El nou coronavirus: algunes respostes i moltes preguntes

Articles destacats

Coronavirus SARS-CoV-2

El nou coronavirus: algunes respostes i moltes preguntes

Recerca i Innovació

Un nou coronavirus, una nova epidèmia, moltes incògnites

Adelaida Sarukhan*

darrera actualització: 07 de maig de 2021

El nou coronavirus que va saltar d'un animal a una persona a la ciutat de Wuhan, a finals de 2019, ha aconseguit centrar tota l'atenció mediàtica, científica i de la comunitat internacional, en escasses setmanes. El 30 de gener, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar-la una situació d'emergència internacional (PHEIC, per les seves sigles en anglès).

L'epidèmia evoluciona amb molta rapidesa i, al mateix ritme, el coneixement que tenim sobre aquest nou virus.  De no saber-ne res en començar el 2020, la comunitat científica ja ha aconseguit identificar-ho, seqüenciar-ho i desenvolupar proves per a diagnosticar-ho.

Tanmateix, com passa amb tota nova epidèmia, continua havent-hi moltes llacunes que s'aniran resolent a mesura que aquesta evolucioni i que els científics aconsegueixin entendre més a fons el comportament del virus.

En aquesta pàgina, oferim informació rellevant sobre el virus i la pandemia, a través del contingut que segueix i enllaços a continguts més específics, com ara articles d'anàlisi i d'opinió, i vídeos.

COVID-19: Novetats científiques
COVID-19: Novetats científiques
Documents d'anàlisi | COVID-19 i estratègia de resposta
Documents d'anàlisi | COVID-19 i estratègia de resposta
Ajuda'ns a investigar contra la COVID-19. Fes un donatiu!
Ajuda'ns a investigar contra la COVID-19. Fes un donatiu!

 

1. Què és el nou coronavirus o la COVID19?

El nou coronavirus, conegut primer com 2019-nCoV i batejat oficialment com SARS-CoV2 (el virus) i COVID19 (la malaltia), pertany a la família dels coronavirus. Tenen aquest nom per una mena de pics que presenten en superfície i que recorden una corona. La gran majoria dels coronavirus descrits s'han aïllat d’aus o mamífers, sobretot ratapinyades. 

El SARS-CoV2 es diu així perquè té una seqüència genètica molt semblant a la del SARS, un altre coronavirus que va aparèixer per primera i única vegada el 2002. El SARS va causar una pandèmia amb més de 8.000 persones infectades i 800 morts. Un altre coronavirus que causa una malaltia greu en humans és el MERS-CoV. El van identificar per primera vegada el 2012 a l’Orient Mitjà i està associat amb els camells.

 

2. Com va sorgir el nou coronavirus SARS-CoV2?

El virus SARS-CoV-2 és molt semblant a altres coronavirus que s'han aïllat de ratapinyades. Si bé encara es desconeix exactament com, quan i on va emergir el virus del SARS-CoV-2, es pensa que el més probable és que hagi saltat de la ratapinyada a un mamífer intermediari (potser un pangolí) i d'aquí a l'humà. El primer brot de casos s'associa amb un mercat d'animals silvestres a la ciutat de Wuhan. No obstant això, una missió liderada per l'OMS ha arribat a la conclusió que probablement el mercat va servir com a amplificador del brot, però que els primers casos van ocórrer abans i fora del mercat.

3. Com es transmet el SARS-CoV2?

 La via principal de transmissió del nou coronavirus és per via aèria, a través de petites gotes que es produeixen quan una persona infectada tus, esternuda o parla, així com d'aerosols (gotes més petites capaces de romandre suspeses durant diverses hores) que s'acumulen en llocs tancats i mal ventilats. El virus també es pot transmetre en tocar-se ulls, nas o boca després de tocar superfícies contaminades, encara que aquesta via de contagi sembla ser poc freqüent.

 A diferència del SARS, que es transmet només quan la persona presenta símptomes, aquest nou coronavirus es pot transmetre un o dos dies abans de l'aparició de símptomes (presimptomàtics) o fins i tot si la persona no presenta símptomes (asimptomàtics). Això dificulta considerablement les mesures de contenció de l'epidèmia i és la raó per la qual totes les persones han d'usar mascaretes i respectar la distància social.

El SARS-CoV2 es pot transmetre d'una persona a una altra amb certa facilitat. De moment, l'OMS considera que la taxa de contagi (R0) del nou coronavirus és d'1.4 a 2.5, encara que altres estimacions parlen d'un rang comprès entre 2 i 3. Això vol dir que cada persona infectada pot infectar, al seu torn, de 2 a 3 persones. Tanmateix, s’ha observat que algunes persones o esdeviments poden ser “supercontagiadors”: es pensa que un 20 per cent de casos pot haver estat responsable d'un 80% de contagis.

Per a controlar una epidèmia, la R0 necessita disminuir per sota de 1.

Com es diagnostica?

Infecció activa: Buscar el virus. El SARS-Cov2 es troba principalment en les vies respiratòries. Per això, les proves de diagnòstic moleculars, que consisteixen a amplificar seqüències gèniques del virus per PCR requereixen fer un frotis de nas, gola o faringe per a detectar la infecció. És important assenyalar que les proves per PCR no distingeixen entre virus viable i fragments del virus. A més, el resultat pot dependre del moment o la manera en què es prengui la mostra. Altres proves, que detecten proteïnes del virus (tests d'antigens), són menys sensibles però tenen l'avantatge de ser més ràpides i podrien ajudar a detectar a persones altament infeccioses.

Altres proves, que detecten proteïnes del virus (tests ràpids d'antígens), són menys sensibles (és a dir, no detecten a totes les persones infectades) però tenen l'avantatge de ser més ràpides i són capaces de detectar a persones amb alta càrrega viral i per tant altament infeccioses.

Infecció pasada: Buscar anticossos. Un altre tipus de diagnòstic és una prova que detecti anticossos contra el virus. En aquest cas, una mostra de sang es suficient. Aquesta prova identifica individus exposats al virus anteriorment i que podrien tenir inmunitat. De moment, les proves serològiques que s'estan usant varien molt en sensibilitat (capacitat de detectar casos positius) i especificitat (capacitat d'evitar falsos positius), per la qual cosa cal interpretar els resultats amb cautela. A més, el fet de tenir anticossos contra el virus no garanteix que es té immunitat contra el mateix. Inversament, s'ha observat immunitat cel·lular (cèl·lules T específiques del virus) fins i tot en pacients recuperats que no tenen nivells detectables d'anticossos.

Les vacunes contra el coronavirus susciten dubtes entre part considerable de la població mundial
Les vacunes contra el coronavirus
susciten dubtes entre part de la població

La contribució d'ISGlobal per vèncer la COVID-19
La contribució d'ISGlobal
per vèncer la COVID-19

Per què al coronavirus <br />no li agrada el sabó
Per què al coronavirus
no li agrada el sabó 

 

4. Quins son els símptomes de la COVID19?

Els símptomes principals són febre, tos i dificultat per a respirar. En un petit percentatge de pacients, els primers símptomes poden ser mal de cap, nausea i diarrea. De fet, el virus també pot infectar cèl·lules del tracte digestiu, la qual cosa explicaria les diarrees i la presència d'ARN viral en mostres fecals.

La pèrdua del gust i de l'olfacte són freqüents i poden ser dels primers símptomes de la malaltia

Resposta inflamatoria excessiva

El SARS-CoV-2 comença per replicar-se en la part superior del tracte respiratori (gola) i, en els casos més severs, arriba fins als pulmons on pot causar greus danys (pneumònia i dificultat respiratòria aguda).  El virus també pot infectar a les cèl·lules que entapissen els vasos sanguinis així com a altres òrgans incloent el cor, el fetge, els ronyons i el pàncrees. Tot això pot causar una resposta inflamatòria excessiva - i potencialment letal- en estats avançats de la malaltia.

La resposta inflamatòria també podria provocar lesions cutànies com per exemple granellada o enrogiment dels dits dels peus, tal com s'ha observat en alguns pacients. L'augment recent de casos pediàtrics amb síndrome inflamatòri multisistèmic (similar a la malaltia de Kawasaki) també podria ser una conseqüència d'aquesta resposta inflamatòria excessiva al coronavirus. Ara bé, és important destacar que es tracta de casos raros.  

Periode d'incubació

L'OMS ha estimat que el període d'incubació (des que es produeix la infecció fins que apareixen els primers símptomes) és de 2 a 14 dies, encara que la gran majoria de persones desenvolupa la simptomatologia entre 5 i 7 dies després de la infecció.

Fins a quin punt és letal?

La taxa de letalitat del nou coronavirus era una de les grans incògnites d'aquesta pandèmia. Això és degut al fet que no totes les persones infectades pel virus desenvolupen símptomes i les que sí que els desenvolupen ho fan amb diferents graus de gravetat: des de símptomes lleus i moderats fins a malaltia greu, pneumònia, i mort. Segons una anàlisi dels 72.342 casos diagnosticats a la Xina a data de l'11 de febrer, la malaltia és lleu per al 81% dels pacients, un 14% presenta símptomes més greus, i un 4-5% entra en estat crític. Dades més recents de catorze països europeus indiquen que al voltant del 40% de casos confirmats ha estat hospitalitzat, i que el 2% d'aquests casos acaba en vigilància intensiva.  

La gran majoria de les morts es produeixen en persones de més de 65 anys i/o en aquelles que ja tenien alguna altra malaltia o condició crònica. Els factors de risc més importants inclouen la hipertensió, la diabetis, la malaltia cardiovascular i l'obesitat. Sembla que els homes són més vulnerables a desenvolupar malaltia greu que les dones. En canvi, la població infantil és poc susceptible de desenvolupar la malaltia, encara que sembla que sí que pot infectar-se, però encara no se sap de quina manera contribueix a transmetre el virus.

Les dades inicials apuntaven que la taxa de letalitat podia rondar el 2% (la qual cosa vol dir que per cada 100 casos confirmats, moren dues persones), però aquestes primeres estimacions no incloïen els casos asimptomàtics o els casos simptomàtics no diagnosticats. Un estudi més recent estima que la taxa ajustada de mortalitat a la Xina va ser de l'1,4% per als casos confirmats i del 0,66% si s'incloïen els casos infectats no diagnosticats. Un altre estudi basat en dades d'Itàlia considera que la taxa de letalitat a la regió de la Llombardia va ser de 0,84 per cada 100 casos infectats. 

Dades per Espanya: Els primers resultats de seroprevalença (presència d'anticossos en sang) indiquen que, entre gener i principis de maig, vora el 5% de la població espanyola estava infectada pel coronavirus. Això significa que a tot l'Estat la taxa de letalitat era d'un 1% (una persona morta per cada 100 persones infectades).

A mesura que ha avançat la pandèmia, s'ha observat que la taxa de letalitat varia entre països (aproximadament entre un 1% i  un 10% de casos confirmats), i que això depèn del nombre de persones diagnosticades i altres factors, com ara el percentatge de gent gran o amb condicions cròniques, i la capacitat sanitària del país.

En tot cas, la taxa de letalitat de la COVID-19 és menor que la del SARS (10%) i podria ser fins a 10 vegades més gran que la de la grip estacional (que se situa per sota del 0,1%).

 

 

5. Com es tracta la COVID19?

Tractaments

Per a guanyar temps, la comunitat mèdica va començar provant alguns medicaments que ja existien en el mercat, i que podrien tenir un efecte sobre el nou coronavirus. Alguns exemples van ser l'antiviral remdesivir (inicialment provat contra el virus del Ebola) i un tractament contra el VIH (lopinavir/ritonavir), així com la cloroquina (un vell medicament antimaláric). Alguns fàrmacs capaços de modular la resposta immune, com per exemple molècules que bloquegen la interleucina 6, també es van provar, amb alguns resultats encoratjadors. Això és perquè, en pacients amb malaltia greu, el mal als teixits és provocat no sols pel virus sinó també per un excés de mediadors inflamatoris (l'anomenada tempesta de citocines).

Els medicaments que de moment han demostrat tenir un efecte en assajos clínics aleatoris són el remdesivir (escurça en uns dies l'estada en vigilància intensiva) i els esteroides (la dexametasona disminueix la mortalitat en pacients greus).

Entre els fàrmacs específics contra el SARS-CoV-2, els còctels d'anticossos monoclonals han demostrat ser eficaços a limitar la progressió de la malaltia si s'administren en les primeres fases d'aquesta.

Prevenció

Les mesures bàsiques de precaució per a evitar infeccions són: rentar-se les mans amb freqüència, tapar-se la boca en esternudar o tossir i usar mascareta. A més, és important evitar espais tancats, concorreguts, i mal ventilats. sobretot en llocs tancats i concurrits.

En zones amb alta transmissió del virus, també s'han implementat mesures mès estrictes de distanciament social (limitar esdeveniments que congreguin moltes persones, promoure el teletreball, evitar desplaçaments innecessaris, i guardar una distància d'almenys un metre amb altres persones, entre altres mesures). Aquestes mesures, juntament amb l'ús de mascaretes, estan contribuint a alentir la propagació del virus en la comunitat i evitar així el desbordament dels sistemes de salut

Vacunes

Hi ha més de 150 vacunes candidates en desenvolupament, de les quals més de 90 ja s'estan provant en assaigs clínics, en humans. Varies d'elles ja han anunciat resultats preliminars o finals d'eficàcia i 8 estan ja autoritzades per al seu ús en la població general (4 d'elles a Europa).

6. Evolució de l'epidèmia

Dades clau

156'8 M CASOS CONFIRMATS
134'15 M RECUPERATS
3'27 M MORTS
192PAÏSOS AFECTATS
 

Actualitzat 07/05/2021 a les 15.23 h. Dades de John Hopkins University & Medicine.

Font: Mapa d'Our World in Data amb dades de la Universitat Johns Hopkins.

Publicador de continguts