“Si no es pot eradicar el pian, oblidem-nos d'altres malalties”

Vaig arribar a la remota illa de Lihir l'any 2010. Anava a ser l'únic metge per a una població de 20.000 habitants. En un dels meus primers dies de treball en aquesta petita illa de Papua Nova Guinea va arribar a la consulta un nen de 7 anys, Max, amb úlceres disseminades per tot el cos. “Té pian” em va dir la seva mare. “Max porta 3 mesos sense anar a escola i juga sol rebutjat per altres nens”. Sí, tenia pian i ja estava desenvolupant lesions en els ossos de les mans i els braços. El tractament comú, la injecció de penicil·lina, és dolorosa –prou perquè Max, igual que altres nens, volés cap a la jungla quan va veure la infermera apropar-se. Investiguem durant 2 anys per trobar la solució. Una sola dosi oral d'un antibiòtic econòmic -l'azitromicina- bastaria per lliurar als nens del pian, eliminaria les lesions cutànies causades per aquesta infecció i evitaria que la contagiessin a qualsevol que pogués entrar en contacte estret amb ells. A més l'azitromicina oral és més fàcil d'administrar i evita el risc de contagi d'infeccions per xeringues no esterilitzades.

El pian és produït un bacteri en forma d'espiral, similar a la sífilis, afecta a més de 2 milions de nens i fins a 15 milions estan infectats a les regions més pobres del món. Després de la troballa de l'eficàcia de l'azitromicina en 2012, l'Organització Mundial de la Salut va revisar les polítiques de tractament que es van elaborar fa 60 anys. L'OMS va començar una guerra sense descans contra el pian i va decidir adoptar l'objectiu d'eradicar-lo en 2020. Avui, 20 de març de 2013, uns 80 representants de països endèmics es reuneixen en Ginebra (Suïssa) per unir esforços i coordinar la posada en marxa de la campanya mundial d'eradicació. Fa unes setmanes publicàvem a The Lancet els detalls de l'estratègia.

A diferència del que ocorre amb altres malalties, en el cas del pian el principal problema per a la seva eradicació no és d'índole científica. La nova estratègia d'eradicació es basa en l'administració massiva d'una dosi d'azitromicina a poblacions afectades. En un o dos anys un país que hagi implantat aquesta estratègia estarà lliure del pian amb un cost d'amb prou feines 0,70 cèntims de dòlar [0,52 euros] per persona. El pian compleix els criteris científics per a l'eradicació. No obstant això, tractant-se d'una infecció oblidada, sovint eclipsada per una llarga llista d'importants malalties mortals com la sida, la tuberculosi o la malària, la pregunta és: Resultarà fàcil recaptar fons? Aconseguirem atreure el recolzament polític necessari? Personalment, crec que es tracta d'una ocasió única. Al cap i a la fi, si no podem eradicar el pian, oblidem-nos d'eradicar altres malalties.

Aquesta entrada ha estat publicada simultàniament amb el blog 3500 milions del diari El País.