeta, y cómo avanza la ciencia para dotarnos de la mejor herramienta de acción: el conocimiento. Entrevistamos a Xavier Rodó (Terrassa, 1965), profesor de Investigación ICREA y jefe del grupo de investigación de Clima y Salud en ISGlobal.

-Como climatólogo, ¿te sorprendió lo que pasó en Valencia?

-Es difícil que no te sorprenda un acontecimiento así. Sorprende la magnitud de las consecuencias, a pesar de que en términos relativos, y cuesta decirlo, son muy menores si se comparan, por ejemplo, con las del ciclón tropical Nargis, que se cobró más de 100.000 vidas y destruyó comunidades enteras en Myanmar en 2008, o las de la sequía en el cuerno de África en 2011, con más de 250.000 muertos, según estimaciones del grupo World Weather Attribution (WWA). Pero en el que podríamos denominar primer mundo sí que es un acontecimiento extremo y catastrófico por el tipo de consecuencias. Respecto a la situación meteorológica concreta, a pesar de que no ocurra a menudo, es habitual en esta área del Levante mediterráneo y se conoce desde hace muchos años. Lo que sí era poco esperable, en un principio, era la carga energética que este acontecimiento concreto llevaba asociada y que provocó lluvias muy intensas. Aun así, las previsiones lo apuntaron de una manera correcta.

-¿Tendremos más acontecimientos extremos, pues?

-Desgraciadamente serán cada vez más frecuentes. Ya no es ciencia ficción, tenemos que empezar a entender que las previsiones se van cumpliendo. Esto es un desastre desde un punto de vista social, pero un éxito desde un punto de vista científico. Lo que está pasando en el Mediterráneo se acentuará porque tenemos una zona de ciclogénesis muy activa en la parte occidental, que se amplifica cuando el mar se calienta.

-¿El Mediterráneo occidental está considerado un punto caliente planetario?

-Sí. Por un lado, tenemos el aumento progresivo y sin pausa de las temperaturas superficiales del aire y el calentamiento del Mediterráneo, con menos lluvias en las dos épocas principales de lluvias, esto como tendencia. Y, por otro lado, tenemos una amplificación de los extremos: en el Levante peninsular hay esta zona de ciclogénesis muy activa, donde las condiciones del otoño llevan a choques de masas de aire frío con masas de aire cálido cargadas de humedad, que llenan la columna de aire y al liberarse causan estas descargas energéticas en forma de lluvias torrenciales. Las llevantades o gotas frías serán cada vez más habituales. Por lo tanto, podemos pasar de una situación de sequía a otra en que puntualmente llueva muchísimo, pero aun así continuar con los pantanos medio vacíos. Hay esta dicotomía entre la disminución de los recursos hídricos y la amplificación de los fenómenos extremos del clima. Tenemos que empezar a adaptarnos a estos recursos variables y menguantes.

-¿Qué otros factores influyen?

-El calentamiento planetario basal y continuado que va elevando las temperaturas del aire y del agua también altera los patrones de circulación atmosférica general. Esto hace que, como en el caso de la gota fría, algunas “burbujas” o masas de aire muy frío en altura se desprendan de la corriente habitual que hay en latitudes medias en Europa y basculen hacia el Mediterráneo. Además, hay años en que tienen lugar fenómenos de escala planetaria específicos que lo facilitan, como El Niño intenso que se inició el año pasado y que ha durado hasta entrado el 2024. Esto hace que se transfiera mucha energía hacia latitudes fuera de las áreas tropicales a través de las teleconexiones climáticas. Es como una olla a presión que vamos calentando: el calor ha de salir de alguna manera. Pues el exceso de energía tiene unos canales de salida regionales que ya se conocen, y uno de ellos es el Mediterráneo, sobre todo en la parte occidental. Por lo tanto, cuando la cantidad de energía acumulada es muy grande, se liberan lluvias muy intensas, como las de Valencia: en ocho horas cayó casi tanta agua como la que cae durante todo un año.

3 grados de calentamiento son un mundo diferente

-Ya sabemos que 2024 será el año más cálido que se ha registrado nunca y el primero en que se superarán los 1,5 grados de calentamiento respecto a la era preindustrial, que era el límite que fijaban los acuerdos de París. ¿Qué te hacen sentir estos datos?

-Queda mal decirlo, pero como científico hay un grado de satisfacción por el trabajo hecho todos estos años. Como ciudadano, la decepción es muy grande. Pero pienso que el conocimiento nos da herramientas para actuar y que generar nuevo conocimiento científico puede, de alguna manera, hacer movilizar esta acción desde diferentes ámbitos. Lo que más me preocupa es que el ritmo actual de emisiones nos está llevando a un calentamiento de 2,7 a 3 grados a finales de siglo, y esto quiere decir un mundo diferente.

-¿Cuáles serán las consecuencias si llegamos a los 3 grados de calentamiento?

-Los modelos pueden estar equivocados y siempre son aproximados, pero nos dicen inequívocamente que con 3 grados de calentamiento ya hay colapso de la circulación termohalina atlántica, que es el sistema de corrientes oceánicas que hace circular el agua dentro del océano Atlántico, llevando agua caliente al norte y agua fría al sur, y que es la responsable de nuestro clima templado en Europa. Y esto tendría después muchos efectos en cascada en todo el planeta. Tiene que quedar muy claro: podemos ir hablando de 1,5 grados pero lo que nos viene más adelante es una situación mucho más preocupante. Esto genera pesimismo, es evidente, pero quiero darle la vuelta también el mensaje.

-¿Cómo se puede dar la vuelta al mensaje?

-Desde el ámbito científico conocemos cada vez mejor cómo se comportan el planeta y el clima, a pesar de algunas sorpresas en cuanto a la alta sensibilidad climática que tiene, como hemos visto últimamente, pero este conocimiento nos tiene que hacer estar más seguros como sociedad de que tenemos que presionar a nuestros gobernantes para que el sistema cambie. Nos tenemos que relacionar de otro modo con el medio: hemos de empezar a dejar atrás esta dinámica histórica del ser humano como agente extractivo de recursos sin límites e intentar entender que no podemos crecer de una manera indefinida. Ya hemos llegado a unos límites planetarios con los cuales tenemos que reorganizar la distribución de la riqueza. Esto no quiere decir que volvamos a vivir como 50 años atrás (en muchos aspectos, por cierto, claramente bastante mejor que hoy), sino que en nuestro desarrollo tenemos que intentar cada vez más no gestionar la demanda de recursos sino la oferta que tenemos, que es limitada. Esto se tiene que hacer desde el ámbito municipal, regional, estatal y supraestatal. Ha de haber un cambio en la manera de gestionarnos como sociedad, y tenemos que aportar esta inteligencia al poder.

Cumbres para que no se tomen decisiones

-¿Como vivís los científicos que os dedicáis a este campo que el negacionismo del cambio climático gane fuerza?

-No es un problema científico sino sociológico, de comportamiento humano. Va más allá de lo que nosotros podamos hacer desde el ámbito científico. Necesitamos un debate social amplio para abordarlo, y no somos nosotros solo quién tenemos que decir cómo hacerlo. El negacionismo climático existe y existirá, cada vez más fuerte con las nuevas condiciones políticas globales, y se ha usado ampliamente como herramienta de inacción.

-¿Puede hacer algo la COP29?

-Las cumbres del clima se han vuelto cada vez más burocráticas. Cuesta más que nunca que se tomen decisiones transformadoras. Sencillamente no se toman. De hecho, las cumbres se han hecho para que no se tomen. Ya estamos todos muy acostumbrados al guion de ver las negociaciones del último día hasta altas horas de la noche como si las dos o tres semanas anteriores no se hiciera nada. ISGlobal está acreditado como observador en la COP29 y estoy viendo que la dinámica continúa como de costumbre: se habla de los puntos y las comas de frases puntuales de apartados de los subapartados mientras los temas realmente importantes se dejan totalmente de lado. Y ya vale, ¡llevamos 29 cumbres del clima! Es un gran problema. De hecho, estamos viendo también que las cumbres de biodiversidad, y ahora llevamos 16, están cogiendo la misma dinámica. Esto es muy peligroso. Tenemos que cambiar la manera de actuar, no solo la comunidad científica sino la ciudadanía, y sobre todo forzar a los gobiernos a adoptar cambios.

-¿Cuáles son los temas que habría que abordar urgentemente?

-La COP tiene los mismos temas pendiente desde hace muchos años. Por un lado, el mecanismo y la magnitud que tiene que tener el fondo de compensación (Loss and Damage Fund). Es decir, como compensamos aquellos países y áreas del planeta que han estado sufriendo los efectos del cambio climático durante años, y quién es el responsable de pagar todo esto. Por otro lado, no hay un mecanismo de verificación posterior, una agencia que obligue al cumplimiento de los estados y al pago de esta deuda (de hecho, tenemos que considerarlo ya como una deuda adquirida por parte de los países desarrollados y emisores históricos y actuales). Por lo tanto, todo acaba al final siendo únicamente voluntario y así no vamos en ninguna parte.

-¿Qué podemos hacer ante esta falta de acción de las cumbres?

-Tenemos que idear un mecanismo nuevo que obligue a los países a compensar por los efectos de sus acciones históricas, que además a estas alturas ya están muy bien cuantificadas. Lo que hace falta es voluntad y un mecanismo nuevo, porque está visto que la teoría del ‘bien común’ no funciona en este tipo de problemas globales. Pero esto parece difícil porque estamos viendo que las decisiones de Naciones Unidas en otros ámbitos están muy debilitadas, como en el caso de los conflictos armados, en que las resoluciones no se acaban cumpliendo. Entonces, ¿cómo podemos esperar que se cumplan las de una organización inferior en términos jerárquicos, que depende de Naciones Unidas? De todas maneras, a pesar de que pueda parecer pesimista, siempre acabo pensando que la fuerza de la gente, que está empezando a cambiar en muchos países por las catástrofes climáticas, en algún momento hará cambiar la manera de actuar de muchos de estos gobiernos.

No somos Tuvalu, pero estamos a medio camino

-A nivel individual, ¿podemos hacer algo o nos tenemos que centrar en exigir a los gobiernos que actúen?

-Se puede contribuir a disminuir el impacto sobre el medio, por ejemplo aplicando “las tres R” (reducir, reusar y reciclar). Pero, dicho esto, también hay que decir que se ha castigado demasiado el ciudadano concienciado y demasiado poco a las grandes empresas y las grandes multinacionales. Los grandes lobbies y grupos empresariales del petróleo acuñaron el término “huella ecológica” para llevar el foco de atención hacia el ciudadano, y este término se ha usado hasta la saciedad, incluso desde las políticas de izquierdas. Como ciudadanos y ciudadanas tenemos que seguir las voces expertas sobre lo que tenemos que hacer pero la solución a un problema como este se encuentra muy por encima de las personas e incluso, en algunos temas, también de un Estado por sí solo. El Estado español está empezando a sufrir mucho más de lo que sufrirán otros países porque nos encontramos en un punto que se calienta mucho más que el resto de Europa, y porque las políticas y los planes de mitigación y adaptación han sido absolutamente deficitarios hasta ahora. No somos Tuvalu, pero nos encontramos a medio camino, y necesitamos que la solución venga no solo de nuestro Estado sino también de los acuerdos tomados en el ámbito internacional. De todas maneras, se puede pensar que a nivel global no está mal que los impactos del cambio climático lleguen también a los países ricos, porque esto puede llevar a la acción.

-¿Los políticos y las administraciones os consultan sobre estos temas?

-En Cataluña y España funcionamos todavía de una manera anticuada, y siento decirlo pero hay que hablar claro. Aquí cuando el político tiene un conocido, o sabe, o le han dicho, que alguien es un experto o nosequé, coge el teléfono y ya tiene la opinión experta. Tendríamos que tender a funcionar mucho más objetivamente, como se hace en los países de larga tradición en investigación climática y mucho más avanzados que nosotros, es decir usando la mejor información posible en cada momento. Tenemos investigadores y grupos de investigación muy buenos que están muy poco aprovechados por nuestra clase política. Y los políticos, y sobre todo la ciudadanía, se merecen recibir la mejor información posible, incluso si hay que ir a buscarla fuera del país porque aquí no se ha invertido bastante, por desgracia, en esta área del conocimiento.

Intensidad y olvido

-¿Cambiará algo después de lo que ha pasado en Valencia? ¿Puede ser un punto de inflexión?

-Quisiera decir que sí, pero si tuviera que apostar dinero, diría claramente que no. Porque tenemos muy presente el ejemplo de la pandemia de la COVID-19, donde en teoría todos teníamos que aprender mucho, pero lo cierto es que muy pocas cosas han cambiado desde entonces. Para empezar, todavía no tenemos una Agencia Estatal de Epidemiología ni un sistema de previsión de pandemias que utilice las herramientas al alcance, porque la clase política ni entiende de eso ni cree en eso. Si volviéramos a encontrarnos en esa situación, volveríamos a tener los mismos problemas y carencias. Un acontecimiento como el de la dana de València sí que, como todos los fenómenos extremos, tiene un efecto mental muy intenso durante las primeras semanas y quizás meses, pero después se acaba olvidando. En este sentido, yo diría que no habrá cambios. A nivel general, más allá de los políticos, tampoco hay una percepción de la magnitud o de la gravedad de los acontecimientos, y vamos aprendiendo, por desgracia, a golpes y con la experiencia y el sufrimiento de mucha gente.

Marcar los límites

-¿Estamos en un punto de no retorno o todavía podemos frenar el cambio climático?

-Desde el ámbito científico entendemos mejor cómo se comporta el planeta, pero también esto nos lleva a ver que en muchos momentos importantes de la evolución de la vida en la Tierra, el papel del clima ha ido fundamental. En sentido positivo, porque sabemos que hace 600.000 años fue el detonante de la vida multicelular, gracias como mínimo al final del periodo conocido como Snowball Earth, donde la tierra dejó de estar helada, y al mismo tiempo, por el rol climático de un gran episodio de oxigenación de escala planetaria. Pero también en sentido negativo, hace menos tiempo, unos 250.000 años, en la transición entre el Pérmico y el Triásico, sabemos que la magnitud y la frecuencia de los acontecimientos de El Niño en el Pacífico tropical fueron del tal magnitud que condujeron a una gran extinción de especies y a una pérdida masiva de biodiversidad terrestre y marina. Y esto en condiciones de emisiones de entre 410 ppm y 860 ppm de CO₂. ¡Atención! ¡Estos valores ya los estamos considerando en las condiciones de cambio climático previstas para las próximas décadas! Esto nos tendría que hacer reflexionar.

-¿De qué manera nos puede ayudar la ciencia?

-A estas alturas estamos pudiendo diseñar cuáles son los escenarios climáticos “seguros” que determinadas variables planetarias no tienen que sobrepasar. Es lo que llaman safe pathways. De forma que nos estamos anticipando a lo que la clase política nos puede preguntar en los próximos años y hay un esfuerzo de investigación a escala internacional muy considerable en esta dirección. ¿Cuáles son los límites planetarios de emisiones? Si dejamos de emitir, ¿volverá el planeta a las condiciones anteriores? ¿O, según donde hayamos llegado, se dará una histéresis (la transición del clima hacia un nuevo estado de equilibrio, provocada por un factor que genera un cambio irreversible) hacia un mundo diferente? ¿Cuáles son los límites de deforestación en determinados lugares del planeta para que no haya un colapso de la biodiversidad o una transición de las selvas a sabanas? La captación de gases de efecto invernadero, ¿es posible como solución de escala planetaria? ¿Qué es lo que no tenemos que hacer o sobrepasar? Estamos generando un conocimiento inmenso que antes no teníamos. Hace diez o veinte años era imposible defender que esto se pudiera hacer y ahora lo estamos haciendo. Somos capaces de simular un planeta paralelo y de forzar este planeta de forma que entendamos mejor cómo se comporta. Por lo tanto, aunque vayamos como sociedad en una barca que se acerca a un salto de agua, sabemos también muy bien qué tiempo tenemos para bajar de la barca o qué tenemos que hacer para llevarla a un margen de forma que no suframos daños. Solo hay que decidirse a la acción.

Entrevista realizada por Yvette Moya-Angeler.

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha reconegut ISGlobal amb el Premi del Pla Nacional contra la Resistència als Antibiòtics (PRAN) 2024 per la seva contribució destacada en la lluita contra la resistència als antimicrobians. El projecte premiat, liderat per la investigadora Sara Soto i que es realitza en col·laboració amb Agbar, ha estat guardonat en la categoria de “Millor iniciativa contra la resistència als antibiòtics en l'àmbit del medi ambient”. Altres vuit projectes també han estat premiats en aquesta quarta edició dels Premis PRAN 2024, a la qual es van presentar 77 candidatures.

El projecte guardonat se centra en l'estudi de la propagació de bacteris resistents i gens de resistència en el cicle integral de l'aigua. “El nostre objectiu és generar evidència científica que permeti escollir el tractament d'aigua més adequat per reduir la carga de bacteris i gens de resistència als antibiòtics”, va assenyalar la directora del programa d'Infeccions Víriques i Bacterianes d'ISGlobal, Sara Soto.

Aquest guardó ressalta la importància de la investigació ambiental en la lluita contra la resistència antimicrobiana i reafirma el compromís d'ISGlobal amb la protecció de la salut pública i la sostenibilitat.

Quique Bassat, epidemiòleg i director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha estat designat membre de la Junta Directiva del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) com a representant del Parlament Europeu. Aquest nomenament subratlla la seva trajectòria en l'àmbit de l'epidemiologia de malalties infeccioses i salut pública, i reforça la representació d'experts espanyols en organismes de màxim nivell europeu.

Lideratge científic per enfortir la resposta europea

L'ECDC, amb seu a Estocolm (Suècia), és una agència de la Unió Europea que coordina i reforça la resposta sanitarària davant les amenaces de malalties transmissibles a la regió. La seva missió inclou la recopilació i anàlisi de dades de salut pública, el suport als sistemes de vigilància i l'emissió de recomanacions per a la preparació i resposta davant emergències sanitaries. Treballa estretament amb altres organismes de la UE i agències internacionals per garantir una resposta cohesionada i eficaç en matèria de salut. La seva tasca ha estat especialment rellevant durant crisis recents, com la pandèmia de la COVID-19 i els brots d'altres malalties infeccioses, inclòs el Mpox.

Lideratge científic per enfortir la resposta europea

Quique Bassat, pediatre i professor d'investigació d'ICREA, ha combinat el treball clínic amb la recerca biomèdica en malalties infeccioses que afecten les poblacions més pobres i vulnerables, sent els seus dos grans camps d'interès la malària infantil i les infeccions respiratòries (bacterianes o virals). Amb el seu nomenament, el director general d'ISGlobal s'unirà a un grup selecte d'experts encarregats d'assessorar sobre les estratègies i polítiques de l'agència, assegurant que les seves activitats siguin rellevants i estiguin alineades amb les necessitats dels estats membres.

“És un privilegi formar part d'una institució tan crucial per a la salut dels ciutadans europeus. En un món cada cop més interconnectat, la capacitat de respondre de manera coordinada i eficaç a les amenaces de salut és fonamental. Espero aportar la meva experiència en recerca i gestió de malalties infeccioses per contribuir a la missió de l'ECDC i enfortir les capacitats de prevenció i control arreu d'Europa”, ha declarat després de confirmar-se el seu nomenament.

L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha obert un nou canal oficial de comunicació, en aquesta ocasió en la plataforma de vídeo Tiktok i sota el nom d'usuari @isglobalorg. El perfil de la institució en aquesta xarxa social està disponible en l'enllaç https://www.tiktok.com/@isglobalorg

@isglobalorg Su tamaño es micro, pero son un problema macro: los microplásticos #ciencia #medioambiente #microplasticos #contaminacionambiental #aprendeentiktok #aprendecontiktok #isglobal ♬ sonido original - ISGlobal

L'objectiu d'aquest nou canal és acostar la ciència i la recerca a un públic més jove i divers. Inicialment, el perfil @isglobalorg estarà dedicat sobretot a divulgar conceptes clau de l'agenda científica d’ISGlobal a través de vídeos curts. D'aquí ve que s'hagi triat el lema “salut global en menys d'un minut” per a l’estrena.

Els primers vídeos publicats, protagonitzats per membres de l'equip de Comunicació d’ISGlobal, ofereixen una mostra de la diversitat de les temàtiques que abasta l'agenda científica de l'institut, amb peces dedicades a les diferències entre eliminar i erradicar una malaltia, l’exposoma, la malària, el virus del papil·loma humà (VPH), les partícules en suspensió o els microplàstics.

@isglobalorg 👋 Toc toc, ¿alguien en tiktok? #aprendeentitktok#ciencia #isglobal#aprendecontiktok #cienciaentiktok #epidemiologia #erradicar #erradicacion #eliminar #eliminacion ♬ sonido original - ISGlobal

.

Una revisió sistemàtica i una metanàlisi de l'aliança Stool4TB donen suport a l'ús de la prova Xpert Ultra en mostres de femtes per diagnosticar la tuberculosi en la població infantil. L'estudi, liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha estat publicat a The Lancet Microbe.

La tuberculosi (TB) és difícil de diagnosticar en infants a causa de la inespecificitat dels símptomes i de la dificultat d'obtenir mostres respiratòries que continguin prou bacteris per a la seva confirmació. Aquest retard en el diagnòstic pot provocar greus problemes de salut i, fins i tot, la mort. En un esforç per millorar la detecció de la tuberculosi en aquesta població, la comunitat científica està explorant l'ús de mostres més accessibles, com les femtes, per dur a terme proves moleculars.

La doctoranda d'ISGlobal Lucía Carratalà i un equip internacional d'experts pertanyents al projecte Stool4TB, finançat per l'EDCTP, van dur a terme una revisió sistemàtica i una metanàlisi per examinar l'eficàcia de les proves moleculars a partir de femtes, i la manera de processar-les, per al diagnòstic de la TB en infants. L'anàlisi va incloure dades de 35 estudis (un total de 6.562 infants) publicats entre el 2000 i el 2023. Els autors van comparar la detecció d'ADN de Mycobacterium tuberculosis en femtes amb les proves microbiològiques tradicionals a partir d'altres mostres o amb el diagnòstic clínic.

"Es tracta de la revisió sistemàtica més actualitzada sobre aquest tema, amb un gran nombre d'estudis que utilitzen Xpert Ultra, que és la prova de primera línia per al diagnòstic de la tuberculosi en la majoria dels països més afectats", assenyala Alberto García-Basteiro, investigador d’ISGlobal, metge adjunt del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'hospital Clínic Barcelona i coordinador del consorci Stool4TB. 

Una manera eficaç i més senzilla de confirmar la tuberculosi

Els resultats mostren que les proves moleculars Xpert MTB/RIF i Xpert Ultra van obtenir resultats prometedors quan es van utilitzar en mostres de femtes. Xpert Ultra, en particular, va identificar prop del 73% dels infants amb confirmació bacteriològica per mostres respiratòries. Quan les proves basades en mostres respiratòries eren negatives, l'addició d'aquesta prova molecular va augmentar la confirmació bacteriològica en un 39%.

A més, l'ús de mètodes simplificats per processar les mostres de femtes sense necessitat de centrífuga no va afectar —i sovint va millorar— el rendiment de les proves moleculars. Aquests resultats demostren que Xpert Ultra en femtes proporciona una manera més fàcil i eficaç de confirmar la tuberculosi en la població infantil, especialment quan és difícil obtenir mostres respiratòries.

"Les directrius de l'OMS han inclòs recentment les proves moleculars a partir de femtes com una eina vàlida per diagnosticar la tuberculosi en menors. El nostre estudi dona encara més suport a aquest enfocament en aportar noves proves sobre la precisió diagnòstica de Xpert Ultra en mostres de femtes", afirma Carratalà, qui va realitzar aquest estudi amb el suport de la Societat Europea de Malalties Infeccioses Pediàtriques. A més, l'adopció d'aquesta prova per diversos països africans i asiàtics reforça la seva viabilitat i acceptabilitat en països amb una càrrega elevada.

Els autors conclouen que l'ús d'Ultra en mostres de femtes té un gran potencial per a les proves rutinàries de TB en menors i podria millorar significativament el diagnòstic precoç i el tractament, salvant potencialment moltes vides joves.

Referència

Carratalà L, Munguambe S, Saavedra-Cervera B et al. Use of stool-based molecular tests for pediatric tuberculosis diagnosis: a systematic review and meta-analysis. Lancet Microbe. 2024. Doi: 10.1016/j.lanmic.2024.100963

La meningitis contribueix a taxes de mortalitat infantil superiors a les estimades per l'OMS segons un nou estudi de la xarxa CHAMPS i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), institució que compta amb el suport de la Fundació ”la Caixa”. L'estudi, publicat a Journal of Infection, revela una alta prevalença de bacteris farmacoresistents en els casos hospitalaris, cosa que posa en relleu la necessitat de sospitar-la més precoçment i fer un diagnòstic i tractament més ràpids i adequats per reduir la mortalitat.

La meningitis continua sent una malaltia greu, especialment per als nens petits, amb altes taxes de mortalitat i efectes neurològics duradors als supervivents. Les vacunes poden protegir contra els tipus més comuns de bacteris causants de meningitis, com ara Haemophilus influenzae tipus B (Hib), Streptococcus pneumoniae i Neisseria meningitidis. Tot i això, per assolir l'objectiu de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'eliminar la meningitis per al 2030 cal comprendre millor l'impacte mundial d'aquesta malaltia i els patògens específics implicats.

"La meningitis planteja un repte diagnòstic a causa dels seus símptomes inespecífics, que sovint s'assemblen a altres malalties greus", explica Quique Bassat, coordinador de l'estudi, investigador ICREA i director general d'ISGlobal. “Identificar els patògens específics que hi ha darrere dels casos de meningitis ens permetria fer un millor ús dels recursos i orientar el desenvolupament de noves vacunes molt esperades”, afegeix.

L'estudi es basa en dades de la xarxa CHAMPS, que investiga en profunditat les causes de les morts infantils a set països: Bangladesh, Etiòpia, Kenya, Mali, Moçambic, Sierra Leone i Sud-àfrica. Mitjançant una tècnica anomenada MITS (mostreig de teixits mínimament invasiu), l'equip investigador realitza biòpsies per obtenir mostres dels principals òrgans o fluids, inclòs el líquid cefalorraquidi, i analitzar-les mitjançant examen histopatològic, proves moleculars per a 126 patògens i cultius microbiològics.

Un important factor de mortalitat

L'estudi va revelar que la meningitis va ser un factor contribuent al 7% de les 3.857 morts analitzades. Les proporcions més grans de morts infantils per meningitis es van observar a Sud-àfrica (16,6%) i Etiòpia (15,6%), seguides de Mali i Sierra Leone. La majoria d'aquestes morts (66%) es van produir en nadons, i la resta de casos es van diagnosticar en lactants de més edat i nens petits. “La incidència més gran entre els nadons pot ser deguda a la transmissió vertical de patògens que infecten les seves mares i la manca d'estratègies específiques per protegir-los durant el part. A més, el sistema immunitari poc desenvolupat també els fa més vulnerables", assenyala Sara Ajanovic, investigadora d'ISGlobal i coautora de l'estudi.

Un canvi cap a bacteris resistents als antibiòtics

La prevalença dels patògens associats a les morts per meningitis a l'hospital i a la comunitat va variar segons les regions. Tot i això, els patògens més freqüents van ser Acinetobacter baumannii i Klebsiella pneumoniae, sobretot en les morts ocorregudes en entorns sanitaris. Aquests bacteris multiresistents solen adquirir-se a l'hospital, per la qual cosa és fonamental millorar les pràctiques de prevenció d'infeccions als hospitals és essencial per reduir els casos de meningitis. Preocupantment, això també vol dir que sense els antibiòtics adequats, el risc de morir de meningitis segueix sent alt.

Gairebé la meitat de les morts per meningitis es van produir a la comunitat, probablement a causa de l'accés limitat a l'assistència sanitària. Tot i que les vacunes han reduït significativament els casos de Streptococcus pneumoniae, aquest bacteri segueix causant molts dels casos de meningitis adquirits a la comunitat.

Aquests resultats indiquen un canvi en el perfil de patògens associats a la meningitis, amb un augment de bacteris com K. pneumoniae i A. baumannii, juntament amb un descens de S. pneumoniae i Hib gràcies als esforços de vacunació. Aquest canvi, assenyalen els autors, “desafia els fonaments de les actuals directrius antibiòtiques empíriques”.

Implicacions per a la salut pública

Les troballes de CHAMPS suggereixen que la meningitis té una taxa de mortalitat infantil més elevada (7%) que no pas l'estimació de l'OMS (5,1%). Un aspecte crític és que molts d'aquests casos no s'havien reconegut com a meningitis abans de la mort, cosa que subratlla la necessitat d'un diagnòstic i tractament més ràpids per evitar morts. “Menys d'una quarta part de tots els casos confirmats de meningitis s'havien sotmès a una punció lumbar -la tècnica de referència per diagnosticar la meningitis- abans de morir, cosa que posa en relleu la necessitat urgent de desplegar més activament aquest mètode diagnòstic per evitar que es passin per alt casos d'aquesta infecció potencialment mortal”, afirma Bassat.

"El panorama canviant dels patògens causants de meningitis letal en nens en aquests entorns subratlla l'efecte positiu de les campanyes de vacunació dutes a terme les últimes dècades, que han de continuar", afegeix Ajanovic. Tot i això, els resultats posen de manifest la necessitat de desenvolupar noves vacunes contra patògens emergents com K. pneumoniae, i d'actualitzar les directrius clíniques. Això inclou fer proves per detectar aquests patògens i els seus patrons de resistència, així com adaptar els antibiòtics per garantir un tractament eficaç.

Reconeixement de la tasca de CHAMPS a Catalunya

El 26 d'octubre, la Societat Catalana de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses va atorgar el Premi Josep Barri de Malalties Infeccioses a Quique Bassat pel millor treball científic publicat el 2023 per un membre de la societat. El treball era un estudi de la xarxa CHAMPS que demostrava que les malalties infeccioses segueixen sent la causa principal de mort a lactants i nens, sovint en combinació amb la malnutrició.

Referencia

Mahtab S, Madewell ZJ, Baillie V et al. Etiologies and Comorbidities of Meningitis Deaths in Chilren Under 5 Years in High-Mortality Settings: Insights from the CHAMPS Network in the Post-Pneumococcal Vaccine Era. J Infection. 10.1016/j.jinf.2024.106341

Certs lípids estan alterats en les persones infectades pel paràsit T. cruzi i tornen a la normalitat després del tractament, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”. Els resultats subratllen el paper del metabolisme lipídic en la progressió de la malaltia de Chagas i suggereixen que aquestes molècules podrien utilitzar-se com a biomarcadors per avaluar oportunament la resposta al tractament antiparasitari en persones amb infecció crònica.

La malaltia de Chagas, causada pel paràsit Trypanosoma cruzi, és una malaltia tropical desatesa que afecta uns set milions de persones arreu del món. La majoria de les infeccions passen desapercebudes durant anys, però aproximadament el 30% de les persones infectades acaben desenvolupant trastorns digestius i cardíacs, que poden ser fatals.

Un dels grans reptes en la gestió de la malaltia és la dificultat per diagnosticar-la precoçment i avaluar l’eficàcia dels tractaments. “La malaltia de Chagas és tractable, però el tractament és llarg i s’ha avançat poc en la identificació de biomarcadors que ens indiquin si un pacient està responent bé al tractament”, diu Julio Alonso-Padilla, investigador d'ISGlobal. Actualment, el criteri per determinar si una persona està curada és quan els anticossos contra el paràsit ja no són detectables en sang. Però aquest procés de ‘seronegativització’ pot trigar fins a 30 anys.

Canvis en l'abundància de lípids

En aquest estudi, l'equip de recerca liderat per Alonso-Padilla va analitzar mostres de sang de 28 pacients ingressats a l'Hospital Clínic de Barcelona (8 amb símptomes i 20 sense), abans i després del tractament antiparasitari amb benznidazol, amb l’objectiu de detectar possibles canvis. Quinze persones sanes van servir de control. Mitjançant tècniques de cromatografia líquida i espectrometria de masses, van mesurar un gran nombre de molècules relacionades amb el metabolisme, incloses les grasses, o lípids.

L'equip investigador va identificar tres tipus de lípids que ajudaven a distingir entre les persones que tenien símptomes i les que no. En concret, dos tipus de fosfatidiletanolamina (PE) eren més abundants en els pacients simptomàtics, mentre que els nivells d'àcid 10-hidroxidecanoic estaven reduïts. Les PE són un component important de la membrana cel·lular i s’ha demostrat que augmenten en pacients amb insuficiència cardíaca i dany cardiovascular.

De manera notable, les anàlisis també van revelar un nombre de molècules en la sang dels pacients tractats que van tornar a nivells similars als de les persones sanes, incloent-hi cinc tipus d'esfingolípids. Se sap que aquestes molècules modulen les respostes immunitàries i estan implicades en la progressió de diverses malalties infeccioses.

Implicacions

“Els nostres resultats reforcen la idea que l’alteració del metabolisme lipídic juga un paper important en la progressió de la malaltia de Chagas, i que certs lípids podrien utilitzar-se per monitoritzar la progressió i la resposta dels pacients al tractament”, afirma Juan Carlos Gabaldón, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Els perfils lipídics que hem identificat podrien reflectir danys en els teixits infectats pel paràsit”, afegeix.

Les i els autors adverteixen que els resultats hauran de validar-se en altres cohorts de pacients i que cal més recerca per comprendre els mecanismes subjacents. A més, la tecnologia per mesurar aquestes molècules en sang s’ha de simplificar per fer-la accessible en entorns amb pocs recursos, on la malaltia de Chagas és més prevalent.

Malgrat aquests reptes, les molècules identificades en aquest estudi mostren potencial com a eines valuoses per monitoritzar la progressió de la malaltia de Chagas i avaluar l'eficàcia dels tractaments tant existents com nous.

Referència

Gabaldón-Figueira JC, Ros-Lucas A, Martínez-Peinado N et al. Changes in lipid abundance are associated with disease progression and treatment response in chronic Trypanosoma cruzi infection. Parasites and Vectors. 2024. https://doi.org/10.1186/s13071-024-06548-3

El Niño-Oscil·lació Austral (ENOS) és un dels fenòmens amb major capacitat per a alterar les condicions climàtiques de la Terra. El sistema oficial de previsió utilitzat actualment per a emetre alertes relacionades amb aquest fenomen és limitat, ja que només s'anticipa al ENSO entre 6 i 8 mesos. Ara, un estudi liderat per investigadors del clima de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha donat a conèixer una metodologia que permet predir El Niño en temps real amb fins a 19 mesos d'antelació.

ENOS sol produir canvis en els patrons de circulació global sovint relacionats amb fenòmens meteorològics extrems. Encara que popularment es coneix com El Niño, aquest nom es refereix únicament al seu component oceànic, mentre que la nomenclatura Oscil·lació del Sud es refereix a les alteracions atmosfèriques associades. “Donat el gran impacte que aquest fenomen té en gran part del planeta, l'anticipació primerenca a través de previsions operatives a llarg termini podria tenir enormes beneficis econòmics, socials i sanitaris”, afirma Desislava Petrova, investigadora de ISGlobal i primera autora de l'estudi que mostra l'eficàcia de la nova metodologia en el Bulletin of the American Meteorological Society.

Al llarg de més de set anys de treball, l'equip dirigit per Petrova ha desenvolupat, provat i millorat un model estadístic de predicció del Niño-Oscil·lació Austral que incorpora variables predictores acuradament seleccionades, com la temperatura oceànica subsuperficial i superficial i la tensió zonal del vent, juntament amb components dinàmics addicionals que donen compte de la física gairebé cíclica de ENOS.

Utilitzant conjunts de dades històriques proporcionades pel sistema d'observació dels oceans equatorials, l'equip va posar a prova el model per a demostrar que, efectivament, era capaç de predir els principals fenòmens del Niño des de la dècada de 1970, a vegades fins i tot amb més de dos anys d'antelació. A continuació, van procedir a pronosticar en temps real el desenvolupament del Niño en les zones equatorials del Pacífic en l'hivern de 2023/2024. El sistema de previsió va ser capaç de predir aquest fenomen càlid de moderat a fort amb fins a 14 mesos d'antelació, mentre que El Niño limítrof es va preveure amb 19 mesos d'antelació.

Una vegada demostrat el potencial de previsió operativa del seu model, i tenint en compte els resultats d'altres estudis recents de predicció de ENOS, l'equip científic fa una crida a les autoritats perquè incorporin aquests sistemes de previsió primerenca i augmentin el termini oficial de previsió operativa de ENOS. “És vital aprofitar el tremend potencial que té aquest model en camps tan diversos com els estudis d'impacte en la salut, l'epidemiologia de malalties transmeses per vectors com el dengue o la malària, o els sistemes de producció d'energia”, afirma Ivana Cvijanovic, investigadora de ISGlobal i de l'Institut Nacional de Recerca per al Desenvolupament Sostenible (IRD) francès i última autora de l'estudi.

Referència

Petrova, D., X. Rodó, S. J. Koopman, V. Tzanov, and I. Cvijanovic, 2024: The 2023/24 El Niño and the Feasibility of Long-Lead ENSO Forecasting. Bull. Amer. Meteor. Soc., 105, E1915–E1928, https://doi.org/10.1175/BAMS-D-23-0158.1.

El malestar, la fatiga i els símptomes cutanis són bons predictors d’helmintiasi en persones amb nivells alts d’eosinòfils -un tipus de glòbul blanc- que tornen de regions tropicals, segons un estudi realitzat a l’Hospital Universitari Karolinska i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". Els resultats subratllen la necessitat que el personal sanitari realitzi més proves de detecció d’infeccions per helmints en persones amb eosinofília que han viatjat o emigrat de zones endèmiques.

Les infeccions per helmints, conegudes com a helmintiasi, són molt freqüentes i afecten més de mil milions de persones arreu del món. Entre les infeccions per helmints més comunes hi ha les malalties transmeses pel sòl causades per paràsits com Ascaris, Trichuris i Strongyloides, així com la esquistosomiasi, especialment prevalent a l’Àfrica subsahariana.

A mesura que augmenten els viatges i les migracions arreu del món, és probable que el personal sanitari de regions no endèmiques s’enfronti a un nombre creixent de casos d’helmintiasi. L’eosinofília (comptatge elevat d’eosinòfils a la sang) és un signe revelador de la helmintiasi, però també pot ser causada per altres afeccions, com al·lèrgies i malalties autoimmunes. "Per això, seria molt útil disposar de protocols a mida per detectar la helmintiasi en viatgers i emigrants", afirma l’autora principal, Ana Requena, investigadora d’ISGlobal i de l’Institut Karolinska.

En aquest estudi, Requena i el seu equip van examinar retrospectivament les dades de més de 23.000 pacients amb eosinofília (que van visitar l’hospital entre el 2011 i el 2021), dels quals més de 5.000 havien estat en una regió coneguda per les infeccions per helmints. Sorprenentment, només al voltant del 20% d’aquests pacients es van sotmetre a proves de detecció d’helmintiasi. De les persones examinades, 219 van ser diagnosticades amb infeccions, essent la esquistosomiasi i l'estrongiloïdosi les més comunes.

Tres factors clau per predir les infeccions per helmints

Els investigadors van identificar tres factors predictius clau de l’helmintiasi en els pacients analitzats: i) estada en una regió endèmica, en particular a l’Àfrica subsahariana; ii) eosinofília d’alt grau; i iii) símptomes de fatiga i malestar general. A més, el prurit (picor) estava fortament associat a l'estrongiloïdosi .

Aquests predictors van ser útils en les quatre setmanes anteriors i posteriors a l’eosinofília, ja que la majoria de les associacions van disminuir amb el temps, i van ser especialment vàlids en adults. En infants, cap regió es va associar específicament amb la helmintiasi i els símptomes cutanis van ser els únics predictors clínics.

“Crida l’atenció que en la majoria de les persones amb eosinofília i que van viatjar a regions endèmiques, els professionals sanitaris no sol·licitessin cap prova parasitològica”, afirma Requena.

Aquest estudi subratlla la necessitat que els professionals sanitaris realitzin més proves per detectar infeccions per helmints en persones amb eosinofília que arriben de zones tropicals. Així, es podrien detectar abans aquestes infeccions, cosa que evitaria complicacions i milloraria la salut d’aquesta població en creixement.

Referència

van Waasdijk M, van der Werff SD, Sjöholm D et al. Prediction of helminthiases in travellers and migrants with eosinophilia: a cohort study. CMI. 2024. DOI: 10.1016/j.cmi.2024.10.009

Data

18/11/2024 - 21/11/2024

Lloc

Marrakesh, Morocco

Join us at the 20th International Conference on Urban Health (ICUH), organized by the International Society for Urban Health (ISUH), with ISGlobal as the academic partner. The conference, taking place in Marrakech, Morocco, from November 18-21, is the premier global gathering for interdisciplinary professionals, researchers, policymakers, and community advocates committed to improving urban health worldwide.

This year's theme, "A Healthier Horizon: Activating Urban Health Strategies for a Climate Resilient Tomorrow," could not be more critical for the future of urban health in Africa and across the world. Engage with world-leading experts as we explore innovative models of city policy, development and design that foster holistic health, wellbeing and equity for all.

At ICUH 2024, you will:

• Connect with a unique, global network of leaders striving to make cities healthier, more equitable, and environmentally sustainable.
• Uncover transformative, evidence-based solutions for pressing urban challenges, from mental health to climate change justice
• Learn how to bridge the gaps between research, policy, and practice, mobilizing resources to shape cities that support health and equity today and for future generations.

ISGlobal Sessions

November 18

9.00-17.00 h — Pre-Conference Intensive Course: Urban Health in Practice, Shaping the Changemakers of Tomorrow. Speaker: Carolyn Daher. + info

November 19

10.30-11.30 h — Urban Regeneration: Inclusive Participatory Approaches for Healthy Cities in the Face of Climate Change. Speaker: Carolyn Daher. + info

10:30-11:30 h — Breakout Session 1 - Oral Abstract Presentations (15' each presentation) + info

• Empowerment through measurement: an innovative citizen measurement protocol of NO2 in school environment. Speaker: Inés Valls
• From Classroom to Community: Citizen Science and Social Innovation in Investigating Tyre Wear Particles. Speaker: Celia Santos-Tapia
• Schoolchildren as citizen scientist: how to improve indoor air quality and health impacts in urban primary schools? Speaker: Mònica Ubalde
• Incorporating a health perspective into transformation of vulnerable neighborhoods: tools and pilot experiences in three municipalities. Speaker: Carlota Sáenz de Tejada + info 

12.00-13.00 h — From epidemiological evidence to policy action: the role of health impact assessment (HIA) in urban health initiatives. Speakers: Sasha Khomenko, Tamara Iungman, Natalie Mueller, Carolyn Daher + info

15.30-17.00 h — Workshop Urban planning and resilience: from evidence to action. Speakers: Carlota Sáenz de Tejada, Carolyn Daher + info

November 20

9.00-10.00 h — Healthy by Design: Creating Climate-Resilient Urban Environments. Speaker: Cathryn Tonne + info

10.30-11.30 h — Urban Health Citizen Laboratory at Mohammed IV University of Sciences and Health: Exploring Challenges and Future Opportunities. Speaker: Celia Santos-Tapia + info

15.30-17.00 h — Measuring Health Impacts in Public Space: Policies and Interventions. Speaker: Carolyn Daher, Celia Santos-Tapia, Mònica Ubalde + info

15.30-17.00 h — Atlanta to Beijing: Measuring the Effectiveness or Air Quality Actions in a Changing Urban Transportation Landscape. Speaker: Cathryn Tonne + info

16:00-16:30 h — Breakout Session 7 - Oral Abstract Presentations (15' each presentation) + info

• Urban Burden of Disease Estimation for Policy Making: Health impact assessment of environmental stressors. Speaker: Georgia Dyer
• Indoor Environmental Quality (IEQ) in dense urban areas: key findings from households in Barcelona (Spain). Speaker: Carlota Sáenz de Tejada

17:45-18:00 h — Breakout Session 8 - Oral Abstract Presentations (15' each presentation) + info

• Urban neighborhood accessibility, mobility behaviors, environmental exposure levels and health impacts in 5 Spanish cities: results of the ECOMOV and UBDPolicy projects. Speaker: Natalie Mueller

November 21

10:30-11:15 h — Breakout Session 9 - Oral Abstract Presentations (15' each presentation) + info

• An Innovative Geospatial Monitoring and Health Impact Assessment Tool for Sustainable and Healthy City Planning. Speaker: Federica Montana
• Feasibility and Potential of Replacing Short Car Trips in European Countries: Insights from the CATALYSE Project. Speaker: Daniel Velázquez
• Health impact assessment of port-sourced air pollution in Barcelona. Speaker: Natalie Mueller

14:30-14:45 h — Breakout Session 11 - Oral Abstract Presentations (15' each presentation) + info

• Protocol To Support Co-Creation of Nature-Based Social Prescription Menus in Local Urban Contexts. Speaker: Laura Hidalgo

Posters 

• From urban health research to policy-making: insights from stakeholder consultations in four European cities. Author: Sasha Khomenko
• Health burden and inequities of urban environmental stressors in Sofia, Bulgaria. Author: Sasha Khomenko
• Co-benefits of nature-based solutions: a health impact assessment of the Barcelona Green Corridor (Eixos Verds) Plan. Author: Tamara Iungman
• Poster Presentations Healthy Urban Design Index (HUDI): How to promote health and environmental quality in European Cities. Author: Federica Montana

Data

26/11/2024

Hora

17:30 -18:15 CET

Lloc

Virtual

Ponents

Jeffrey V Lazarus, Kenneth Cusi, Nuria Alonso, Didac Mauricio, Maru Rinella

El 26 de noviembre de 2024, un webinar online en español reunirá a un panel de expertos de España y EE.UU. para debatir los puntos clave tratados en la Cumbre anual de evidencias del mundo real e innovaciones en enfermedad hepática esteatósica (SLD) de la prueba no invasiva el pasado mes de mayo. Incluirá un animado debate sobre las prioridades para 2025, con especial atención a la prevención de las enfermedades hepáticas en personas que viven con obesidad y/o diabetes, así como la forma de abordar la amenaza para la salud pública de la enfermedad hepática esteatósica asociada a disfunción metabólica (MASLD) y la esteatohepatitis asociada a disfunción metabólica (MASH).

Se trata de una gran oportunidad para que los profesionales sanitarios, los pacientes y los investigadores se pongan al día sobre lo último en detección precoz, prevención, tratamiento y atención de las enfermedades hepáticas leves.

Temas clave que se abordarán:

1. Cerrar la brecha diagnóstica: Abordar la desconexión entre la creciente prevalencia de la SLD y las bajas tasas de diagnóstico, debatiendo pruebas no invasivas, garantizando que más pacientes reciban un diagnóstico, educación y atención oportunos.
2. La prevención como clave: Estrategias preventivas eficaces dirigidas a reducir la MASLD/MASH, haciendo hincapié en el papel de la dieta, el ejercicio y los contaminantes ambientales.
3. El futuro de los tratamientos: La visión del tratamiento MASH recientemente aprobado por la FDA estadounidense.
4. El enfoque multidisciplinar: La importancia de implicar a todas las partes interesadas, sin olvidar a los endocrinólogos.

PARA INSCRIBIRSE, PULSE AQUÍ: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSemn-PVYnXttOMbaqTKZ1rphlhYgGt-0T9xTu9DY7BuAKNgsg/viewform

Ponentes:

• Jeffrey V Lazarus, jefe del Grupo de Salud Pública del Hígado, ISGlobal (España)
• Kenneth Cusi, profesor de Medicina, División de Endocrinología, Diabetes y Metabolismo, Universidad de Florida, EE.UU.
• Nuria Alonso, director del Departamento de Endocrinología y Nutrición, Hospital Germans Trias i Pujol, España
• Dídac Mauricio, director del Departamento de Endocrinología y Nutrición, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Ciberdem, España
• Maru Rinella, gastroenterólogo, director del Departamento de Enfermedades Metabólicas y del Hígado Graso, Universidad de Chicago, EE.UU.

ISGlobal i la plataforma de streaming CaixaForum+ presenten la sèrie documental Immunitat Global. El poder transformador de les vacunes. A través d'entrevistes amb personal científic i professionals de la salut, la sèrie, composta per cinc episodis de 8 minuts, explora la importància de les vacunes a nivell mundial i ofereix una visió integral de com han modelat i continuen modelant la salut global.

La sèrie comença amb un recorregut per la història de les primeres vacunes i la seva evolució, des de l'eradicació de la verola fins als avenços contemporanis en la lluita contra malalties com la malària, la tuberculosi i la COVID-19. També destaca l'impacte positiu de les campanyes de vacunació a nivell global, mostrant com han salvat milions de vides, especialment en comunitats vulnerables.

Immunitat Global posa en valor la importància de la col·laboració internacional entre la comunitat científica, els governs i les organitzacions no governamentals per desenvolupar, produir i distribuir vacunes de manera equitativa. Tanmateix, examina els reptes logístics, econòmics i polítics que afronta la immunització global i les estratègies per superar-los. A més, la sèrie subratlla la importància de l'educació i la conscienciació pública per fomentar l'acceptació de les vacunes.

Pots veure els cinc episodis de la sèrie aquí. 

Els anticossos materns que travessen la placenta poden interferir amb la resposta a la vacuna contra la malària, la qual cosa explicaria la seva menor eficàcia en nadons menors de cinc mesos, segons una investigació liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb set centres africans (CISM-Moçambic, IHI-Tanzània, CRUN-Burkina Faso, KHRC-Ghana, NNIMR-Ghana, CERMEL-Gabon, KEMRI-Kenya). Els resultats, publicats a The Lancet Infectious Diseases, suggereixen que infants més petits que els recomanats actualment per l'OMS podrien beneficiar-se de les vacunes contra la malària RTS,S i R21 si viuen en zones amb baixa transmissió de malària, on les mares tenen menys anticossos contra el paràsit.

El món ha assolit una fita increïble: el desplegament a l'Àfrica de les dues primeres vacunes contra la malària -RTS,S/AS01E i la més recent R21/Matrix-M- per protegir la població infantil contra la malària causada per Plasmodium falciparum. Ambdues vacunes estan dirigides contra un fragment de la proteïna del paràsit anomenada circumsporozoït (CSP) i es recomanen per a infants de cinc mesos o més en el moment de rebre la primera dosi.

"Sabem que la vacuna contra la malària RTS,S/AS01E és menys eficaç en nadons menors de cinc mesos, però la raó d'aquesta diferència continua sent objecte de debat", explica Carlota Dobaño, que dirigeix el grup d'Immunologia de la Malària d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”.

Per investigar-ho, Dobaño i el seu equip van analitzar mostres de sang de més de 600 menors (nadons entre 5 i 12 setmanes d'edat i infants entre 5 i 17 mesos) que van participar en l'assaig clínic de fase 3 de RTS,S/AS01E. Utilitzant microarrays de proteïnes, van mesurar els anticossos enfront 1.000 antígens de P. falciparum abans de la vacunació per determinar si l'exposició prèvia a la malària i l'edat influïen en la resposta a la vacuna, és a dir, en el nivell d'anticossos IgG contra la CSP.

"Aquest enfocament de microarrays ens va permetre mesurar amb precisió l'exposició a la malària a nivell individual, incloent l'exposició materna en el cas dels nadons menors de 12 setmanes i les infeccions passades en el cas dels infants majors de cinc mesos", afirma Didac Macià, investigador d’ISGlobal i primer autor de l'estudi.

El paper dels anticossos materns

L'anàlisi d'anticossos contra P. falciparum en aquells que havien rebut una vacuna de control en lloc de la RTS,S/AS01E va revelar un patró "típic d'exposició", amb nivells elevats durant els tres primers mesos de vida a causa de la transferència passiva d'anticossos materns a través de la placenta, una disminució durant el primer any de vida, i després un augment gradual com a resultat d'infeccions adquirides de manera natural.

En els infants majors de 5 mesos vacunats amb RTS,S/AS01E, els anticossos originats per una infecció natural no van afectar la resposta a la vacuna. Tanmateix, en els nadons menors de 12 setmanes es van associar nivells elevats d'anticossos contra P. falciparum, transmesos per la mare durant l'embaràs, amb una menor resposta a la vacuna. Aquest efecte va ser particularment fort per als anticossos materns dirigits contra la regió central de la proteïna CSP. Per contra, els nadons amb nivells molt baixos o indetectables d'anticossos IgG materns contra la CSP van mostrar respostes vacunals similars a les observades en nadons de més edat.

Els mecanismes pels quals aquests anticossos materns interfereixen amb la vacuna no es coneixen del tot, però s'ha observat el mateix fenomen amb altres vacunes, com la del xarampió.

Aquests resultats confirmen una cosa que ja es sospitava però que no s'havia demostrat clarament: malgrat el seu paper protector, els anticossos materns anti-CSP, que disminueixen durant els primers tres a sis mesos de vida, poden interferir en l'eficàcia de la vacuna. Com més alt sigui el nivell de transmissió de la malària, més anticossos materns es transmeten al nadó, resultant en una menor eficàcia de la vacuna. Els resultats també suggereixen que els nadons menors de cinc mesos poden beneficiar-se de la vacunació amb RTS,S/AS01E o R21 en àrees de baixa transmissió de malària, durant brots en regions sense malària, o en poblacions que migren cap a una zona de transmissió alta.

“El nostre estudi destaca la necessitat de considerar el moment i els nivells d'anticossos materns contra la malària per millorar l'eficàcia de la vacuna en els infants més petits i vulnerables”, afirma Gemma Moncunill, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l'estudi, juntament amb Dobaño.

L'estudi ha comptat amb finançament del ‘National Institute of Allergy and Infectious Diseases’, que fa part dels ‘National Institutes of Health’ (R01AI095789 i U01AI165745).

Referència

Macia D, Campo JJ, Chenjerai J et al. The effect of Plasmodium falciparum exposure and maternal anti-circumsporozoite protein antibodies on responses to RTS,S/AS01E vaccination in infants and children: an ancillary observational immunological study to a phase 3, randomised clinical trial. Lancet Inf Dis. 2024. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(24)00527-9

Darrers números del Butlletí ISGlobal

• Novembre 2024
• Octubre 2024
• Setembre 2024
• Juliol-Agost 2024
• Juny 2024
• Maig 2024
• Abril 2024
• Març 2024
• Febrer 2024
• Gener 2024
• Desembre 2023
• Novembre 2023
• Octubre 2023
• Setembre 2023
• Juliol-Agost 2023
• Juny 2023
• Maig 2023
• Abril 2023
• Marzo 2023
• Febrer 2023
• Gener 2023
• Desembre 2022
• Novembre 2022
• Octubre 2022
• Setembre 2022
• Juliol-Agost 2022
• Juny 2022
• Maig 2022
• Abril 2022
• Març 2022
• Febrer 2022
• Gener 2022
• Desembre 2021
• Novembre 2021
• Octubre 2021
• Setembre 2021
• Juliol 2021
• Juny 2021
• Maig 2021
• Abril 2021
• Març 2021
• Febrer 2021

Vols rebre la nostra newsletter?