Menuts però letals: vectors minúsculs que comporten una amenaça majúscula

Article de Jose Muñoz i Natalia Rodríguez (ISGlobal)

Els veritables problemes de salut, els provoquen uns animals més petits: els artròpodes Al llarg de la nostra carrera professional, les persones que exercim la Medicina Tropical hem vist situacions mèdiques molt curioses, entre les quals figuren els atacs d'animals salvatges. En l'imaginari de determinats viatgers, els animals que causen més por són sobretot cocodrils, serps o, fins i tot, lleons. Amb tot, tret que el viatger consideri que és una bona idea agenollar-se davant un cocodril adormit per retratar-lo (és un cas real), aquesta mena d'animals rarament suposen una amenaça per al viatger.

La mossegada d'animal salvatge que atenem més freqüentment a la consulta de Medicina Tropical de l'Hospital Clínic de Barcelona és la que causen els micos (uns 30-50 casos cada l'any), i moltes d’aquestes són fruit d’una conducta imprudent per part del viatger. Els veritables problemes de salut els provoquen uns animals més petits, alguns tan diminuts que són autèntics experts en l'art de passar desapercebuts: els artròpodes.

La sèrie d'infografies “Sospitosos habituals” retrata sis d'aquests agressors reincidents que destaquen per la seva perillositat Els artròpodes confegeixen la divisió animal més diversa i nombrosa que existeix. Entre els integrants hi ha “sospitosos habituals”, com els mosquits, els flebòtoms, les puces o les xinxes que constitueixen una de les principals causes de consulta per lesió a la pell després d'un viatge a un país tropical o subtropical. Ens són exemples les picades sobreinfectades per les condicions d'humitat i higiene del viatge, les reaccions al·lèrgiques als tòxics que inoculen, la parasitació per larves de mosca sota la pell (les anomenades miasis, que causen les espècies Cordylobia anthropophaga a l’Àfrica i Dermatobia hominis a l’Amèrica Llatina), o la parasitació de la pell del peu per la puça de la sorra, un diminut insecte de menys d'un mil·límetre anomenat “tunga penetrans”.

Són capaços de transmetre malalties freqüents tan letals com la malària Alguns d'aquests artròpodes “menuts però letals” són capaços de transmetre malalties freqüents tan letals com la malària, la febre groga o la malaltia de Chagas. Algunes, com el dengue, el chikunguña o la nova amenaça del virus del Zika, tenen un important potencial d'amenaça per a la salut pública als nostres països. La sèrie d'infografies realitzada per ISGlobal sota el títol de “Sospitosos habituals” retrata sis d'aquests agressors reincidents que destaquen per la seva perillositat.

Al capdavant d'aquesta llista de “els més buscats” trobem al mosquit Anopheles, la femella del qual transmet la malària en múltiples països de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. El paludisme, especialment el que causa l’espècie més freqüent i letal, el protozou Plasmodium falciparum, és mortal quan manca el tractament adequat. A Espanya, se’n registren aproximadament uns 500 casos a l'any, i és una de les malalties més conegudes entre els nostres viatgers.

Per prevenir la picada: repelents homologats, roba de màniga llarga i mosquiteres Un altre dels “sospitosos habituals”, famós per la seva capacitat de transmetre virus com el de la febre groga, el dengue, el chikunguña o el zika, és el mosquit Aedes. Tant l’Aedes aegypti com l’Aedes albopictus, el famós mosquit tigre que ja és present en gran part del Mediterrani, transmeten una sèrie de virus que, a més del seu potencial per causar malalties de consideració en els viatgers, amenacen amb instal·lar-se a les àrees conquerides pel mosquit, com és el cas d'Espanya, Itàlia o França.

Per prevenir la picada d'aquests delinqüents i, de retruc, la transmissió de malalties infeccioses, recomanem que s’apliquin repel·lents homologats per a zones tropicals a les zones del cos exposades, tal com s’indiqui al prospecte. També és aconsellable la roba de màniga llarga, per cobrir àmplies parts del cos, i de colors clars, ja que els colors foscos atrauen alguns mosquits. Fer servir una mosquitera o, si no se’n disposa, dormir en una habitació tancada amb aire condicionat, pot ajudar-nos a prevenir infeccions transmeses pels mosquits que són més actius durant la tarda-nit, com és el cas de l’Anopheles que transmet la malària. Cal dir, però, que hi ha mosquits que són més actius de dia, com el mosquit tigre.

A la llista de "sospitosos habituals" s'han fet un lloc altres artròpodes menys coneguts: la paparra i la xinxa petonera A la llista de “sospitosos habituals” s’han fet un lloc altres artròpodes menys coneguts que tanmateix també causen malalties infeccioses freqüents en els nostres viatgers. En són un exemple les paparres, considerades excel·lents transmissors d'una infinitat de malalties infeccioses. La més freqüent en viatgers de zones tropicals i subtropicals és la rickettsiosi africana, transmesa per una paparra de colors diminuta del gènere Amblyomma, molt freqüent en viatgers que visiten parcs naturals del centre i del sud de l'Àfrica (segons alguns estudis, causa fins un 25% de les febres en persones que vénen d'aquestes zones). Sovint, si parem prou atenció, podrem observar aquestes paparres a les males herbes que ens envolten, en les tendes de campanya, i fins i tot en vehicles. Per tant, recomanem a tots els viatgers, sobretot els que visiten parcs naturals o que fan recorreguts a peu, que facin una bona revisió de la pell a la dutxa després d'haver visitat un parc natural de l’Àfrica Subsahariana per extreure les paparres el més aviat possible.

No molestin els més grans. Cuidin-se dels més petits Un dels artròpodes més monstruosos és el triatomí. Aquesta xinxa de gairebé 2 cm de llarg, també anomenada “xinxa petonera” o “vinchuca”, transmet la malaltia de Chagas a la majoria de països de l’Amèrica Llatina a través de la inoculació del paràsit, que conté en la seva femta. Encara que anecdòtica en viatgers, aquesta malaltia, que pot provocar importants problemes cardíacs com a arítmies o insuficiència cardíaca, és freqüent en persones de Llatinoamèrica, tant en aquelles que romanen al país d'origen com en les que n’han emigrat.

Queda clar que, malgrat la seva grandària diminuta, alguns artròpodes són autèntics assassins en sèrie. De manera que, tant si tenen previst viatjar com si no, un consell general respecte als animals seria el següent: No molestin els més grans. Cuidin-se dels més petits.

Jose Muñoz és cap de la Secció del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona i investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Natalia Rodríguez és especialista del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona i investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Més informació

Infografies "Sospitosos habituals: 6 vectors diminuts que suposen una amenaça enorme per la nostra salut"

• 001 Mosquit Anopheles
• 002 Mosquit Aedes
• 003 Xinxa petonera
• 004 Flebòtom
• 005 Paparra
• 006 Mosquit Culex
• 007 Resum